Dels fogons del restaurant als impressionants i desafiants paisatges de l'Aràbia Saudita. De les estrelles Michelin als més de 7.000 quilòmetres del Dakar 2025. Nandu Jubany (Monistrol de Calders, 1971) s'endinsa a l'aventura apassionant del ral·li Dakar per segona vegada a la seva vida. Després d'una primera experiència en motos el 2018, es trasllada ara a les quatre rodes per tornar-hi. Gaudir? Sí, i molt. Però és una competició i el cuiner estrellat buscarà deixar la seva empremta a l'edició d'enguany. Entrevistem el cuiner, vestit de pilot durant dues setmanes, abans que agafi l'avió i viatgi cap al país asiàtic.
La gran majoria de pilots van al Dakar amb l’objectiu de guanyar. En el teu cas és diferent o no?
Jo també, però aquest primer any en cotxes no. No puc anar a guanyar perquè em dedico a fer una altra cosa, però tinc clar que seré el millor de tots els cuiners. Soc molt competitiu i m'agrada fer un bon paper allà on puc estar i, dels no professionals, m'agradaria estar entre els primers. Amb això en tindria prou, però sí que soc dels qui sempre vol guanyar i estar al davant. M'agrada fer les coses ben fetes i estar content amb mi mateix i no decebre els qui m'estimen.
Coneixes altres cuiners o has parlat amb gent que no és expert en el motor que també hi participi?
No conec que hi hagi cuiners que es dediquin a l'alta cuina i participin al Dakar, o almenys no me l'he trobat. Hi ha molta gent aficionada al Dakar, tret dels pilots professionals, que podríem dir que són els 20 primers. Els altres són gent com jo, gent que tenen negocis, gent que tenen projectes i que el seu somni és anar al Dakar com a bons aficionats al motor. És complir amb la teva passió.
Debutes en cotxes. Com t'has preparat per a aquesta ocasió?
El que m'agrada més són les motos, però és clar, faré 54 anys i havia de buscar una cosa que em donés la mateixa adrenalina i les ganes de viure que m'ofereix la moto, i vaig pensar en el cotxe, que també m'ha agradat tota la vida. I la veritat és que ho estic aconseguint. Pensava que no em donaria el mateix que la moto i m'ho estic passant realment molt bé. Gràcies al Nani, al Pep Vila, al Gerard Ferrés i la gent que hi entenen d'això i que estan al meu costat i que volen el millor per a mi, vam triar anar amb aquest cotxe, un T1.2, que ja és un cotxe gros, no és començar amb un Side by Side. És un cotxe més segur, més divertit i és un cotxe que també, si ho fas mitjanament bé, aniràs més endavant a la classificació.
Amb la Laia Sanz, l'Isidre Esteve, etc., ja hi has parlat perquè et donin un consell més enfocat a l'orientació, temes tècnics?
Sí, sí. Amb el Nani som amics des de fa 30 anys que anem amb moto junts i hi ha un tracte familiar. Amb el Pep Vila també som molt amics de fa molts anys i tots dos han corregut molts anys al Dakar i són uns grans aficionats d'aquest món i que em coneixen molt. Ells són els qui em van assessorar a comprar aquest cotxe, són els qui m'assessoren cap a on haig d'anar. De fet, he entrenat com han dit ells, de manera meticulosa i sobretot confiant en la gent que en sap més que jo sobre com has de fer-ho i portar-ho terme. No sé com sortirà, si ho farem bé, però segurament el que farem és passar-nos-ho bé.
Pensava que anar amb el cotxe no em donaria tanta adrenalina com en moto el 2018, però m'ho estic passant molt i molt bé
Els demanes que et donin una mica de peixet a canvi de venir a dinar a Can Jubany...
Jo li dic al Nani que no es despisti que encara l'avançaré. Ells han d'anar a guanyar, és la seva feina i, per sort, no és la meva feina, sinó que és el meu hobby. Tinc la sort que, com que la feina i els projectes em van bé, sortosament puc complir aquest somni que per a molts és impossible i que jo, en canvi, el faré realitat. Per tant, el més important és anar-hi a passar-ho bé, és gaudir de cada dia, que són les meves vacances. Però amb això no en tinc prou, ho vull fer bé i anar una passa més enllà. Aquest serà el problema, que potser això ens farà que algun dia fem alguna croqueta o algun dia vulguem córrer més del que toca. Hem de ser prou conscients, i per això tinc en Marc, el meu company, que em frena perquè això no passi.
Què et va passar pel cap el 2018 quan vas anar al Dakar?
Va ser curiós perquè és un somni fet realitat, però és un somni que costa molt. Un any abans em vaig fer mal el dia abans d'anar la carrera. Era l'últim dia entrenant i em vaig trinxar la mà, de fet, quasi la perdo. Allò em va fer ser conscient del nivell de perill que hi havia al voltant del Dakar, però, així i tot, el meu objectiu era clar: anar al Dakar l'any pròxim, i el 2018 hi vaig poder anar. Quan vaig acabar el Dakar, t'adones que és molt arriscat anar amb moto. És a dir, jo crec que hi ha molts àngels allà dalt que vetllen per tu perquè si no se n'haurien de matar tres cada dia amb moto. Perquè passes pel costat de pedres a 150 km/h i passes a dos dits i dius ui si passés més enllà. I algú t'ha fet passar un pam més enllà. Aleshores, en moto és molt arriscat i n'ets conscient un cop l'has fet. I ara que vaig amb cotxe veig que en moto és perillós, que no té res a veure anar en moto que en cotxe.
