La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat aquest dijous la presentació d'un recurs davant la sala d'apel·lació contra la decisió de la secció primera d'absoldre l'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell i quatre dels seus parents i col·laboradors d'un delicte de blanqueig, perquè considera que no es va valorar adequadament la prova i que els dubtes del tribunal que el van deslliurar del cas no estan justificats.

Rosell va passar prop de dos anys en presó provisional i va quedar en llibertat el 27 de febrer passat, durant la celebració del judici. La fiscalia, que va rebaixar la petició de pena, demanava sis anys de presó per a Rosell.

Es refereix a l'in dubio pro reo (en cas de dubte, es beneficia a l'acusat) que va aplicar la secció primera per dictar l'absolució el passat 24 d'abril en apreciar que no quedava prou acreditat que els fets que se li imputessin fossin realment delictius, ja que de les tres operacions mercantils objecte de la querella podia fer-se tant una lectura com l'altra.

Discrepàncies

La fiscalia discrepa i sol·licita l'anul·lació de la sentència "per insuficiència de motivació", i demana així que es jutgi de nou la causa "amb una composició diferent" del tribunal. "L'absolució només es justifica quan existeix un dubte raonable i no qualsevol classe de dubte, destacant, en aquest cas, la falta de lògica econòmica en l'activitat de Rosell, Besolí i dels altres acusats", diu el ministeri públic en un comunicat.

En aquest sentit, la fiscalia exposa que "no troba lògic donar per provat que es van crear societats pantalla en paradisos fiscals, es van simular contractes, es van efectuar nombroses transferències a Andorra amb persones pròximes i sense causa, i concloure que es tracti de negocis lícits".

Fets provats

"Els fets que es donen per provats a la sentència relaten una sèrie de negocis absolutament irregulars i mancats de sentit; contractes en dates correlatives a la constitució de les empreses que els signen, diners que van i venen sense sentit per comptes de persones que no intervenen en aquests negocis, retorn dels diners al seu origen, etc. dels quals es diu que són lícits, quan la inferència lògica és considerar que aquests negocis, lluny de ser lícits, el que pretenen és blanquejar els diners il·lícitament obtinguts", planteja sobre aquest assumpte.

A més, es refereix al fet que la Sala va apuntalar l'absolució d'un delicte de blanqueig per falta de proves del delicte que va generar aquests diners 'bruts' per rentar, així com sobre la seva falta de tipificació a l'efecte de la doble incriminació necessària perquè Espanya condemni un delicte comès a l'estranger.