14 minuts ha tingut en total, i déu-n'hi-do la de trucs de màgia que s'ha tret Lamine Yamal del barret durant el Trofeu Joan Gamper (4-2). De vegades ens n'oblidem. De fet, és fàcil fer-ho, però aquest noi va néixer l'any 2007, acaba de fer els 16 anys que, legalment, li permeten firmar un contracte com a futbolista professional i, a falta d'oficialitat, el FC Barcelona ja té segellada la continuïtat d'un futbolista que, partit que juga, partit que demostra que té més present, però sobretot encara més futur.
Perquè ja ho va demostrar en aquell debut lliguer davant el Betis amb més de 90.000 persones atentes al desconegut jugador que duia el '41' a l'esquena. Aleshores, Yamal va tenir poc més de cinc minuts, però ja va fer una passada entre línies picadeta d'aquelles que tant agraden a can Barça i es va quedar molt a prop de debutar amb gol a un sospir del final.
Lamine Yamal, una dosi onírica més per als somnis culers
Toquem fusta, però els precedents, sobretot amb un tal Ansu Fati que també va debutar un vespre de partit al Camp Nou davant el Betis, conviden a tenir paciència i no sobrevalorar un jugador tan jove. No obstant això, tant Lamine, com Ansu, com salvant les distàncies, Leo Messi, tots eren nois que amb la meitat de l'edat de molts dels seus companys, ja es veia que tenien coses diferents.
Ansu no queda tan lluny, però Messi, després del llegendari llegat que ha escrit, era susceptible de comparació perquè també va debutar en un Gamper i perquè també va aixecar de les seves butaques molts barcelonistes. Aquell dia, 24 d'agost de 2005, a Messi tampoc se'l coneixia a tot arreu i poc va tardar el planeta a adonar-se del fenomen que estava per arribar. El fenomen Lamine Yamal pot ser la pròxima cosa gran que, a l'horitzó, amb por i desconfiança, però també amb il·lusió i alegria, espera l'afició culer.
L'eclosió de Lamine Yamal i l'adeu de Dembélé
Evidentment, el barcelonisme, i jo el primer, anirà amb el fre de mà a l'hora de catalogar al seu nou producte incipient de la Masia, però aquell Messi amb 17 anys va estar inclús menys lúcid i més precipitat que Lamine Yamal aquest dimarts. L'extrem havia sortit a agitar un Barça pla per tal d'empatar el Gamper, i abans que transcorregués el minut sobre la gespa, Ferran Torres ja l'estava buscant per felicitar-lo per l'assistència. Es compta en segons el que ha tardat a fer una passada de gol, però és que ha estat ell qui ha fregat la làmpada per desordenar la defensa del Tottenham uns minuts més tard, atraient Regulión i un Davinson Sánchez que estava sent un mur, i filtrar una passada que Ferran Torres ha rebut sol i amb prou avantatge per projectar Ansu Fati cap a l'u contra u.
Era el 3-2. El de la remuntada. Tan sols feia 10 minuts que estava sobre la gespa, que Lamine ja tenia tota l'afició a la butxaca. Inclosa la del Tottenham. El Barça sap que té un diamant en brut, per dir-li d'alguna manera, perquè encara no se li han vist gaires aspectes per polir, però els té, segur. Sigui com sigui, ja s'especulava que Xavi Hernández i el seu staff volien apostar per ell en el primer equip de cara a la nova temporada, però ara, amb la deserció d'Ousmane Dembélé, Lamine Yamal té un filó per seguir regalant aquestes dosis oníriques que tant ens fan somiar.