Serà per fi l'hora de Bèlgica? El combinat belga porta picant a la porta del futbol de seleccions des del Mundial de 2014, quan va caure per la mínima a quarts de final contra l'Argentina. Una porta que no termina de tirar a terra i que, si no s'afanya, perdrà l'oportunitat de gravar el seu nom en un metall amb una generació de futbolistes al nivell àlgid de les seves carreres.
Davant, però, i abans de les eliminatòries a caixa o faixa, haurà de veure's les cares amb Rússia, qui l'últim cop que va guanya Bèlgica ho va fer sota les sigles de l'URSS, Dinamarca i Finlàndia.
Romelu Lukaku i Kevin De Bruyne, celebrant un gol / EuropaPress
Bèlgica: el despertador deixa de sonar
Des del 2014 ha encadenat dos quarts de final (Mundial 2014 i Eurocopa 2016) i una tercera plaça (Mundial 2018). El despertador belga ha deixat de sonar i la seva hora sembla haver arribat. Amb un grup amb estrelles com Lukaku, De Bruyne, Hazard o Courtois, l'equip dirigit pel català Roberto Martínez parteix com una de les favorites per alçar-se amb l'Eurocopa.
El paper d'abanderat dels 'Red Devils' cau ara sobre De Bruyne. El jugador del Manchester City, que es va retirar de la final de la Champions per un cop al pòmul, sembla haver tret el protagonisme a un Hazard molt minvat per les lesions durant les últimes dues temporades, i el qual arriba sense ritme de competició després d'haver participat a tan sols vuit partits (sense haver completat cap) des del gener.
Una selecció amb un clar esperit ofensiu, de transicions ràpides i un replegament sòlid gràcies a una defensa formada per tres centrals i dos carrilers. Tot això, en un grup en el qual, sobre el paper, és superior als seus rivals, i l'objectiu és clar: ser primera de grup, el qual la faria enfrontar-se amb una de les quatre millors terceres.
Magomed Ozdoev (Rusia) disputant una pilota / EuropaPress
Rússia: ja no és cap sorpresa
Rússia va ser la sensació al Mundial de 2018, l'organitzat a casa seva. La selecció soviètica estava entre les favorites a les travesses per ser eliminada a les primeres de canvi, però va fer fora Espanya a la tanda de penals de vuitens i va caure justament des dels onze metres amb Croàcia, que acabaria sent subcampiona.
El combinat rus disputarà per cinquè cop consecutiu l'Eurocopa després d'una gran fase de classificació, on va guanyar vuit dels 10 partits que va disputar. Els dos que va perdre, però, van ser enfront Bèlgica, amb qui es veurà les cares per obrir el torneig. Encara que els russos comptaran amb un punt a favor, el factor camp —l'element diferencial i de comunió amb el que va assolir els quarts de final a 2018—, ja que a la primera fase disputarà dos dels tres enfrontaments a San Petersburg, que podrà acollir el 50% d'aforament (uns 35.000 espectadors).
El joc directe cap a Dzyuba, la qualitat de Golovin entre línies i ho imprevisible que és Cherysev, seran algunes de les armes de l'equip dirigit per Cherchesov.
Martin Braithwaite junt amb els seus companys cel·lebrant un gol / EuropaPress
Dinamarca: el llop disfressat d'àvia
Compte amb els danesos. Una selecció que torna a la Copa d'Europa després de perdre's l'edició anterior i que està formada per jugadors que militen a grans equips europeus com Braithwaite (Barça), Eriksen (Inter de Milà), Hojberg (Tottenham), Kjaer (Milà) o Christensen (Chelsea).
Pel que fa al seu estil de joc, és un equip que concedeix poc enrere i que va molt bé per alt. Encara que té dificultats per associar-se a la zona de tres quarts, cosa que a vegades fa que se li "apagui la llum" en la creació de gol.
A la porteria, a més, compta amb Kasper Schmeichel, fill de l'ex-porter del Manchester United, Peter Schmeichel, qui es va alçar amb l'Eurocopa en l'edició de 1992. Un equip que va eliminar a semifinals als Països Baixos de Koeman, Rijkaard, Van Basten o De Boer, entre d'altres.
Teemu Pukki durant un partit amb Finlàndia / EuropaPress
Finlàndia: Pukki com a remei per la inexperiència
Primera participació de la història en un gran torneig per l'equip finlandès. Fita històrica per un país on predomina els esports d'hivern com l'esquí o d'altres com l'hoquei gel o els rallies.
Ho farà, però, amb la seguretat que et dona tenir a la punta d'atac un jugador que suma 30 gols en 90 internacionalitats i que durant la Euro té al seu abast superar els registres de Jari Litmanen (32 gols) com a Pitxitxi històric de la selecció de Finlàndia; Teemu Pukki. El davanter del Norwich City, a més, s'ha apuntat 26 gols a segona divisió anglesa aquesta temporada per ascendir als 'canaries' a la Premier League. Així doncs, arriba amb la mira ajustada i la intenció de fer somiar als seus.
Darrere, però, li acompanyaran uns mimbres no massa sobrats de qualitat tècnica i que destaquen per la seva solidesa defensiva. Després de l'absència d'Islàndia al torneig, serà un altre combinat nórdic com Finlàndia qui prengui el relleu per ser la revelació de l'Euro?
Imatge principal: el Grup B de la Euro el formen Bèlgica, Rússia, Dinamarca i Finlàndia / UEFA