24 anys es diuen ràpidament, però Fernando Alonso ha travessat de tot des que la seva brillantor s'encengués un 4 de març de 2001 a bord d'un Minardi. El qui es convertiria en bicampió del món de Fórmula 1 5 anys després debutava a Austràlia amb el cotxe menys competitiu de la graella, però ho feia en un context propici per a un rookie com ell, ja que l'escuderia italiana anava de cap cap a la fallida i, sense pressió d'objectius, el primer truc de Magic va tenir lloc al semiurbà traçat d'Albert Park.
Alonso qualificava 19è en el seu primer dissabte i veia la bandera a quadres en 12a posició després d'una cursa boja. Entre el seu talent i les circumstàncies de la seva primera cita amb el Gran Circ es van poder apreciar els primers passos del qui es convertiria en una llegenda, i és que, tot i que va tocar el cel de la F1 en dues ocasions l'any 2005 i 2006, l'asturià ha estat molt a prop de fer-ho dues vegades més.
Fernando Alonso, la llegenda de les llegendes al món del motor
Debutava l'any 2001 i, tan sols dues temporades després, al GP d'Hongria de 2003, Fernando Alonso es convertia en l'aleshores guanyador de carrera més jove del negoci amb 22 anys. Aquella temporada va prestar les primeres pinzellades del seu gran salt a les posicions privilegiades de la graella, encara que va ser durant 2004 quan es va consagrar com un dels candidats, plantant-li cara ni més ni menys que a un tal Michael Schumacher.
El que per a molts és el millor pilot de la història de Fórmula 1 va ser desbancat per un Fernando Alonso que es coronava bicampió en els anys 2005 i 2006. Aleshores, els passos tortuosos en la seva carrera es van succeir, encara que no sense seguir fent gaudir els seus seguidors any rere any. 2007 va ser la temporada del malvat d'una història mal explicada, ja que Lewis Hamilton, el favorit del cap de McLaren-Mercedes, Ron Dennis — i de la FIA — va acabar per dur en orris un projecte molt ambiciós.
Després d'un irregular bienni en el seu retorn a Renault (2008 i 2009), Alonso va defensar els interessos de Ferrari durant 4 anys (2010-2014). Vestit de vermell, el d'Oviedo va quedar-se a les portes de l'Olimp en dues ocasions (2010 i 2012), en ambdues ocasions, en favor del Red Bull de Sebastian Vettel. Després de Ferrari, la F1 li va proporcionar els pitjors anys de la seva carrera a bord d'un McLaren i un Honda. Aquesta experiència va ser l'avantsala del seu pas per l'Indy 500, pel Mundial de Resistència (WEC) — que a més el guanya — pel Dakar i per les 500 milles d'Indianapolis.
L'estoïcisme de Fernando Alonso
I després d'expandir fronteres i tocar diverses disciplines del món del motor, Fernando Alonso, als 39 anys, torna a la Fórmula 1 de la mà d'Alpine. La falta de prestacions del cotxe i el seu mal final amb el Team Principal, Otmar Szafnauer, van embrutar el seu retorn, però aquest li va servir de trampolí per recalar a Aston Martin, on va tenir un primer any brutal.
A l'escuderia britànica, Fernando Alonso va reenganxar tots els seus seguidors que s'havien perdut pel camí, i encara que l'equip verd va quedar-se enrere durant finals de 2023 i 2024, s'augura que torni a lluitar per tot de cara a 2026, amb el canvi de reglament. Aleshores, l'escuderia de Lawrence Stroll tindrà preparat un cotxe dissenyat a mesura per un dels millors cervells que ha donat el món de la F1: Adrian Newey. Si el cotxe està a l'altura, l'estoïcisme de Fernando Alonso farà la resta.