La Primera Divisió espera el Girona

Aquest any, sí. L’objectiu de l’ascens és més a prop que mai després de tres temporades on el futbol ha estat injust amb el Girona. Amb la victòria al camp del Lugo (1-2), els gironins són segons i sumen 65 punts, set més que el Getafe, tercer, a falta de sis jornades pel final de Lliga.

L’ascens no s’escapa

Aquest Girona sembla més fiable que mai. Tot i l’inici dubitatiu, l’equip va agafar la velocitat de creuer a la jornada 15 per situar-se segon. Una posició que, 21 partits després, encara conserva.

La plantilla de Pablo Machín és una de les més completes dels últims anys i a més compta amb jugadors que porten temps al club i saben què és això de deixar escapar l'ascens quan el tenien a la butxaca. Ara, les sensacions són diferents.

El Girona, amb els tres punts contra el Lugo, recupera el camí de la victòria després de l’empat contra el Tenerife i la derrota contra l’UCAM Múrcia. És cert que l’equip només ha sumat set dels últims vint-i-un punts en joc però també és igualment cert que els rivals directes han començat a acusar el desgast d’una de les categories més exigents. Els resultats acompanyen i es fa molt difícil pensar que l’equip, madur a base de cops, desaprofiti l’avantatge.

Quart intent

És comprensible que alguns dels més escèptics amb aquest ascens siguin els mateixos aficionats del Girona. I és que conviuen amb tres ferides que encara no han cicatritzat.

L'any 2013, l’equip aleshores entrenat per Rubi, es va quedar a només un pas de convertir-se en equip de Primera Divisió. El Girona va acabar quart, classificant-se pel playoff d’ascens. En la primera eliminatòria va superar l’Alcorcón sense problemes i en la segona i última, l’Almeria va fer valer els seu gran pressupost per despertar del somni a una ciutat sencera.

La temporada 2014/15 va ser molt més cruel. El Girona, ja entrenat per Pablo Machín, va arribar a l’última jornada depenent d’ell mateix per deixar la Segona Divisió per la via ràpida. L’equip només havia de guanyar contra el Lugo a Montilivi. I ho va aconseguir. Fins el minut 89. En una de les últimes jugades del partit, quan l’afició ja s’imaginava viatjant al Camp Nou i al Santiago Bernabéu, Pablo Caballero va fer el gol de l’empat (1-1). Ascens per a l’Sporting de Gijón i decepció majúscula a Girona.

A l’equip encara li quedava la bala de la promoció. Però el playoff semblava un càstig i no un premi. Els futbolistes s’ho havien jugat tot a una carta i havien perdut. El cop psicològic era insuperable. I el Saragossa va aprofitar-ho remuntant un 0-3 a Montilivi.

La temporada següent, el Girona va tornar a acabar la Lliga entre els sis primers per classificar-se pel palyoff. L’equip va aconseguir remuntar i eliminar el Còrdova en la primera eliminatòria per quedar-se, una altra vegada, a dos partits de la glòria. El rival, l’Osasuna, arribava en trajectòria ascendent i va guanyar els dos partits, a El Sadar (2-1) i a Montilivi (0-1).

Tercera bufetada en quatre anys. La part positiva, si n’hi ha, és que l'equip conserva 12 futbolistes dels que van caure contra l’Osasuna, pel que tindran ben present les errades que no hauran de repetir. 

“Important i merescut”

Pablo Machín és conscient que el Girona té a l’abast aconseguir el premi gros. L’equip ho té tot de cara, amb un marge suficientment ampli que permet fins a dues ensopegades. És per això que la victòria al camp del Lugo va servir per reafirmar la condició d’aspirant número u a l’ascens, responent a les victòries de Getafe i Cadis, immediats perseguidors.

“És un triomf important i merescut però només pensem que depenem de nosaltres mateixos. Si guanyem tots els partits que queden pujarem segur. Si no, tenim marge per perdre'n algun. Tot i això, no volem plantejar-nos res sobre el coixí que tenim”, assegurava Machín a la sala de premsa de l’Anxo Carro.

L’entrenador també va fer referència al Llevant, líder indiscutible que aquest cap de setmana ja va certificar l'ascens: “No tenim els millors jugadors de la categoria, ni els millors golejadors, ni una grandíssima experiència a Primera. Som un equip que treu el màxim rendiment del que té”. El Llevant ja no és el rival i el Girona, en aquestes últimes jornades, competeix contra ell mateix.

Què queda?

Tot i que Pablo Machín no vol sentir a parlar del famós ascens fins que aquest no sigui matemàtic, és complicat no fer números i pronosticar quan el Girona es pot convertir en equip de Primera. A l’equip només li queden sis partits. Tres a Montilivi i tres com a visitant.

El Girona rebrà la visita de l’Osca, l’Alcorcón i el Saragossa, i visitarà el Llevant, el Nàstic de Tarragona i el Còrdova. Rivals assequibles, ja que el Llevant no té cap més objectiu, per sumar 12 punts i aconseguir l’ascens. El calendari, sempre i quan el Girona guanyi els primers tres partits i els seus rivals facin el mateix, li donaria la primera oportunitat per pujar al Nou Estadi de Tarragona.

Tenint en compte la trajectòria, el desenllaç sembla inevitable. I és que la ciutat, per persistent, es mereix tenir l'equip entre els millors per primera vegada.