Els Jocs Olímpics de 1992 van presenciar el ressorgiment de Yolanda Gail Devers en la màxima competició després d’un any fora de les pistes. La malaltia de Graves va estar a punt d’acabar amb la seva carrera; però l’or en els 100 metres lliures a l'Estadi Olímpic de Barcelona és una clara prova que no ho va aconseguir.
El camí cap a la glòria de Gail Devers no va ser senzill. Des d’Indianapolis (on va regnar a les categories de 100 metres llisos i relleus 4x100 metres) fins a Montjuic, l’atleta estatunidenca va haver de superar l’anomenada malaltia de Graves-Basedow, una patologia autoimmunitària que va estar molt a prop de costar-li l’amputació dels dos peus. El fet de no passar per cirurgia sinó per un tractament de radicació, però, ho va evitar i, a més, va permetre que tornés a córrer.
Una final molt ajustada
Als Jocs de Barcelona va tornar amb molta força. Contra tot pronòstic, Devers es va imposar a Juliet Cuthbert i Irina Privalova en una final que serà recordada per ser una de les més igualades de la història. Prova d’això és que les cinc primeres classificades només van estar separades per sis centèsimes.
| Nom | País | Temps | |
|---|---|---|---|
| Gail Devers | Estats Units | 10.82 | |
| Juliet Cuthbert | Jamaica | 10.83 | |
| Irina Privalova | Equip Unificat | 10.84 | |
| 4 | Gwen Torrence | Estats Units | 10.85 |
| 5 | Merlene Ottey | Jamaica | 10.88 |
| 6 | Anelia Nuneva | Bulgària | 11.10 |
| 7 | Mary Onyali | Nigèria | 11.15 |
| 8 | Liliana Allen | Cuba | 11.19 |
De fet, els jutges van necessitar la ‘foto finish’ per determinar la guanyadora. Devers es va imposar en una competició en què Cuthbert i Privalova eren fermes candidates a aconseguir l'or. La seva compatriota Gwen Torrence, que a Barcelona va guanyar els 200 metres lliures, va finalitzar en quarta posició.
A una tanca de la història
La fita de l’atleta no es va quedar aquí, i és que Devers va estar a només una tanca de convertir-se en la primera campiona olímpica en uns mateixos Jocs en les categories de 100 lliures i 100 tanques. A la segona, l’estatunidenca va liderar la cursa des del primer moment, però es va entrebancar en l’última tanca, finalitzant en cinquena posició.
Tot i això, el palmarès en uns Jocs Olímpics de Gail Devers va seguir creixent gràcies a Atlanta 1996. Allà, la corredora de Seattle va revalidar l’or en els 100 metres llisos i va aconseguir imposar-se en els relleus 4x100. A més, molts Campionats del Món posteriors també van poder gaudir de la seva supremacia fins el 2004.
Tot i que va tenir una carrera plena d’èxits, però, el cel el va tocar a Barcelona. I l’Estadi de Montjuic va ser testimoni del seu ressorgiment vital.