La Copa Davis era sinònim de tradició i passió. Els millors tennistes del món esperaven amb ànsies aquest torneig per representar els seus països al costat del seu públic. Tot plegat es convertia en la festa del tennis: estadis plens fins a la bandera i els millors jugadors del circuit adoptant un rol diferent del de la resta de l'any. Ara, tanmateix, sembla que tot això s'ha perdut. De forma progressiva, aquesta màgia ha desaparegut, finals a punt de veure una competició apagada, sense quasi seguiment ni estrelles.

La Copa Davis, en una voràgine d'autodestrucció de difícil sortida

Aquest mes de setembre, després del US Open, el darrer Grand Slam de l'any, la Copa Davis s'ha reprès amb la fase de grups que s'està disputant al pavelló de la Fonteta de València. Espanya ja va fer el seu debut, amb una treballada victòria contra la República Txeca gràcies a un Carlos Alcaraz estel·lar. S'esperava, per fi, un estadi que fes honor a la històrica competició. No obstant això, l'ambient va tornar a ser decebedor. Hi va haver més públic que la resta de partits, principalment per al factor local, però molt lluny de poder penjar el cartell de sold out.

Carlos Alcaraz ejecuta una derecha en la Copa Davis con España / Foto: EFE
Carlos Alcaraz executa una dreta a la Copa Davis amb Espanya / Foto: EFE

Més preocupant encara va ser l'aspecte que va mostrar el pavelló de la Fonteta el dimarts a la tarda, entre l'eliminatòria que va mesurar Austràlia i França. Les graderies estaven quasi buides i el partit va passar pràcticament desapercebut. En poc més d'una dècada, s'ha passat d'estadis plens celebrant cada punt com si fos un gol a estadis amb un ambient desolador. La intenció de Kosmos i Gerard Piqué quan van prendre el poder del torneig era convertir-lo en una espècie de Mundial del tennis, però el resultat, a excepció de l'any del debut del nou format (2019) amb Rafa Nadal competint a Madrid, ha estat decebedora.

Àlex Corretja: "El tennis no és com el futbol"

Els intents de Kosmos no han servit per ressuscitar una competició que avui dia sembla morta, no només pel públic, sinó que també per als protagonistes del circuit. "El tennis no és el futbol. A un Mundial de futbol la gent va a l'estiu, s'ho proposa, es gasten els diners en un bitllet d'avió. L'Austràlia-França és una eliminatòria espectacular, amb jugadors boníssims, entre ells alguns dels millors del món, però a València a les 16:00 d'un dimarts... Per molt que t'agradi el tennis, és impossible que el visquis com un australià o com un francès", explica Àlex Corretja a una entrevista a la Cadena Ser.

Per tant, l'única solució que es preveu a aquest problema és un canvi de format. De moment, per a l'organització sembla descartat. De fet, d'aquí poc s'haurien de conèixer les seus del 2025. Però per al públic sembla urgent tornar a un format tradicional, amb eliminatòries de local i visitant, per tornar a vibrar amb la seva selecció.