El madridisme somiava alt amb Marco Asensio. Florentino Pérez va avançar-se al Barça per un jove que despuntava des del planter del Mallorca. Era un desconegut projecte de futbolista que va escriure el seu nom en les agendes dels màxims inversors del món del futbol per una cama esquerra de canó.
Ho xutava tot, des de tot arreu i ho ficava. El Reial Madrid el va deixar cedit un any a l'Espanyol i amb tan sols 20 anys ja es posava a l'esquena un equip de primera divisió. Un préstec d'una temporada que no era una altra cosa que una diplomatura pel jove mallorquí. Asensio va tornar al Santiago Bernabéu contrastat i amb la punteria més afinada que mai. Seguia fent gols des de quilòmetres de distància i el madridisme tenia moltes esperances de futur dipositades en ell. No obstant això, el que no sabia ningú era que aquell jove ja havia assolit el pic del seu rendiment.
Comença la davallada de Marco Asensio
Semblava que d'aquell jugador podria sortir alguna cosa gran. Amb vint-i-pocs ja havia deixat clar que tenia coses diferents. Una gran conducció amb la pilota cosida al peu i, sobretot, un canó a la cama esquerra amb precisió i potència a parts iguals, com si fos un franctirador.
Aleshores va començar la davallada en el rendiment de Marco Asensio. Arribaria la temporada 2019/20 després d'un any irregular, tant del '20' com de tot el Reial Madrid. Asensio estava disposat a oblidar aquella taca en un inici de carrera de crac i retrobar-se amb la regularitat i amb el seu millor futbol. No obstant això, i abans de començar el curs de veritat, va caure lesionat greument. Lligament creuat del genoll trencat. 249 dies lluny dels terrenys de joc. 39 partits sense posar-se la samarreta del Reial Madrid.
La frase que va condemnar Asensio
Abans de la lesió, quan Marco Asensio seguia molt present al cap i al cor del madridisme per la seva pinta de futur crac, el diari Marca va fer-li una entrevista en què deixaria anar una frase innocent, però que portaria molta cua. Aleshores, encara molt jove i sabedor que tenia per davant figures com Gareth Bale o Karim Benzema, va manifestar: "Jo no he d'empènyer el carro, hi ha altres jugadors més experimentats que ho han de fer".
Quan va recuperar-se de la lesió, va perdre la seva punta de velocitat, però el cert és que a partir d'aquestes paraules, el madridisme va perdre la fe en ell. Aquell superdotat no era més que un jugador buit d'ambició, lluny de les diabòliques personalitats voraces de personatges com Cristiano o Ramos.