Quan Lamine Yamal va dir que "la pressió no existeix", que era un factor "mental" i "una excusa", la perla del Barça va deixar anar paraules de molt de pes, però tant els qui el veuen a través d'una televisió com qui comparteixen camp amb ell coincideixen que, amb només 17 anys, Lamine juga a una altra cosa.
Aquest cop, ha estat Ferran Torres qui ha volgut elogiar l'actitud del seu company d'equip en la roda de premsa prèvia a l'Espanya-Països Baixos d'aquest diumenge. Concretament, el de Foios ha afirmat que "Lamine Yamal no sé si coneix la pressió. Sembla que jugui al pati de casa o al de l'escola".
Lamine Yamal i el seu impermeable
No és difícil recordar quan Lamine Yamal va debutar a LaLIGA EA Sports amb la samarreta del Barça. El conjunt culer, aleshores dirigit per Xavi Hernández, jugava ni més ni menys que al Camp Nou, i un nen d'encara 15 anys, amb el '41' a l'esquena i un desvergonyiment que cridava l'atenció, no només va tenir un gol a les seves botes en els pocs minuts que va tenir sobre el terreny de joc, sinó que va dibuixar una passada interior preciosa cap a Dembélé que, ràpidament, va donar el seu nom a conèixer.
Lamine sempre ha tingut un tipus d'impermeable a través del qual només s'ha dedicat a jugar a futbol. Exemples d'això n'hi ha uns quants. En el documental d'Espanya de la darrera Eurocopa, Nico Williams declarava que anava 'cagat' a jugar contra Alemanya, però revelava amb incredulitat que Lamine es va adormir a l'autobús.
Un altre d'aquests exemples dignes d'admiració, i aquest per un tema molt més seriós que la pressió a la que estan sotmesos els futbolistes, va sortir a la llum en el programa 'Decoded' de DAZN. El presentador català, Alberto Edjogo-Owono, li preguntava pels insults racistes que el '19' culer va rebre al Santiago Bernabéu. Lamine, davant un tema malauradament recurrent i més que delicat, va donar una resposta igual d'innocent com d'admirable: "Quan una persona t'insulta, té uns valors que no són bons, no ens hi hem de fixar". A més a més, va afegir una frase digna de mantra, però que sovint — per no dir sempre — s'oblida: "Al final es tracta de gaudir de la vida". D'aquesta manera, un xaval de tan sols 17 anys donava una lliçó i, inconscientment, un altre motiu per considerar-lo un noi avançat a la seva edat en un aspecte molt més important que el de jugar bé a futbol.