Cada cop és més fàcil donar un cop d’ull a la classificació de LaLiga EA Sports i acostumar-se a veure el Girona FC ocupant les primeres posicions. Jornada 12 i el conjunt de Míchel s’alça en la primera posició, líder en solitari, havent-se disputat quasi un terç de la competició. Per fregar-se els ulls… o no. I és que l’equip gironí ofereix una proposta futbolística atractiva, clara i la sintonia entre l’staff i els jugadors és palpable. Es coneixen, s’entenen i, el que és més important, es veu reflectit al terreny de joc. Però el camí no ha sigut precisament de roses. Els aficionats blanc-i-vermells més veterans —i els més joves, també— recordaran perfectament els repetits clatellots que ha sofert l’entitat fins a arribar a ser l’equip de moda a Europa. Repassem la història més recent del Girona per esbrinar com han arribat fins aquí.
Una muntanya russa d’emocions en 23 anys
El segle XXI és sinònim de muntanya russa pel que fa al Girona FC. 5 ascensos i 2 descensos marquen les últimes dues dècades de l’equip gironí. Montilivi ha viscut immenses alegries, però també fracassos estrepitosos. Les temporades 2000/01, 2001/02 i 2002/03 el conjunt català militava a 3a divisió, materialitzant l’ascens a la ja defenestrada 2a Divisió B, on s’hi va mantenir durant dues temporades fins que va baixar altre cop a 3a a la 2005/06.
Dos ascensos consecutius
Les temporades 2006/07 i 2007/08 van suposar una insuflació d’aire fresc i optimisme per una parròquia que celebrava l’ascens a 2a Divisió B i, un any després, a 2a Divisió, on hi tornava 49 anys després de disputar l’últim partit a la categoria de plata la temporada 1958/59. Des de la 08/09 i fins a la 16/17, els blanc-i-vermells van mantenir la categoria. Una aparent tranquil·litat, ja que van ser uns anys en els quals va passar de tot i la calma no aflorava per la gespa de Montilivi. Els primers 4 anys en el seu retorn a 2a no van ser precisament fàcils, assolint l'11a posició com la més alta i en les quals el descens va sobrevalorar la capital gironina.
La 2012/13, un canvi de tendència agredolç
El primer ‘i si…’ va ressonar a Girona l’any 2012/13 quan l’equip va quedar en 4a posició, en zona de play-off, i va disputar les eliminatòries per assolir l’ascens a Primera per primer cop en tota la seva trajectòria. Va ser una temporada molt sòlida, establint-se en el top 6 al llarg de 41 de les 42 jornades. De fet, un mal final de temporada —sumant 4 dels darrers 15 punts possibles— va impedir que l’equip aleshores entrenat per Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ pugés directament a Primera. Aquell any, el Girona es va plantar a la final del play-off després de superar l’Alcorcón per un global de 4-2. A l’última ronda, el conjunt català es va veure àmpliament superat per un 4-0 davant l’Almeria, perdent una oportunitat històrica.
I, després d’una quasi alegria completa, a un (pràcticament) desastre absolut. I és que la temporada 2013/14 el Girona va finalitzar en 16a posició i només dos punts per sobre del descens. De fet, aquell curs va viure 23 jornades consecutives en la zona vermella, sortint-ne a l’última jornada després de firmar 7 punts de 9. Aquell any va ser molt convuls a Girona amb problemes dins del terreny de joc —3 entrenadors en un sol curs— i els problemes econòmics que travessava l’entitat. L’arribada de Pablo Machín ho va capgirar tot. Era la jornada 30 i els blanc-i-vermells deambulaven en l’última posició. El tècnic sorià va revertir la situació de dalt a baix sumant 21 punts de 39, un bagatge suficient per sortir del pou i establir-se en la 16a i definitiva posició. Una decisió als despatxos encertada i que, qui sap, si avui el Girona no seria equip ni tan sols de Primera Divisió.
2014-15 i 15-16: les temporades de l’’Orgull Gironí’
Pablo Nicolás Caballero no ha jugat mai al Girona FC, però és un dels jugadors més recordats per al públic de Montilivi. I és que a l’última jornada de la 14/15, un gol de l’aleshores jugador del Lugo al 89’ va frustrar l’ascens directe dels catalans. Un final cruel i impregnat a la memòria de molts, un dels dies més negre de la història d’aquest club quasi centenari. Es repetia la malastrugança de la 12-13, però aquesta vegada amb un cop molt més baix. L’equip dirigit per Machín va acabar 3r i als play-off va arribar la rematada mortal i definitiva. En el partit d’anada, els gironins van imposar-se per 0-3 al Saragossa, però en la tornada els aragonesos van remuntar per un 1-4 i van classificar-se per la final gràcies al gol average. Una temporada que apuntava maneres, però que va acabar convertint-se en un malson que va quedar-se a la memòria de molts jugadors i simpatitzants.
Amb el repte de sobreposar-se a aquest cop tan dur, Machín, que ja carregava a l'esquena la seva tercera temporada dirigint els blanc-i-vermells, va aconseguir classificar de nou el Girona per a les eliminatòries d’ascens a la divisió d’or. En aquella ocasió, els catalans van arribar a la final després de superar el Còrdova per un total de 4-3, després d’una èpica remuntada a la tornada. A la final, però, va tocar creu i van caure davant de l’Osasuna (1-3, global) que prèviament havia eliminat el Gimnàstic de Tarragona.
