El seu pas pel R.C.D Espanyol va ser fulgurant. Raúl de Tomás no va tardar a convertir-se en el crac de l'equip. Un jugador clau capaç de mantenir al conjunt català en Primera Divisió. I tot apuntava que podria ser aquest crac al qual apuntava quan va sortir de la pedrera del Reial Madrid.
Però la seva etapa final en el club periquito va ser una absoluta decepció. Aprofitant el seu bon rendiment va reclamar un augment de fitxa que el club no va voler assumir. I després d'unes setmanes declarat en rebel·lia, l'Espanyol el va acabar traspassant. Tots els seus èxits van caure en sac foradat. I des d'aleshores no ha aixecat cap. Val a dir que l'Espanyol tampoc: van baixar a segona sense RDT.
Raúl de Tomás, de més a molt menys
L'ariet va tornar al Rayo Vallecano, on jugava abans de fitxar pel club blanc-i-blau. I hi havia moltes esperances posades en què recuperés la seva millor versió. Però res més lluny de la realitat. Des del passat 11 de novembre està pràcticament desaparegut. RDT es va quedar fora del partit contra el Girona el passat. Les explicacions del tècnic es van basar en motius tàctics i la necessitat de dosificar els futbolistes. Però el cert és que des d'aleshores no ha reaparegut ni un sol minut. No va jugar contra el FC Barcelona per presumptes molèsties al turmell. Mentre que contra el Athletic club, en el partit disputat el cap de setmana passat, també es va quedar a la banqueta.
Suma tres jornades sense disputar ni un minut
El Rayo Vallecano, si d'alguna cosa manca, és de gol. Camell i Falcao registren números molt pobres. Els madrilenys viuen en una còmoda onzena posició en la classificació. Però només han marcat 16 gols en 15 partits. Sense anar més lluny, el Viillarreal, una posició per sota del Rayo, suma 22 gols. Però tot i així, Raúl de Tomas continua sense comptar per a Francisco Rodríguez.
Una sèrie d'episodis, tant en l'Espanyol com al Rayo, que confirmen que Zinedine Zidane tenia raó quan no li va donar protagonisme en el Reial Madrid. El tècnic francès el va tenir a les seves ordres a la casa blanca, però mai el va considerar com un jugador de veritat del primer equip. Mai no li va generar confiança. La situació que va viure en l'Espanyol i ara al Rayo deixen clar que alguna cosa passa amb RDT i fa més comprensible que ZZ no comptés amb ell.