El partit davant del Girona va servir per confirmar el que ja s'intuïa al Barcelona: la parella de centrals titular per a els partits importants és Pau Cubarsí i Iñigo Martínez. Hansi Flick va concedir minuts a Ronald Araujo per donar descans al jove del planter, però l'actuació de l'uruguaià no va convèncer, reforçant la idea del tècnic alemany.
Araujo, de titular indiscutible a suplent de luxe
El defensa charrúa, en altre temps considerat un dels pilars defensius del Barça, va cometre errors decisius en el partit. El seu error a la sortida de pilota que va precedir el gol del Girona i la seva constant ruptura de la línia defensiva van deixar en evidència les seves carències en el joc amb els peus, un aspecte fonamental en el sistema de Flick. Mentrestant, Cubarsí i Iñigo Martínez han demostrat una comprensió tàctica superior, combinant la solidesa defensiva amb una sortida de pilota neta i eficaç.
Per què Flick prefereix Cubarsí i Iñigo?
Cubarsí aporta joventut, velocitat i qualitat al pase, mentre que Iñigo suma experiència, posicionament i lideratge. Ambdós s'ajusten millor a la defensa alta i la construcció des d'enrere que exigeix Flick. Junts han format un darrere estable en els partits clau de la temporada.
El cas Araujo: problema de confiança o d'adaptació?
L'uruguaià ha vist com el seu paper a l'equip ha anat minvant progressivament. En cas de ser el líder de la defensa, ha passat a ser una opció alternativa per a rotacions o partits amb necessitats específiques. El seu estil més físic i menys tècnic xoca amb la filosofia que vol implementar el tècnic alemany, la qual cosa ha relegat la seva importància en l'esquema.
Les implicacions per al futur
Aquesta situació planteja diversos escenaris. O Araujo accepta el seu rol com a suplent d'elit i s'adapta a les exigències tàctiques, o el club rep ofertes importants a l'estiu i valora la seva sortida, atesa la bona cotització del jugador al mercat.
El missatge està clar
Flick ha deixat establerta la seva postura: per als partits grans, Cubarsí i Iñigo són les seves centrals. Araujo haurà de demostrar en els entrenaments i en els minuts que rebi que mereix recuperar la confiança del tècnic. Mentrestant, el Barça compta amb una defensa sòlida i ben estructurada, encara que amb un jugador de 60 milions a la banqueta.
Conclusió: El partit davant del Girona va ser una altra prova que la jerarquia defensiva del Barça ha canviat. Araujo té talent i caràcter, però en el futbol modern, la tècnica i el joc posicional manen. Flick el sap, i ha pres la seva decisió.