Jesús Vallejo desitja seguir en el Reial Madrid tant sí com no, encara que continuï sent suplent. Sap que no entra en els plans de Carlo Ancelotti, i així ha quedat demostrat aquesta campanya, en la qual no ha estat titular en cap partit, i únicament ha disputat 56 minuts repartits en dos xocs. Però demana clemència i pietat a Florentino Pérez, ja que en cas que el facin fora, no té cap lloc on anar-se'n. Per això no vol marxar.
Està disposat a continuar acceptant un paper completament secundari i residual, i es compromet a no donar problemes, i comportar-se com un professional. Això és el que ha estat fent en el present curs i en l'anterior, quan tampoc no va tenir oportunitats, si bé va acabar participant en diversos compromisos en la recta final, quan ja no hi havia res en joc. Encara té contracte fins a 2025, i espera poder complir-ho, i que ho respectin.
Durant diverses setmanes es va estar especulant molt seriosament amb un possible acord de préstec per recalar a les files de l'Espanyol, una possibilitat que es va esvair i que ha quedat en res. Els 'periquitos' no han mostrat més interès en ell després de fer-se amb els serveis de l'internacional mexicà César Montes, i s'han oblidat per complet de l'ex del Wolverhampton Wanderers, del Granada, de l'Eintracht de Frankfurt i del Saragossa.
Encara que va arribar com una aposta de futur, i Florentino Pérez es va avançar a altres conjunts de la magnitud de Barça, Sevilla, València o Atlètic de Madrid, la realitat és que Vallejo mai no ha aconseguit consolidar-se en el Santiago Bernabéu. Les lesions l'han acompanyat durant la seva etapa a la capital d'Espanya, i sempre ha tingut un rol totalment testimonial. Una cosa que no canviarà tampoc durant les properes setmanes.
I fins i tot, pot anar a pitjor, si el Madrid decideix incorporar a un nou central, s'ha parlat de Milan Skriniar, o confiar en els prometedors Marvel i Rafa Marín, del Castilla.
Vallejo, amb un palmarès envejable
Malgrat que Vallejo sempre ha estat un actor secundari al Madrid, i en un temps tots s'oblidin d'ell, quan acabi fent les maletes, sempre podrà presumir de tenir un palmarès envejable, a l'altura d'uns quants privilegiats. En el seu currículum figuren dos títols de la Champions League, una Lliga Santander, dues Supercopes d'Europa, dues Supercopes d'Espanya o un Mundial de Clubs.
Això, sense comptar el que va aconseguir en les categories inferiors de la selecció espanyola, un Europeu sub 21 i un Europeu sub 19, sent el capità.