En la dècada dels 70, la gimnàstica artística va aconseguir convertir-se en una de les grans sensacions dels Jocs Olímpics. I abans que Nadia Comaneci deixés perplex el planeta, a Monreal 76, hi va haver una altra gimnasta que es va convertir en llegenda. Es tracta del "Pardal de Minsk", la bielorussa Olga Kórbut, que amb només 17 anys es va erigir en la gran estrella de Munic 72. La seva fama va ser tal que l'URSS va decidir assignar-li en exclusiva un empleat de correus per dur-li a casa les milers de cartes que arribaven diàriament dels seus fans.
I és que Kórbut va completar uns Jocs Olímpics espectaculars i històrics. Va guanyar 3 ors i 1 plata, encara que el que va quedar per sempre va ser la seva capacitat per innovar amb exercicis mai vistos. El moviment més recordat va ser el denominat com Korbut flip, que després va ser prohibit per a les competicions oficials per la seva enorme perillositat.
Una soviètica convertida en estrella mediàtica a Occident
El Korbut flip el va realitzar a les barres simètriques, un salt mortal cap enrere des de la barra superior extremadament complicat que va deixar a tots els presents perplexos. I la revolució d'Olga Kórbut no va acabar aquí, ja que la bielorussa també es va inventar un altre salt, un gir complet en l'eix longitudinal abans de tocar el poltre, un altre moviment complicadíssim i perillós que va ser prohibit. Després de sorprendre a tothom en la competició per equips, Olga Kórbut no va poder fer el mateix a l'hora de competir a nivell individual, va cometre greus errors que la van deixar sense medalla. La gimnasta va plorar amargament, una imatge que encara va ampliar més la seva llegenda. Era humana. El seu llegat ja era etern.
La participació de Kórbut a Munic la va convertir en una estrella mediàtica, sobretot a Occident, la qual cosa va provocar que la gimnasta realitzés gires, pels Estats Units i Europa, la qual cosa va generar temors a l'URSS, però també una important suma de diners a canvi de cedir als seus esportistes. I no només això, ja que el primer anunci nord-americà rodat a l'URSS va tenir com a protagonista Olga Kórbut. La fama de la gimnasta, però, va decaure a partir dels Jocs Olímpics de Monreal, en gran part per l'aparició d'una nova llegenda, Nadia Comaneci.
La denúncia d'abusos del seu entrenador
Olga Kórbut no només va innovar amb els seus moviments impossibles, i és que va ser una de les primeres gimnastes que va fer el pas i denunciar públicament abusos per part del seu entrenador, Renald Knish. "No només érem màquines esportives, sinó també esclaves sexuals", va explicar Kórbut el 1999, en una entrevista al Komsomólskaya Pravda. "Interessava el nostre cos, no la nostra vida", va afegir la gimnasta, que en els Jocs Olímpics de 1972 tenia 17 anys. Kórbut també va explicar que Knish l'obligava a beure, que la colpejava i que va arribar a violar-la la nit prèvia a la final olímpica de Munic.
Knish va negar totes les acusacions, però quatre excompanyes de Korbut també van acusar l'entrenador de violar-les. "Ens va assetjar a totes les de l'equip, segur, si els meus pares s'haguessin assabentat del que ens estava fent; el meu pare, que era militar, li hauria disparat", va explicar Lyudmila Rabkova.