El Barça acaba amb un nou empat a res a la Lliga Santander després d'un decebedor partit contra el Getafe (0-0) i ja van tres consecutius sense gols culers. Ni gols, ni emoció ni ganes d'un equip blaugrana que segueix generant molts dubtes en el tram final de la temporada. I es confirma que la Lliga no està tan decidida com es pensava.
Una lesió i dos pals per al Barça
El Barça necessitava refer-se després de l'empat contra el Girona, però ha costat molt més de l'esperat. En un sempre complicat Coliseum Alfonso Pérez s'ha demostrat que aquest Barça no millora i no convenç. Però és que ara també pateix més. Ja abans dels cinc minuts de joc, una targeta groga per a l'accelerat Pablo Gavi i una ocasió clara de l'exblaugrana Munir. Tot això per confirmar l'atreviment d'un Getafe que volia deixar les coses clares de bon principi.
I, mentrestant, Xavi Hernández seguia amb els seus experiments degut a les baixes. Alejandro Balde, molt insistent, era l'extrem esquerre, i Sergi Roberto tornava al lateral dret per ubicar Jules Koundé al costat d'Araújo. Jordi Alba, amb confiança renovada, era titular al lateral esquerre. I la resta, els esperats, amb Busquets i Kessié acompanyant Gavi al mig del camp. I Raphinha i Lewandowski completant l'atac culer.
Però aquest Barça va a un altre ritme. Tot i un inici amb dubtes, la primera ocasió clara ha estat al quart d'hora de joc, amb Lewandowski rebent dins l'àrea petita, però adormint-se en el moment de la rematada. I tot això, just abans de la lesió muscular de Sergi Roberto, que ha hagut de deixar el seu lloc a Eric Garcia, que de primeres començava al lateral. Però és que el Getafe seguia avisant i el Barça no feia el gol quan el tenia a tocar. Al minut 25, doble pal, de Raphinha i Balde en la mateixa jugada. I una rematada de cap de Lewandowski entre els tres pals just abans del descans. Anteriorment, ratxes de calma i ratxes d'intensitat en un duel molt obert.
La frustració culer contra el Getafe
Però és que el Barça no reaccionava. Lewandowski ho ha provat a la represa, però una altra vegada semblava no tenir el dia. Al Barça li faltava solidesa i més intensitat en totes les zones del camp. No hi havia cap futbolista que semblés voler fer un pas endavant. I ni a pilota aturada perquè Raphinha no és Leo Messi.
I han hagut d'entrar Ansu Fati i Ferran Torres en un canvi ultraofensiu de Xavi Hernández, acumulant fins a quatre davanters. Però tampoc ha funcionat. Ho han intentat Raphinha i Balde de lluny. Però res de res. Ni l'aparició del jove Pablo Torre ha canviat res en els últims minuts.
El Barça s'ha tornat a apagar i ha hagut de conformar-se amb un nou empat a la Lliga. Un segon 0-0 de forma consecutiva que no passava des del 2005. I això és una manera de confirmar que el títol de Lliga no està ni molt menys decidit perquè aquest Barça apàtic és capaç de perdre-ho tot.