El Girona guanya el sisè partit consecutiu a Montilivi, suma 43 punts i conquereix -temporalment- la sisena posició de la Lliga, que dona accés a l’Europa League. Els gols de Christian Stuani i Juanpe són suficients per superar el Deportivo de la Corunya i allargar la ratxa d’un equip que no sap on té el sostre a deu jornades pel final (2-0).

El que funciona no es toca

És normal que el Girona vulgui que Pablo Machín renovi el seu contracte. La fórmula de l’èxit gironí s’escriu 3-5-2, el sistema innegociable del tècnic sorià, i es pronuncia ‘humilitat’. L’equip, tot i tenir la permanència a la butxaca -el gran objectiu de la temporada-, no ha canviat res. Mateixes cares. Mateix resultat.

La visita del Deportivo escapava dels flaixos, però suposava tres punts vitals en l’esprint final cap a Europa. El Girona s’ha guanyat a pols la llicència per imaginar-se desfilant per estadis com San Siro o el Signal Iduna Park. Montilivi era conscient de la transcendència del divendres i plantava cara al fred per empènyer el seu equip.

Amb el suport de l’afició, el Girona ha reforçat la sensació d’invencible que l’acompanya durant les últimes jornades. Tot i no tenir la brillantor d'altres dies, l’equip té molt clares les seves limitacions i això el fa encara més fort.  No inventa i explota les certeses. Com la pilota aturada.

Els gironins surten al carrer i ensopeguen amb un trèvol de quatre fulles. Tot els surt de cara. Una centrada lateral d’Alex Granell ha desnivellat la balança. Bernardo ha rematat de cap i Stuani ha tornat a exhibir el do de la ubiqüitat. Sempre hi és quan se’l necessita. Aquesta vegada, per caçar un refús dins l’àrea. Quinzè gol del davanter uruguaià. Una mina d’or de 31 anys.

Un equip gran

El Deportivo és un equip tenallat. Dubta de tot i no creu en res. Clarence Seedorf no aconsegueix revertir la situació d’una plantilla que cada dia està més a prop de Segona Divisió. Els gallecs tenen moltes dificultats per generar ocasions clares de gol. I quan ho fan, la sort els gira l’esquena. Avui, la fortuna s’ha disfressat de Bono, porter del Girona, que ha aturat qualsevol intent de rebel·lió, tal com va fer a Vila-real.

Semblava que els dos equips intercanviaven els papers a la segona part, però ha estat un miratge. La pissarra de Machín ha traçat un altre gol després de dos avisos. Una falta directa, un córner i una falta lateral. A la tercera va a la vençuda. Granell ha col·locat una pilota al cor de l’àrea per trobar el cap d’un Juanpe que s’ha limitat a desviar-la.

Els detalls marcaven a foc el 2-0. El Girona desprenia el respecte que només emanen els equips grans, els que se saben superiors i creuen cegament en les seves possibilitats. Les urgències del Deportivo, que no guanya des del 9 de desembre, han dibuixat un partit amb molts més espais. Portu corria al seu aire i buscava el tercer gol per arrodonir la festa. No ho ha aconseguit, però l’equip ha escoltat el xiulet final sense poder recriminar-se res. Al contrari, ho ha fet amb un somriure d’orella a orella per seguir alimentant una temporada històrica. El Reial Madrid ja espera al Santiago Bernabéu.