Són moments de canvis al futbol femení. En ple huracà de protestes pel cas Rubiales, les futbolistes segueixen exigint millores en les seves condicions laborals. El Mundial femení s'ha convertit en un punt d'inflexió, ha canviat la professió per sempre. Ha estat el Mundial de la visibilitat i l'explosió del futbol femení davant els ulls de la gran massa de la població, i ha posat el futbol espanyol al centre de l'equació després que les jugadores de casa es coronessin com a campiones del món, al marge de tot el que les envoltava.

Tot això les ha empès a exigir millores, tant de condicions laborals com salarials. Les jugadores i els seus sindicats han decidit alçar les veus i reclamar el que consideren que els pertoca, i han posat la Lliga F entre l'espasa i la paret. Després d'un seguit de reunions entre ambdues parts, les negociacions han quedat paralitzades perquè les postures estan molt allunyades. Aquesta situació ha abocat les futbolistes a una vaga que farà que no es disputin les dues primeres jornades de la Lliga F en aquesta temporada 2023-24. 

Espanya celebrant el títol de campiones del món / Foto: @SeFutbolFem

Vaga al futbol femení

Ja feia dies que ho avisaven. El passat 1 de setembre, els sindicats (AFE, FUTPRO, Futbolistas ON, UGT i CCOO) i les jugadores van convocar una vaga exigint millores salarials i també de les seves condicions laborals. La proposta era clara: 25.000 euros de salari mínim per temporada o no jugarien. La Lliga F es va mobilitzar per mirar d'arribar a un acord i evitar la vaga i es va organitzar una reunió al SIMA per mediar entre ambdues parts. 

La reunió no va ser fructífera. La Lliga F no va afluixar i, tot i la proposta de millora de les condicions laborals i de les mesures per a la conciliació de la vida laboral, l'oferta de millora salarial quedava molt allunyada de les expectatives de les jugadores: 20.000 euros de salari mínim anual amb possibilitat d'arribar als 23.000 segons els beneficis comercials de la competició. Tot i que és un augment considerable respecte als 16.000 de la campanya anterior, queda molt lluny dels 25.000 que exigeixen les futbolistes. Després que els sindicats es reunissin amb les jugadores per avaluar la proposta, la resposta ha estat contundent: no hi ha acord. La vaga és, pràcticament, inevitable

El Barça femení celebra la Champions a Eindhoven / Foto: EFE

El comunicat de la Lliga F

La Lliga F ha fet públic un comunicat explicant, del seu parer, com es va desenvolupar la reunió i les diferents propostes que es van presentar. "La Lliga F [...] va fer un enorme esforç per millorar no només el salari mínim, sinó que a més va oferir nombroses mesures en matèria de maternitat, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i altres beneficis per a les futbolistes relacionats amb la seva formació i desenvolupament professional", comença el comunicat. No obstant això, la Lliga assegura que els sindicats no estaven disposats a negociar: "La resposta de la part sindical va ser contundent, mostrant un absolut immobilisme en els seus plantejaments econòmics, sense mostrar-se disposats a negociar les seves exigències salarials, a més de no valorar els beneficis de conciliació familiar i formació oferits".

Per acabar, la Lliga culpa als sindicats de ser els responsables de la vaga: "D'aquesta manera, la irresponsabilitat i manca de tarannà i altura de mires dels sindicats aboquen clubs i les jugadores a una vaga que perjudica de manera molt greu la imatge el futbol femení espanyol en un moment en què tots els actors haurien d'haver entès l'evident potencial de creixement del qual totes les parts podrien haver-se beneficiat". A més, amenacen que no cediran a les pressions: "Aquesta Lliga Professional, per evitar una vaga, no cedirà a la pressió ni acceptarà propostes que suposin el col·lapse econòmic de la competició, i, per tant, el fracàs del futbol professional femení". Si res no canvia, cosa poc probable, aquest 8 de setembre arrancarà una vaga que s'allargarà durant les dues primeres jornades de la competició. Caldrà esperar perquè comenci el futbol, però, mentrestant, la lluita continua.