Ja hi ha final d'Eurocopa. Després de pràcticament un mes de ple futbol, el quadre ha quedat resolt i queda pendent el partit més important de la competició, aquell que qualsevol selecció desitjaria jugar i que Anglaterra i Itàlia tindran l'honor de fer-ho. El matx es jugarà a Wembley el pròxim diumenge, 11 de juliol, a les 21.00h (Telecinco).

Finalistes amb polèmica

Cap dels dos combinats ho ha tingut fàcil per arribar fins aquí. Tampoc s'escapen de la polèmica. La més recent la va protagonitzar Anglaterra amb un penal inexistent a Sterling i en què hauria d'haver estat anul·lada la jugada perquè hi havia dues pilotes al camp. Kasper Schmeichel va aturar la pena màxima, però el refús li va quedar a plaer a Harry Kane per fer el definitiu 2-1. Bogeria dels anglesos que veuen com disputaran la primera final de l'Euro de la seva història. Sí, els inventors del futbol no havien arribat mai tan lluny.

Celebració dels anglesos per a la classificació / EFE

Els britànics no gaudeixen d'un extens palmarès, van ser campions del Mundial el 1966 i prou. Ha plogut molt des de llavors i la generació dels de Southgate vol tornar la felicitat als aficionats. El cert és que tenen un equipàs amb un bloc definit i amb un parell d'estrelles que són decisives.

Harry Kane i Sterling són les referències ofensives d'un equip que concedeix molt poc darrere. Pickford en porteria i Walker, Stones, Maguire i Shaw en defensa s'han encarregat de tancar bé la porta i és que només han rebut un gol en tot el torneig. Va ser Damsgaard, amb un golàs de falta, qui va trencar aquesta ratxa.

Kane, el capità d'Anglaterra / EFE

Cinc victòries i un empat és el balanç dels Three Lions en aquesta Eurocopa i han anat deixant enrere Alemanya, Ucraïna i Dinamarca. Només en l'últim duel van necessitar la pròrroga per classificar-se.

L'energia d'Itàlia

D'altra banda, el rival serà Itàlia. Després de no participar en el Mundial de Rússia del 2018, els transalpins tenien més gana que mai. França, Bèlgica i inclús Anglaterra tenien més cartell de favorites, però els de Roberto Mancini han anat fent la seva.

Campió una única vegada de l'Eurocopa i el 1968, els italians volen tornar a sentir-se victoriosos. Mancini ha agrupat a veterans amb joves talents i la proposta futbolística ha sorprès. Lluny queda el catenaccio i l'Azzurra ha mostrat la seva versió més ofensiva amb uns contraatacs que feien por.

Celebració d'Itàlia / EFE

Van necessitar la sort dels penals per passar a la final, deixant enrere a una millor Espanya. Abans ho havien guanyat tot: Turquia, Suïssa, Gal·les, Àustria i Bèlgica. Donnarumma està cridat a ser el pròxim Buffon; Chiellini i Bonucci sembla que encara tenen corda per estona, Verratti i Jorginho són els amos del centre del camp; i Chiesa, Immobile i Insigne són uns punyals en atac. 

Wembley serà l'escenari de la final d'aquesta Eurocopa, que s'hauria d'haver disputat l'any passat, però va quedar ajornada pel coronavirus. Les estadístiques diuen que als anglesos els va bé jugar a casa seva, com el Mundial del 1966, però ja sabem que el futbol no entén de lògiques i que tot és possible. Els amants del futbol tenen una cita aquest diumenge a les 21.00h.

 

Imatge principal: Els jugadors d'Anglaterra celebren un gol / EFE