Biniam Girmay s’emporta la vuitena etapa del Tour de França 2024 en una jornada en què el principal protagonista ha estat el clima. El fred i la pluja han posat molta tensió a la part final d'una etapa que presentava un relleu poc interessant però un final intrigant. Com bé s’esperava, s’ha arribat en un gran grup a l’esprint, però amb els últims metres picant cap amunt els especialistes no ho tenien fàcil. El d’Eritrea ha avançat pràcticament sobre la línia de meta Jasper Philipsen per aconseguir la seva segona victòria d’aquest Tour de França. Manté així el mallot verd i es converteix en el primer ciclista d’aquesta edició en repetir victòria.
La jornada d’avui no presentava gaires atractius per als espectadors ni dificultats per als ciclistes. Després de la contrarellotge d’ahir, s’esperava una etapa tranquil·la per no malgastar energies abans de l’etapa de demà, que promet molt més, perquè torna l’sterrato: 14 trams de pols i pedres que donaran més emoció a la cursa. Avui, però, etapa plana de 183,4 km, amb petits ports de muntanya lluny de la meta i entre dues petitíssimes localitats, Semur-en-Auxois i Colombey-les-deux-Églises, que tenen menys de 5.000 habitants entre les dues.
L'actitud podia salvar una etapa fluixa
El principal atractiu de l’etapa, però, era el clima i les possibles intencions dels equips amb menys possibilitats en una victòria a l’esprint. El subtil puja-i-baixa constant de l’etapa es feia una mica més dur amb les precipitacions intermitents i, sobretot, el vent lateral que bufava en moltes zones. Equips com l'EF o l’Intermarché-Wanty han volgut posar un ritme alt des de l’inici per desgastar els corredors més ràpids a la part més complicada de l’etapa, i l’estratègia ha sortit com volien. Esprínters del nivell de Cavendish, Groenewegen, Gaviria i Démare, tots quatre guanyadors de múltiples etapes al Tour, han hagut de quedar-se endarrere i veure perillar l’arribada massiva.
Per davant, Abrahamsen ha tornat, un dia més, a l’escapada, passant primer per tots els ports de muntanya i augmentant el seu avantatge a la classificació. Al tercer port, però, s’ha quedat completament sol en fuga. El pilot ha baixat el ritme considerablement, cosa que li ha permès aconseguir més de 5 minuts de renda i que han aprofitat els despenjats per tornar al gran grup. Quedaven més de 130 km i l’etapa era exactament el que s’esperava, un passeig.
Un final lent per una etapa insípida
Els següents 100 km han estat pràcticament per emplenar el quilometratge de la cursa. No ha succeït absolutament res. Les úniques coses destacables, una caiguda massiva al pilot que no ha tingut cap conseqüència, i la felicitat d’Abrahamsen en adonar-se que mantindrà el mallot de punts vermells com a mínim dues etapes més. D’aquesta manera, el noruec de l’Uno-X-Mobility s’ha convertit en el primer ciclista a mantindre aquesta classificació durant les 10 primeres etapes del Tour des de Ludo Peeters l’any 1984.
El terreny ple de corbes i la pluja han donat una mica d'emoció a la part final de l’etapa. Abrahamsen ha intentat la gesta impossible fins al final, però el ritme del gran grup en els darrers 30 km ha estat massa per ell. Els darrers quilòmetres han estat tranquils, sense cap valent que intentés sorprendre. L’esprint final ha estat un duel entre els corredors més ràpids i els més explosius. Finalment, s’ha imposat Girmay, convertint-se en el primer ciclista a guanyar dues etapes en aquest Tour. Pogacar manté el mallot groc, sense cap canvi a la classificació general.