Fermín Cacho, imparable en els 1.500 metres

Fermín Cacho és, sense cap mena de dubte, un dels noms propis dels Jocs Olímpics de Barcelona. L'atleta sorià va aconseguir un nou or per a la delegació espanyola a la cursa dels 1.500 metres d'atletisme, amb una exhibició en els últims metres. 

Cacho era el vigent campió d'Espanya dels 1.500. Tot i aquesta targeta de presentació i de córrer a casa, no era un dels principals favorits a la victòria, encara que tot indicava que lluitaria per pujar al podi. Després de guanyar les dues sèries classificatòries sense problemes, va presentar-se a una final gens fàcil.

El 8 d'agost de 1992, un dia abans de la cerimònia de clausura, i amb un estadi Olímpic Lluís Companys amb gairebé 60.000 espectadors, tenia la possibilitat d'aconseguir una medalla davant la seva afició. El ritme lent de la cursa no el va beneficiar en un principi, però no va perdre la concentració en cap moment i va seguir forçant fins al final. A falta de 250 metres, no ho va dubtar, i amb un gran canvi de ritme, va culminar una històrica remuntada. 

Des de la setena posició va superar Johan Birir i Joseph Chesire. Cacho va seguir eliminant rivals, incrèduls davant el seu fons físic, per situar-se líder de la cursa en l'últim tram. Va mantenir el ritme fins creuar la línia de meta per davant de Rachid El Basir i Mohamed Suleiman. Era campió olímpic. El públic de l'estadi, dempeus i aplaudint, tenia un nou ídol. El nom de Fermín Cacho ja era història. 

Cacho va tenir temps per participar en uns altres Jocs Olímpics. Quatre anys després, l'atleta repetia final a la prova de 1.500 metres a Atlanta. Cacho va intentar defensar la seva corona, però va ser superat per l'algerià Noureddine Morceli, i va haver de conformar-se amb la medalla de plata.