En vigílies del que serà un derbi de Champions, és impossible no pensar en l'habitual que s'ha tornat l'intercanvi de jugadors entre Barça i Girona en les últimes temporades. De fet, Pau Víctor és l'últim nom en recórrer un camí que en les últimes dues companyes han pres fins a tres jugadors més: Eric García, Pablo Torre i Oriol Romeu. I és que malgrat que no hagi estat una relació forjada durant anys, la connexió entre blaugranes i blanc-i-vermells ha anat en augment amb el pas del temps i està vivint en aquestes últimes temporades el seu punt més àlgid, fent que aquest derbi sigui el de les cares conegudes.
Pau Víctor, l'últim negoci entre Barça i Girona
Pau Víctor ha estat una de les revelacions d'aquesta pretemporada. El gironí del planter va jugar la temporada passada cedit al filial culer i les seves bones actuacions han portat a la direcció esportiva de Can Barça a apostar per ell incorporant-lo en propietat el passat mes de juliol. Pitxitxi a Primera RFEF la passada campanya, aquesta pretemporada ha estat sota les ordres de Hansi Flick i, de moment, ja ha enamorat l'alemany. Prova d'això és el seu debut a Mestalla amb el primer equip.
"La meva primera reacció va ser plorar", explicava Víctor en una entrevista amb la plataforma Barça One. I és que el davanter de Sant Cugat, culer i soci del Barça des del bressol, és només l'últim reflex d'una connexió entre Girona i Barcelona que ha anat creixent amb els anys. Abans del jove atacant, Pablo Torre va ser un dels últims que van vestir ambdues samarretes. El centrecampista càntabre, acabat de fitxar del Racing de Santander, va marxar cap a Montilivi després d'haver disputat poc més de 100 minuts vestit de blaugrana. A les ordres de Michel, la temporada passada va participar en 26 duels amb l'històric Girona que va aconseguir la classificació a Champions League i va deixar 1 gol i 2 assistències. Ara provarà de fer-se un lloc a l'esquema de Flick.
Una relació que es va tensar amb el fitxatge d'Oriol Romeu
Una situació totalment contraposada a la qual han viscut Eric García i Oriol Romeu. En ambdós casos, l'acompliment dels dos jugadors va ser millor vestint la samarreta blanc-i-vermella que sobre la gespa del feu culer: el central va sortir buscant minuts i recuperar confiança en Montilivi, mentre que el centrecampista va recalar en Can Barça amb la difícil tasca d'omplir el buit que va deixar Sergio Busquets. Tan sols una temporada després, Romeu ha tornat a Girona, on va sobresortir just abans de rebre la trucada de la direcció esportiva blaugrana.
El d'Ulldecona es va fer un intocable a Montilivi, arribant a disputar prop de 3.000 minuts amb la blanc-i-vermella en la temporada 22/23 i sent una peça clau de la columna vertebral de l'equip. Va ser en aquell moment quan la relació entre clubs va marcar un abans i un després: els blaugrana van contactar amb el futbolista esquenes de Quique Cárcel i això va provar malament en la direcció esportiva gironina. Romeu va sortir del club, però sota les ordres de Xavi, si bé és cert que va tenir 28 aparicions, no va superar la barrera dels 1.000 minuts i no va aconseguir fer-se amo de la posició de pivot. Ara provarà de renéixer com a futbolista a l'equip de Michel.
Una cosa similar succeeix amb Eric García: la lesió d'última hora de Marc Bernal va fer que el central hagués de desfer unes maletes que ja estaven facturades amb destinació a Montilivi. L'ex del Manchester City aixecava més dubtes que conviccions com a jugador del Barça i, sumat als problemes d'inscripcions que travessen els culers, va fer que el futbolista anés a préstec al Girona. Allà es va fer pràcticament un fix dins de l'onze de Michel i va formar part d'un equip que ja és històric. Tan bona va ser la seva experiència que tot estava disposat perquè tornés a vestir la blanc-i-vermella. Tanmateix, amb la lesió de Bernal, Flick li va tancar les portes de sortida.
Gumbau, Muniesa o Carles Planas també van vestir les dues samarretes
Malgrat que el moviment de futbolistes entre Girona i Barça s'ha accentuat durant les últimes temporades, un dels predecessors d'aquesta relació entre ambdós equips és Albert Jorquera. El porter de Bescanó, producte de la Masia i company de Victor Valdés al Barça de Rijkaard, va recalar a Montilivi després de vestir en 24 ocasions la samarreta blaugrana. Però no va ser l'únic, sinó que Gerard Gumbau, Marc Muniesa o Carles Planas també van vestir les dues equipacions.
En el cas de Gumbau, la falta de continuïtat al primer equip culer el va portar a prendre la decisió de buscar una nova destinació lluny de Can Barça. Després de passar pel Leganés, el futbolista de la pedrera gironina va decidir tornar a casa per provar d'assentar-se. El mateix va succeir amb Muniesa o Planes. El central era una de les perles més grans de la Masia i va arribar a debutar amb el primer equip, però una greu lesió de genoll li va tancar les portes del Barça. Després d'un breu pas per la Premier League, en Girona va aconseguir retrobar-se com a futbolista diverses temporades després. El lateral, que va fer el camí complet per les categories inferiors, també va arribar al primer equip, però la falta de continuïtat el va portar a Montilivi com a reforç en l'ascens a Primera Divisió.
Però sens dubte, el cas més curiós és el de Delfí Geli. L'actual president del Girona també va vestir ambdues samarretes: va iniciar la seva carrera esportiva a la seva terra i va aconseguir debutar amb la samarreta blanc-i-vermella amb tot just 20 anys just abans de recalar al filial blaugrana. Només va poder defensar la samarreta culer en l'elit en una ocasió abans de tornar a Girona per viure les seves dues últimes temporades com a futbolista.
Ara, com a directiu, Geli és testimoni del constant moviment entre clubs que, en gran part, és causat pel bon nivell de l'equip gironí a les últimes campanyes. De fet, la passada temporada els blanc-i-vermells li van endossar 8 gols entre els dos partits als culers i, en espera de saber què succeeix en el futur, estem en vigílies d'un derbi que aquest any serà de Champions. Després que els de Michel firmessin una gesta que ja és història del futbol, aquesta serà una prova de foc per a una setmana en què els gironins també debutaran a la màxima competició europea de clubs (dijous vinent 18 al Parc dels Prínceps de París).