Neymar Jr. ha estat decisiu perquè Brasil s'emporti la seva primera medalla d'or olímpica de futbol. El futbolista del Barça ha fet l'únic gol de la selecció brasilera durant el partit i, després d'una pròrroga on se l'ha vist extenuat, ha convertit el cinquè i decisiu penal per superar Alemanya. Neymar va apostar per venir als Jocs Olímpics de Rio i la seva fe ha tingut recompensa. La més gran de totes. Capità i líder de la selecció, marxa d'aquests Jocs amb el reconeixement d'un país mancat d'ídols.

El blaugrana ha avançat la Canarinha als 27 minuts de partit amb un genial llançament de falta que ha entrat després de tocar al travesser però els alemanys, fent gala de les virtuts que els han acompanyat en totes les competicions esportives, no s’han rendit. Alemanya ha fet l’empat gràcies al seu millor jugador: Maximilian Meyer. Neymar i Meyer han enviat el partit a la tanda de penals.
 

 

I allà, la possibilitat d’un altre "Maracanazo" (1950) sobrevolava l’Estadi de Maracaná. Una altra final que se’ls hi podia escapar com a amfitrions. Contra una selecció que els havia humiliat dos anys abans (7-1) al Mundial que havien organitzat ells. Hagués estat un cop massa dur a la fràgil moral del futbol brasiler.

Però la sort no li ha girat l’esquena a la pentacampiona del món. Una aturada del porter Weverton al cinquè penal de l’alemany Nilis Petersen li ha possibilitat a Neymar ser decisiu amb l’últim dels deu llançaments de la final. El capità de la seleçao s’havia reservat per llençar el decisiu i no li ha pesat la responsabilitat.

Amb un pas decidit i una carrera llarga, Neymar ha enganyat el porter per celebrar, entre llàgrimes, allò que se li havia resistit tota la vida al seu país: la glòria olímpica. El crack del Barça ja va viure en primera persona la decepció de Londres 2012 (plata) però aquesta vegada ha estat ben diferent.


De manera agònica i després d’una final que ha justificat la inclusió del futbol en el programa olímpic, Brasil ha pres el relleu de Mèxic. El deliri s’ha apoderat d'un Maracaná ple fins la bandera, que esperava un moment així amb una ànsia desmesurada.