El Barça empata contra l'Athletic Club al Camp Nou i tanca la setmana sumant només dos punts de nou possibles (1-1). L'equip, amb un altre partit gris, agreuja la seva crisi de joc i demostra que les ensopegades no són un accident. El Tottenham, pròxim rival a la Champions, es frega les mans.
Missió impossible?
Ernesto Valverde ha volgut demostrar personalitat amb una alineació que pot carregar de raons els seus crítics. L’entrenador ha buscat superar la derrota a Leganés sense Leo Messi ni Sergio Busquets. Les rotacions també afecten Messi, indiscutible fins el dia d’avui. L’aposta era arriscada. El Barça començava amb el jòquer a la banqueta per si les coses es torçaven.
L’actitud de l’equip ha estat irreprotxable. Tot el contrari que el seu joc. Els futbolistes tenien moltes ganes d’esborrar el nefast record de Butarque, però han tornat a cometre les mateixes errades. Aquest Barça és feble a ulls del rival. Ja no imposa respecte i qualsevol es creu amb el dret de tutejar-lo. El problema, més enllà de noms i esquemes, és estructural.
La pressió alta de l’Athletic, individualitzada en moltes zones del camp, complicava la sortida de pilota de Ter Stegen, desafortunat quan havia de jugar amb els peus. Valverde no trobava la fórmula per traduir la possessió de la pilota en ocasions clares de gol. Philippe Coutinho, enganxat a la banda esquerra, ha estat una de les poques notes positives d’una primera part que ha tornat a posar el focus sobre el mal moment de Luis Suárez. El davanter, voluntariós, veu la porteria petita i no aporta solucions quan surt de l’àrea.
En aquest decorat, els bascos han començat a buscar-li les pessigolles al Barça, que deixava espais entre línies i desprotegia Sergi Roberto, pivot. Iñaki Williams ha fallat la primera, però Óscar de Marcos no ha perdonat la segona. L’esquena de Nélson Semedo semblava una autopista sense peatge. Markel Susaeta, aprofitant el desconcert per una topada entre Arturo Vidal i Raúl García, ha col·locat una centrada perquè De Marcos, lateral, trenqués l’empat. Una nova badada defensiva. Un nou gol en contra. La mateixa història de sempre.
Una rutina perillosa
El panorama es tenyia de negre. El Barça havia de remuntar per sisena vegada aquesta temporada. Tenia tota la segona part per aconseguir-ho. Valverde no ha volgut esperar i ha jugat la carta de Messi al minut 54. Els companys el necessitaven. Abans, la lesió de Sergi Roberto havia fet entrar Busquets. Tot el talent ja era sobre el camp.
El Barça ha començat a respondre a les exigències del guió empès per un Camp Nou que tenia clar quin paper havia de jugar. L’Athletic ha reculat amb les curses de Dembélé i el travesser de Coutinho. L’equip havia d’aprofitar el seu moment, com no va fer a Butarque. Però ho ha intentat a fogonades i amb Piqué fent de davanter centre. Un altre pla improvisat que el rival contraresta acumulant homes per darrere de la pilota.
El talent de Messi, en erupció a la banda esquerra, ha acabat amb la seva enèsima pilota al pal. El Barça tampoc té sort quan la necessita. Però Messi és tossut i ha perseguit una jugada fins la línia de fons per regalar-li l’empat a Munir El Haddadi, el revulsiu de Valverde. Començava un partit de deu minuts. Una cursa contra el cronòmetre.
El Barça, amb tota la pressa de món, ha vist com la falta d’arguments futbolístics el penalitzen per tercera vegada en sis dies. L’equip no té temps per reflexionar. I la Champions pot aguditzar els símptomes d’un malalt amb les constants vitals molt baixes.