La d'aquest dimecres podia haver estat una jornada festiva per a Espanya en els Jocs Olímpics de París 2024, però res més lluny de la realitat. A la delegació espanyola se li han escapat fins a 5 medalles en diverses disciplines, quedant en dos dels 5 casos en quarta posició. Sigui com sigui, el súmmum de l'amarga tarda a la capital francesa ha estat el fins mai de Rafa Nadal a uns Jocs Olímpics després de caure en els dobles juntament amb Carlos Alcaraz contra la parella estatunidenca Austin Krajicek i Rajeev Ram.
Rafa Nadal i Carlos Alcaraz no poden amb els especialistes
A priori, la dupla Krajicek-Ram la componen dos noms desconeguts pel gran públic, però la història és molt diferent quan ambdós ajunten raquetes. El primer, sense anar més lluny, és l'actual número 18 del món. No obstant això, el quid de la qüestió resideix en el segon, en Rajeev Ram.
Rajeev Ram, nascut a Denver, però de pares indis, representa als Estats Units i va ser precisament a l'Índia a qui li va negar la seva única medalla olímpica fins a la data. A Rio de Janeiro 2016, el tennista de 40 anys va sumar una plata olímpica que bé parla de la seva carrera en dobles, així com els 4 Grand Slams també en dobles de què pot presumir. És considerat un autèntic especialista, i encara que la parella 'Nadalcaraz' s'ha aferrat al partit com a un ferro roent, la dupla estatunidenca ha vençut en dos sets (2-6 i 4-6).
Mar Molné i Tato Mosakhlishvili es queden amb la mel als llavis
La primera gran candidata a penjar-se qualsevol dels tres anhelats metalls al coll era la catalana Mar Molné en tir olímpic. La de El Morell, als seus 22 anys, debutava en uns Jocs Olímpics i venia fent-ho d'una manera brillant, trencant 123 plats de 125 a la fase classificatòria. L'única de les contendents a l'or capaç d'arribar a aquest registre. No obstant això, quan els trets han començat a ser decisius al Centre de Tir de Chateauroux, Mar Molné no ha pogut mantenir el ritme de les seves competidores. Ha lluitat fins al seu últim tret per al bronze, però, finalment, aquest ha estat per a l'australiana Penny Smith, penjant-se la plata la italiana Silvana Maria Stanco i adjudicant-se l'or la guatemalenca Adriana Ruano amb un rècord olímpic de 45 plats trencats de 50 possibles.
La tarragonina, lluny de mostrar-se decebuda, ha reconegut que "firmo debutar en uns Jocs Olímpics amb una quarta plaça". De fet, ha revelat que "no m'esperava ni el resultat de la classificatòria ni el de la final. És veritat que tenia nervis, però la vida està per gaudir-la i he gaudit cada tir i cada plat com una nena".
Més cruel seria el destí per al judoka Tato Mosakhlishvil. Un georgià de naixement amb nacionalitat espanyola era un dels altres aspirants a medalla d'aquest dimecres en la categoria masculina de -90 quilos. Perdria a semifinals contra el que es convertiria en medalla d'or minuts després i quedaria destinat a lluitar pel bronze. En el combat de repesca, cauria per 1-0 davant el grec Theodoros Tselidis, deixant un altre mal regust de boca durant una tarda que encara tindria més amargures per oferir.
Fátima Gálvez i Ai Tsunoda, dos diplomes amb gust de poc
Alcaraz i Nadal han estat la darrera de les decepcions de la tarda, però Fátima Gálvez, de manera simultània a Mar Molné, i Ai Tsunoda, també formen part de la creu de la moneda d'aquest dimecres. En el cas de la primera, la tiradora cordovesa arribava en un gran estat de forma a una final de fossat olímpic que ha disputat juntament amb Mar Molné. Si bé la catalana ha estat quarta, l'andalusa cinquena, sumant ambdues un diploma olímpic amb un regust molt diferent per a cadascuna. Fátima esperava més.
Pel que fa a Ai Tsunoda, també com Mar Molné, era una debutant. La lleidatana, de pare japonès i de mare francesa, ha mamat judo des de ben petita. El pare és professor d'aquest esport i la mare exjudoka francesa. La seva depurada tècnica ha cridat l'atenció i el seu potencial permetia somiar amb metall en la categoria femenina de -70 quilos, però un error davant l'austríaca Michaela Polleres li ha acabat valent una derrota que perfectament podria haver significat la segona medalla per a Espanya en aquests Jocs Olímpics.
Miren Lezkano i un mal inici que hipoteca tot un descens
I en la final C-1 de piragüisme, Miren Lezkano aspirava a rebaixar els 109,95 segons d'Evy Leibfarth que marcaven el bronze. Sigui com sigui, un mal inici de la donostiarra hipotecaria tot el seu descens, acabant per quedar lluny del metall i 10a en la general.