En el Barça es respira un ambient de malestar i de disconformitat després dels últims resultats obtinguts, i de les sensacions que han deixat en els recents partits. La derrota contra el Reial Madrid en l'Estadi Olímpic de Montjuic ha obert una ferida que encara no ha cicatritzat, i des d'aquell moment no han pogut remuntar el vol. Perquè l'han seguit una pèssima actuació davant la Reial Societat, i una nova derrota davant del Shakhtar Donetsk.
Ara mateix no fa la sensació que siguin un equip fiable ni de bon tros regular, i així ho reflecteixen la pèssima imatge que han deixat. Hi ha diversos jugadors que han quedat assenyalats pel seu paupèrrim rendiment, entre els quals es pot destacar Robert Lewandowski, Raphinha, Jules Koundé, Marcos Alonso o Oriol Romeu. Però fins a quatre peces de la plantilla comencen a sospitar que el veritable culpable és un altre.
I posen Xavi Hernández en el punt de mira. Els seus plantejaments no són els correctes, i la preparació per als partits no sembla ser l'adequada. A més, en moltes ocasions piga de ser excessivament conformista i conservador, i això explica el per què costa tant guanyar un xoc si patir, i amb una diferència còmoda de gols. A part, com va afirmar Ilkay Gündogan, no és prou autocrític, i sempre busca excuses.
La passada campanya va arribar a justificar-se amb l'estat de la gespa, amb l'horari, amb el sol... i per descomptat, amb les lesions. I és cert que en el Camp Nou han viscut una plaga de baixes, algunes d'elles de llarga durada i de peces clau, com Pedri González o Frenkie de Jong, però això no pot ser suficient per explicar la situació actual del club. Tenen una plantilla llarga, i atapeïda d'estrelles mundials, per cobrir aquest tipus d'inconvenients.
La dura realitat és que s'està tenint molta paciència amb ell, només perquè és una llegenda del Barça per tot el que va aconseguir en la seva etapa com a jugador. Però si fos un altre tècnic, ja se li estaria discutint el lloc.
Xavi, molt lluny de ser el successor de Pep Guardiola
Ara mateix, Xavi està molt lluny de ser el successor de Pep Guardiola, que era el somni de l'afició del Barça i de Joan Laporta. Confiaven que marqués una època, com va fer en el seu moment l'actual mànager del Manchester City, i que recuperés la identitat i la filosofia de la institució.
Però, pràcticament dos anys després de la seva tornada a casa, els únics títols que ha aconseguit són una Supercopa d'Espanya i una Lliga EA Sports.