D'una manera o altra, tots coneixem aspectes del món de l'esport. Potser heu practicat algun esport en primera persona, o bé sabeu d'algú que ho hagi fet. I, fins i tot, podeu conèixer algú que s'hi hagi dedicat professionalment. Vivim rodejats de futbol, bàsquet, tennis i, ara, vela (mai hauria pensat que afegiria la vela a una llista dels esports més populars), però hi ha centenars d'esports minoritaris que no tenen tanta presència mediàtica i que ensenyarien una manera diferent de competir.
L'Extreme Barcelona és un gran aparador per als esports urbans, un conjunt de disciplines sovint molt estereotipades i poc conegudes. Aquest cap de setmana, el Parc del Fòrum s'ha convertit en una autèntica festa. Perquè, malgrat haver-se de decidir alguns campionats del món i altres nacionals, l'ambient no té res de competitiu, en el sentit tòxic de la paraula. Acostumats a veure baralles i insults en moltes ocasions a certs esports, viure la competitivitat dels esports urbans és una experiència xocant. Avui hem pogut parlar amb molts dels protagonistes d'aquest cap de setmana, joves atletes que van entrar al món dels esports urbans com a passatemps, i que han acabat viatjant arreu del planeta amb un grup d'amics per a gaudir del que més els agrada.
Sense amics no vas enlloc
El freestyle trampoline ha viscut un creixement impressionant en els últims anys, per això l'Extreme ha decidit portar-lo a Barcelona. Tots i totes les participants volen coronar-se com a campiones del món, però ningú ho diria veient com celebren els trucs de totes les rivals com si fossin els seus propis. Nicole Steiner (19 anys, Suïssa), subcampiona del món l'any passat a Londres, ho té ben clar: "Aquí som totes amigues, hem creat una comunitat increïble en què el més important ja no és guanyar. Si la meva amiga ho fa tan bé que queda per davant meu, estaré tant o més contenta que si ho fes jo mateixa". Podria sonar a mentida, a coses que es diuen per a quedar bé, però els crits d'alegria de totes les participants quan una altra clava un salt complicat no tenen res de fals.
I el mateix passa a la competència masculina. Un compatriota de la Nicole, el Robin Steiner, va celebrar el seu primer títol mundial també a Londres ara fa un any. Ha arribat a Barcelona amb el mateix objectiu, però sap quina és l'essència d'aquest esport: "Jo vaig començar a saltar fa 7 anys al meu poble. Des del principi, el que més m'agradava era la gent. Ens ajuntàvem molts nens de 12-13 anys després de l'escola, miràvem vídeos de Youtube i intentàvem copiar els trucs. Sempre ens hem ajudat tots, intentant que tothom ho fes el millor possible". Steiner s'ha convertit en un referent del trampolí, però no ha deixat enrere aquest esperit: "A molts dels meus rivals els conec des de fa anys. Som tots amics, dins i fora de la competició. És més, un dels meus rivals avui és un dels meus millors amics. Vam començar a entrenar junts fa 7 anys i des d'aleshores hem passat la vida junts. Poder ser a l'Extreme Barcelona amb ell és el més especial d'aquest cap de setmana".
Però aquest no és només el cas dels esports nous. Per tothom és conegut el bon rotllo dels skaters. Però, és el mateix en les competicions? Brandon Valjalo (26 anys, Sud-àfrica), és un dels grans atractius d'aquest cap de setmana. Dos cops participant olímpic, arriba a Barcelona amb un objectiu clar: "Tot el que volem és fer créixer els esports urbans, passar-ho bé i tenir la millor experiència possible. No sempre podré gaudir d'un estiu a Barcelona amb companys així". I aquesta és la tònica general de l'Extreme Barcelona. El Brandon va ser a Tòquio 2020 i tot just acaba de participar a París 2024: "Ha estat tan diferent, que no ho puc expressar suficient. Poder competir amb tanta gent que comparteix la teva passió i fer-ho davant de tanta gent que crida per tu i celebra tot el que fas és indescriptible. I aquí, a l'Extreme, és espectacular. Podem gaudir no només del skate, sinó de molts esports urbans on tothom anima els seus companys, és magnífic. Tots estem aquí pels trucs, no és com qualsevol altre esport en què no vols que els teus rivals ho facin bé. Només volem veure els trucs més increïbles i volem que tothom ho faci el millor possible".
L'esport urbà no coneix de gèneres, edats ni classes socials. En una mateixa competició pots veure gent de perfils completament diferents gaudint de l'espectacle. I qui més nota aquest ambient són els més joves. Així ens ho explica la Lola Martínez, que amb 17 anys ja ha aconseguit 3 medalles (2 bronzes i 1 or) en campionats d'Espanya de break dance i que ha arribat a Barcelona per defensar el seu títol: "He ballat tota la meva vida, fent hip-hop, contemporani i altres coses. El break dance mai m'havia agradat massa, però fa 4 anys vaig fer un grup d'amics que en feien i em van animar molt a provar-ho. Quan vaig fer la primera competició, em vaig enamorar. Amb els companys i rivals l'ambient és molt maco. I és estrany, perquè hi ha unes diferències d'edat importants. En sènior, el meu grup, hi ha gent com jo de 16 o 17 anys, i altres que ja en tenen 30". I això és precisament perquè el principal objectiu que tenen és passar-ho bé i que tothom marxi a casa volent tornar.
La importància de la representació
El problema dels esports minoritaris és precisament aquest, que són minoritaris. Si no tenen repercussió mediàtica, costa més que la gent els vegi i s'hi vulgui dedicar, però si la gent no s'hi dedica, no aconseguiran aquesta repercussió. Per això és tan important el bon ambient que destaquen els participants. La Lola i el Robin ja ho comentaven, si no fos pels amics que van fer ràpidament i el suport que es donen entre ells, no hauria estat la mateixa experiència. En aquest sentit, un gran aparador per a aquests esports són les xarxes socials. "Jo vaig decidir començar a saltar quan vaig veure uns vídeos increïbles a internet. Jo volia fer el mateix, i vaig buscar algun lloc on fer-ho", explica el Robin. Tant ell com la Nicole ho van tenir més fàcil que altres participants, perquè "a Suïssa tenim bones infraestructures per a practicar aquest esport, i durant la pandèmia hi havia gimnasos que deixaven entrar menors d'edat per a practicar", diu la Nicole.
Diversos països europeus han apostat per aquests esports minoritaris, i les noves generacions estan tenint moltes més oportunitats. Els representants actuals també lluiten pel creixement de les seves disciplines i encoratgen els més joves a continuar entrenant: "Jo mai he tingut entrenador, sempre he estat jo sol amb els meus amics. Ara que he arribat on soc, he començat a ser jo l'entrenador de molts nens que volen seguir els meus passos. Molts d'ells estan aquí amb mi competint en la categoria júnior, i estic molt orgullós de poder-los ajudar", explica el Robin. A més, esdeveniments com l'Extreme Barcelona també ajuden molt, perquè la campanya de màrqueting arriba a tot el món. Només cal dir que, a la competició de trampolí, hi havia scouts del Cirque du Soleil buscant joves promeses per a integrar al seu equip.