La Grossa va caure a Lleida el passat 5 de desembre. El sorteig de la Copa del Rei va regalar al Lleida Esportiu una eliminatòria de vuitens de final contra l'Atlètic de Madrid (dimecres 3 de gener a les 19.00 hores - beIN LaLiga). La Copa ha revitalitzat el club i ha situat el focus sobre el seu entrenador. Gerard Albadalejo (Barcelona, 1983) s'estrena aquesta temporada a la banqueta del primer equip i el soroll mediàtic no el desvia del camí cap al seu objectiu: classificar-se per als play-off d'ascens a la Segona Divisió.
Albadalejo s'ha guanyat a pols aquesta oportunitat. I és que aquesta és la seva sisena temporada treballant per al Lleida, després de formar-se en clubs com el Vilassar de Mar o el Turó de la Peira. El repte, ara, és majúscul. Eliminar la Reial Societat amb una remuntada a Sant Sebastià té el premi de jugar "contra un dels millors equips del món". Les opcions d'eliminar l'Atlètic són mínimes, però ell té clar que l'equip, tot i encadenar nou jornades sense guanyar a la Lliga, donarà la cara. A més, no descarta repetir la gesta: "Perquè passin coses has de somiar-les".
Lleida Esportiu
Com està l’equip?
L’aturada de Nadal ha servit per carregar piles i aquesta setmana ha anat molt bé. La gent està molt il·lusionada amb la visita de l’Atlètic de Madrid i s’està esforçant molt. Arribarem bé al partit, plantarem cara i a partir d’aquí intentarem arribar fins on puguem.
El partit és un premi o una responsabilitat?
És una barreja de tot, perquè jugar el partit és una il·lusió, tot i que sabem que la nostra realitat és la Lliga. Volem gaudir de la festa i d’haver arribat fins aquí. A més tenim la responsabilitat de fer un bon paper perquè no podem fer el ridícul. Hem d’arribar fins on ens deixin ells perquè el més normal és que guanyi l’Atlètic de Madrid. Farem el nostre partit sempre dins les nostres possibilitats.
Per què volia un rival de Champions i no un de més assequible?
Al final has de pensar amb el cap. I el cap et diu que tant de bo et pugui tocar un dels equips grans perquè econòmicament el club en sortirà molt beneficiat. El club tindrà més diners, més marge de maniobra i t’assegures que no hi haurà cap problema de cobraments. Si tens alguna opció de jugar contra el Barça, el Reial Madrid o l’Atlètic és en aquest moment, perquè si et toca qualsevol altre equip de Primera el més normal és que t’elimini i et quedis sense l'opció de jugar en els millors estadis.
Ha de tenir en compte més coses a l’hora de preparar un partit contra l’Atlètic?
No, al contrari. Hi ha un factor que et facilita la feina. I és que els nostres jugadors han vist jugar mil vegades els de l’Atlètic de Madrid. Al final, has de preparar el partit com un de Segona B. Un equip de Segona B no fa menys coses, però el que està clar és que les errades contra l’Atlètic et penalitzaran molt més perquè té futbolistes que estan entre els millors del món. Si ens superen no desaprofitaran l’oportunitat. El tema és encertar-la durant els 90 minuts i no variar la manera de treballar. Tots els partits s'han de preparar igual.
Quin rival s’imagina?
L’Atlètic és un dels millors equips del món i té una fama que no es correspon amb la realitat perquè té jugadors com Koke, Saúl, Griezmann, Gameiro, Agusuto, Gabi... Ells monopolitzaran la pilota perquè són futbolistes de Primera Divisió i el seu talent és molt més gran que el nostre. Quan tinguem la pilota intentarem amagar-la per poder atacar amb les nostres armes.
La defensa de l’Atlètic és la segona menys golejada de Primera Divisió...