4 de juny de 2017: Montilivi esclata d’eufòria
En el futbol predomina el talent i la química entre jugadors i staff. I, aquí, juga un paper clau la força mental. I Pablo Machín i els seus homes van assolir una fita història a la ciutat amb l’ascens a Primera Divisió el 4 de juny de 2017 després d’un empat sense gols contra el Saragossa. 87 anys més tard de la creació del club i tres intents fallits després, el Girona FC jugaria per primer cop en la seva història un partit a la màxima categoria del futbol. Era el segon any de Delfí Geli a la presidència del club i el quart del tècnic de Sòria a la banqueta. Un projecte que tenia dues cares visibles sòlides i uns jugadors compromesos amb el club.
L’aventura a 1a Divisió va durar tan sols dues temporades. Un primer any sòlid amb una 10a posició final feia somiar els gironins, així com resultats sonats com la victòria per a 2 gols a 1 contra el Reial Madrid. La trajectòria a la 18/19 va ser ben diferent, amb un inici prometedor i un final decebedor. Només 3 punts en les darreres 10 jornades va ser el bagatge d’un equip dirigit per Eusebio Sacristán i que va veure com s’allunyava de les posicions europees fins a caure al pou de 2a Divisió només un parell d’anys més tard.
A la tercera va la vençuda
La crueltat es va repetir en el conjunt gironí, un equip que tant en la 19/20 com en la 20/21 va classificar-se per als play-off d’ascens després de quedar en 5a posició. L’Almeria va ser el primer rival en unes semifinals que el Girona va superar per un 1-3 global. A la final, però, un gol del català Pere Milla al 90+6’ va ensorrar l’equip de Francisco Rodríguez un any més a la categoria de plata. A la 20/21 la història es va repetir fil per randa: acabar a la 5a posició i guanyar a les semifinals a l’Almeria per un contundent global de 3-0. A la final, novament derrota, en aquella ocasió contra el Rayo Vallecano després que remuntés l’1-2 de Vallecas amb un 0-2 a Montilivi.
Diuen que a la tercera va a la vençuda. I seguint les passes d’aquesta dita és com el Girona va materialitzar l’ascens a Primera, per segona vegada a la història, després d’una èpica que va somriure els ja aleshores homes de Míchel. L’entrenador madrileny va aconseguir catapultar els gironins a la màxima categoria després de superar l’Eibar en les semifinals de play-off i amb una pròrroga pel mig. A la final, i després d’un empat sense gols a Montilivi, el Girona va superar per 1 gol a 3 al Tenerife assolint l’ascens i demostrant que l’Orgull Gironí no mor mai.
Ja situats al present, els blanc-i-vermells disputen la seva quarta temporada a Primera Divisió, després que en l’anterior, la 22/23, els catalans quedessin en la 10a posició amb 49 punts i oferint pinzellades d’un nivell de joc que aquests mesos tot el món està comprovant.
Míchel català
Seria injust atorgar tot el mèrit esportiu que està aconseguint el Girona a una sola persona. Ara bé, bona part de la ‘culpa’ la té Miguel Ángel Sánchez Muñoz, ‘Míchel’. Ell és el director d’orquestra d’una entitat molt ben coordinada amb el president Delfí Geli —9a temporada al club— i Quique Cárcel, director esportiu del club des del 2014 i renovat recentment fins al 2027. Ells són el trident màgic que ha dissenyat un projecte sòlid i que transpira confiança per totes bandes.
Míchel es va fer càrrec de l’equip la temporada 21/22 després d’un nou intent frustrat d’ascens a la màxima categoria. Els inicis van ser complicats, amb l’equip en descens a la vuitena jornada, però, a poc a poc, es va recuperar i va enfilar llocs en la classificació fins a acabar classificant-se com a sisè per a la fase d'ascens. Després d’aconseguir el preuat ascens, Míchel va aconseguir mantenir l’equip a Primera. I va fer-ho de manera brillant, com a desè classificat i amb un joc reconeixible de bon tracte amb la pilota. Aquesta temporada ha seguit el model , amb un estil de futbol de toc, però sense perdre verticalitat, i ha arribat a cotes d'èxit impensables, arribant a ser líders de la categoria actualment.
Els números de Míchel són més que notables. En la competició domèstica, ha dirigit l’equip en 96 partits: 42 a Segona divisió, 4 de play-off i 50 a Primera. 45 victòries, 20 empats i 31 derrotes. Números que el situen com el millor entrenador del club, superant un mític com Pablo Machín.
I, ara, a somiar
Líder en solitari després d’haver sumat 31 punts de 36 possibles, el Girona ha complert pràcticament l’objectiu de la temporada: la permanència. A partir d’aquí, anar partit a partit per estirar al màxim possible el xiclet i, en el millor dels casos, ‘fer’ un Leicester o acabar la temporada en posicions europees. A la jornada 7, amb 19 punts de 21, per primer cop a la història liderava en solitari la Lliga. Dos mesos després ho torna a fer. El més fàcil era caure i començar a perdre punts respecte als denominats ‘grans’, però els homes de Míchel no entenen d’impossibles i han repetit la proesa unes jornades després, convertint-se novament en líders en solitari i mantenint a ratlla el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona, a 2 i 4 punts respectivament.