Clàssic de contrastos. El Barça, que començava la jornada com a líder de Primera Divisió, rep un Reial Madrid submergit en una crisi de joc i resultats (16.15 hores / beIN LaLiga). El Camp Nou tornarà a vestir-se de gala, aquesta vegada amb un mosaic en anglès, per decorar un partit que arriba sense les estrelles que més brillen, però amb molts al·licients numèrics.
Sense estrella
La baixa de Leo Messi condiciona el dia a dia del Barça. El radi del braç dret del capità blaugrana va fracturar-se fa set dies contra el Sevilla per deixar-lo fora de combat. L'afició, en el moment de la lesió, ja sabia que veuria el Clàssic sense ell al camp. Una situació tan poc comuna que espanta, però el Barça ja va demostrar contra l'Inter de Milà que està mentalitzat per no notar l'absència del millor jugador del món.
Compromís i solidaritat defensiva per sobreposar-se a l'absència del geni més decisiu dels últims anys sobre un camp de futbol. Ernesto Valverde té clar que la recepta perquè l'equip no es parteixi i tremoli en defensa és jugar amb Arthur i asseure Ousmane Dembélé. El davanter francès sembla condemnat a l'ostracisme si no canvia d'actitud ni millora les prestacions. Philippe Coutinho a l'esquerra i Rafinha a la dreta permeten que el Barça recuperi l'efectivitat d'una pressió que en el seu dia va marcar a foc el seu ADN.
L'equip sap què ha de fer per competir en un partit que escapa de dinàmiques. Messi, màxim golejador en la història dels Clàssics (26), veurà des de la graderia com el seu amic Luis Suárez serà l'encarregat d'assumir el pes en atac contra un dels seus rivals preferits. Suárez ha fet sis gols i ha repartit dues assistències en els vuit partits que ha jugat contra el Madrid.
El Barça, sense les urgències de la classificació, afronta el clàssic com un moment únic per començar a marcar diferències. Una victòria enfilaria el seu marge sobre els blancs fins als set punts després de deu jornades. Una distància que pot començar a ser significativa de cara al tram decisiu d'una Lliga amb més aspirants dels habituals.
Guanyar o marxar
Julen Lopetegui arriba a Barcelona amb l'espasa de Dàmocles al cap. O millor dit, l'espasa de Florentino Pérez. L'entrenador del Reial Madrid sap que tot allò que no sigui acabar tornar amb una victòria podria precipitar la seva destitució. Fa dies que el nom de Lopetegui genera tot tipus de comentaris entre l'afició del Bernabéu, que no el veu capacitat per redreçar la situació.
El 2-1 contra el Viktoria Plzen a la Champions League no va dissimular les vergonyes d'un equip que ja és història (negativa) del Madrid per passar-se 481 minuts sense marcar. La falta de gol és una llosa massa pesada. Ningú ha estat capaç de repartir-se els gols de Cristiano Ronaldo, que va marxar sense substitut. La inoperància del club en un mercat de fitxatges centrat a convéncer Neymar Jr perquè deixés París ha condicionat el seu inici de temporada.
No guanyen a la Lliga des del 22 de setembre. La seva mala ratxa de resultats s'explica a través de moltes variables, però una de les mes evidents és la baixa forma de jugadors capitals en les últimes tres Champions. Sergio Ramos, Raphael Varane, Marcelo, Casemiro, Toni Kroos, Luka Modric, Gareth Bale o Karim Benzema són alguns dels futbolistes assenyalats pel seu pobre rendiment. Tot i això, el Madrid sap que les estadístiques estan a favor seu: dues victòries i dos empats en les últimes quatre visites al Camp Nou.
"El Madrid ferit és més perillós". Valverde té clar que un partit com el Clàssic, on els antecedents no juguen, no resisteix comparacions. Però la realitat és que Lopetegui no té cap certesa. És una incògnita com podrà rendir un grup de jugadors que sembla al·lèrgic a l'autocrítica i mira fora per buscar culpables.