Nosaltres volem plantar cara en el partit d’anada i arribar amb un resultat ajustat al partit de tornada, com vam fer contra la Reial, per mantenir la il·lusió i el nivell competitiu. Sabem que l’Atlètic de Madrid està entre els tres millors equips del món defensivament i no tindrem gaires opcions per poder atacar. I aquestes passaran pel contraatac, les centrades des de la banda i la pilota aturada. A partir d’aquí hem de generar opcions dins el joc per crear unes ocasions de perill que els han costat gols durant la temporada.
I com s’atura jugadors com Antoine Griezmann o Diego Costa?
Estem preparant diverses opcions en funció de qui jugui, però al final ho fem de la mateixa manera que un Segona B, sabent que si els deixem mig metre no fallaran l’ocasió de gol. Sabem que si juga Diego Costa poden buscar més centrades a l’àrea perquè és més potent, tot i que no estigui en el seu millor moment físic. La resta dels perfils ofensius són molt semblants: jugadors ràpids, que corren a l’espai i entren des de la segona línia. Haurem d’aturar-los amb concentració i atenció en les vigilàncies. I fins i tot, en centrades a l’àrea, farem algun marcatge individual perquè no tindrem temps de fer canvis.
Torna a afrontar l’eliminatòria com si fossin quatre partits de 45 minuts?
Sí, ho tornarem a fer de la mateixa manera i prepararem quatre ‘minipartits’ de 45 minuts perquè crec que així tenim més possibilitats. És impossible pensar que guanyarem una eliminatòria de 180 minuts. El Lleida no té cap opció. Però en 45 minuts, per què no? Podem guanyar una part o empatar-la. Per tant, si assolim aquests petits objectius ho podem aconseguir. No crec que haguem de variar el pla perquè ens va funcionar i penso que és l’única manera d’afrontar una eliminatòria, amb petits reptes, contra un equip com l’Atlètic de Madrid.
Es veu al minut 80 del partit de tornada amb opcions de passar a quarts?
Perquè passin coses has de somiar-les i sempre somies amb el màxim. Sabem que tenim molt poques possibilitats que això passi perquè juguem contra un dels cinc millors equips del món. El nostre percentatge pujarà si passen els minuts i seguim dins l’eliminatòria.
Diego Simeone és clau per entendre aquest Atlètic.
El que més admiro d’ell és que va arribar a un Atlètic de Madrid en un moment molt difícil i ha convençut la gent per crear un equip guanyador. La imatge de l’Atlètic, des de l’exterior, era la d’un club amb un símptoma perdedor i al qual sempre li passava alguna cosa. I ell ha convertit tot això en un equip que sempre creu en la victòria i no és fàcil aconseguir-ho amb tan poc temps. Ha plantat cara al Barça i al Madrid amb menys pressupost. I fins i tot va guanyar una Lliga i va arribar a dues finals de Champions.
És molt difícil canviar el xip de la Copa pel de la Lliga?
No és difícil perquè no tens ni temps de pensar-hi. Acabes un partit i al cap de tres dies en tens un altre. Has de sortir i competir. Això es diu moltes vegades en el món de futbol, però la realitat és que no hi penses.
El Lleida notarà a la Copa que encadena nou partits sense guanyar a la Lliga?
Penso que no té res a veure una cosa amb l’altra i ara venim de les vacances de Nadal. Tot comença de nou, fins i tot, la Lliga. Hem parat una setmana per descansar i descarregar la ment. Comencem amb les forces noves.
Què promet si superen l'eliminatòria?
No soc gaire de prometre coses perquè això se’t pot girar en contra. Quan acabi el partit de tornada, si aconseguim la gesta, ja farem alguna cosa.
El Camp d’Esports serà una festa, li agradaria que fos així cada quinze dies?
Tant de bo perquè voldria dir que estem fent grans coses i que la massa social s’apropa al camp. El públic que vagi al Camp d’Esports farà més gran el club i ho ha d’entendre. Si ells donen suport a l’equip, nosaltres podem créixer més.