Vas comentar que no tornaries a fer un Dakar. Què ha canviat?
Ha canviat el fet que jo en aquell moment pensava que mai a la vida podria fer un Dakar amb cotxe. Primerament, perquè el pressupost de fer-ho amb cotxe és molt elevat. En segon lloc, perquè no trobaria la gent que m'ajudés a anar-hi. Ho veia molt lluny, per no dir impossible, l'any 2018. No em pensava que mai ho faria. Però és el que deia abans, que si la feina et va bé, els projectes et van bé i l'objectiu el tens clar... He trobat bastanta gent que em vol acompanyar en aquest projecte i els de casa tampoc m'han dit que no, perquè també costa que accepti un no. Estic en un moment de la meva feina que tinc uns equips consolidats, tinc restaurants que funcionen amb gent que em dona la vida i que gràcies a això jo me'n puc escapar. En lloc d'estar de vacances, que normalment les faig al gener, en lloc d'estar tombat en una hamaca, seré allà al mig del desert passant-ho molt bé, o passant-ho molt malament, depèn de l'estona, però he escollit anar a donar gas allà al desert.
Per tant, els projectes que tens aquí a Catalunya continuaran oberts en la teva absència?
Curiosament, tanco Can Jubany, que és la casa mare, de l'1 al 20 de gener, és quan tanquem per vacances. Jo normalment sempre envio missatges al Nani, sent a l'altra banda del món, a Indonèsia o a Tailàndia, que normalment anem cap allà tota la família, i jo he de buscar per Internet per anar seguint l'actualitat del Dakar cada any. A veure si acaba la cursa, si no acaba, si ara no surten els resultats. Aquest any, per sort, ho podrem veure de primera mà i espero que ens ho passem molt bé.
Són vacances, però cuinaràs? Com has preparat la logística?
Bé, m'emporto menjar. Portarem l'autocaravana plena de menjar que cuinarem allà. Tinc un amic que es diu Xavi Pedrós, íntims des que érem petits que anàvem a col·legi, i és d'aquells amics que també, si algun dia se te'n va una mica el cap, et fot un clatellot que et fa tocar de peus a terra. Ell també és bon cuiner, li agrada menjar bé, per tant, em cuidarà i cuinarà una mica. Crec que aquí la història ja no només és córrer el Dakar, sinó anar a passar-m'ho bé des que em llevo fins que me'n vaig a dormir. No vull que res se'm faci una muntanya i que no faci res que no vulgui fer. Això és molt important.
Després de les etapes, organitzes concursos d'arròs, paella...
Si Déu vol i encara hi som, que jo crec que hi serem, el dia de l'etapa de descans amb tota la família de KH7, farem una paella, farem un arròs per a tots els pilots i copilots, i tota la gran família que porta aquesta empresa, que això també jo crec que serà bonic. Ja vaig fer-ho a La Paz, quan vaig anar-hi amb moto, vaig agafar i vaig fer-hi arròs per als 100 espanyols que hi havia. Aquest cop serem una mica menys, però ja ens hem emportat calamars de llauna, arròs, paelles, els fogons, el butà: tot el necessari per fer uns bons arrossos i menjar escopinyes amb salsa espinaler.
Hi ha moltíssimes persones al Dakar, però la més especial és en Marc Solà, que serà el teu company en aquesta aventura. Quina relació tens amb ell?
Amb en Marc ens coneixem des que ell era petit, fa molts anys que el conec. L'he vist tota la trajectòria amb moto, de fet, vam coincidir anant amb moto. Curiosament, quan em vaig fer mal amb la moto a la mà, ell em va collir del terra i em va portar quasi una hora i mitja darrere seu fins que vam anar a l'hospital, fins que em va poder portar a la civilització on em vingués a buscar una ambulància. Fa molts anys que ens coneixem i quan vam decidir anar amb un cotxe gran i anar al Dakar amb més cara i ulls, el que vam tenir clar és que necessitàvem un copilot també més complet. I que em pogués frenar i que em pogués aconsellar. I la veritat és que n'estic molt content perquè ell a vegades té més coses clares que jo, que no tinc l'experiència. Al final, ell té un recorregut, em coneix, sap què puc fer i fa moltes hores que entrenem. Hem entrenat molt aquest any i jo crec que arribem en un bon moment i amb una bona capacitat d'entendre'ns.
Un adjectiu quan ets als fogons i un adjectiu quan condueixes?
Satisfacció, quan soc als fogons i quan faig feliç la gent que ve a casa meva. I jo crec que xalo el Dakar, que és diferent. Gaudir acabant un Dakar i fent-ho bé: fruint del començament fins al final.