I és que és així. Ousmane Dembélé és així. De transparent i d'intermitent. En fa una de freda i una de calenta i en portava massa de calentes seguides. El de Vernon és un descarat i és capaç de tot i contra qualsevol. Certament, en la primera jornada de la Champions League davant el Bayern de Munic, també va estar força encertat tot i alguna badada marca de la casa de tant en tant.
Però avui n'ha tingut masses. Començaria el partit per banda dreta per tal d'acaparar totes les accions per aquell flanc, essent la banda esquerra tasca de Marcos Alonso amb un Raphinha que, a priori, havia de deixar-se caure per dins, però que no ha acabat trobant-se còmode en cap ubicació. El brasiler tampoc s'està cobrint de glòria durant aquest inici de temporada, però com li passava a Dembélé a principis de la seva aventura culer, la llosa del cost del seu fitxatge és una plus de pressió sobre el futbolista.
Xavi Hernández sap que Dembélé pot liar-la en qualsevol moment
Potser és això el que fa que les expectatives superin Raphinha, però el brasiler sempre es manté estoic i no es fa petit davant les adversitats. Amb tot, no era cap secret per a ningú que quan arribés l'hora per moure fitxa des de la banqueta, ja amb 1-0 al marcador, l'ex del Leeds seria un dels damnificats. No sense abans la substitució d'un Andreas Christensen que s'ha ressentit d'una trompada en què el seu turmell dret ha quedat malparat. Piqué al camp al 58', i al 63', el què tothom esperava. Raphinha fora i Ansu Fati dins.
Xavi Hernández sap que Dembélé pot liar-la en qualsevol moment. A l'hora de la veritat, quan arriben les urgències, el '7' és el factor diferencial. Com aquell Dembélé del qui semblava dependre la continuïtat del Barça a l'anterior edició de la Champions League. Aquella nit plujosa de novembre, el Benfica va començar a témer per la seva classificació quan un Ousmane Dembélé, recentment recuperat de la seva darrera lesió, va començar a carburar. Valentino Lázaro, Grimaldo, Vertonghen, tots. Tots els qui li sortien al pas anaven al retrovisor del gal.
Avui també tenia aquesta missió. Fer-se-la sol. Era la seva única opció perquè ni Nicolò Barella, ni Dimarco ni Alessandro Bastoni anaven a deixar-li més de mig metre de marge. I així ha estat. Domina els dos perfils, però avui ho provaria més cops per dins — partint des de banda dreta — que per fora. Mala decisió. Dembélé no es porta especialment bé amb les zones superpoblades i Inzaghi havia plantat un dens bosc a les àrees del Meazza abans del partit. Quan ha provat de sortir per fora, ha estavellat una pilota al pal (aquest des del flanc esquerre) i ha servit la centrada que ha propiciat el gol (mal) anul·lat de Pedri.
La taula del futbolí, inclinada en favor d'Onana
D'afegida a l'encert anul·lat de Pedri, és difícil no concloure en què semblava que era Slavko Vinčić el qui desfeia la neutralitat del partit. Denzel Dumfries, sense voler-ho, protagonitzaria un penal escandalós en no aconseguir rebutjar amb el cap. Pilota a la mà i, tot i acudir al VAR, res. Res punible. Així s'ha ficat el Barça en el mateix atzucac que en la darrera Champions. Alliçonat per la bèstia negra bavaresa i sorprès per l'altre rival a batre. Si es repeteix la història, Dembélé tornarà a ser l'última carta de Xavi. Potser aleshores, la fugacitat de l'intermitent il·lumina el camí cap als vuitens.