El Mallorca rebia a Son Moix un Girona pendent d'escurçar distàncies amb el Reial Madrid, que es va deixar dos punts en la seva visita a Mestalla, en plena eufòria per la classificació a la final de la Copa del Rei. Una ressaca copera que han volgut aprofitar els de Míchel, esperant el moment just que la 'festa' mallorquinista i l'acumulació de minuts acabés causant estralls a les cames dels seus jugadors.
No obstant això, i malgrat acusar l'acumulació a les cames insulars, el Girona no ha sabut aprofitar la ressaca local. Els de Javier Aguirre, que han arribat molt justos al final del partit, han tret forces de flaquesa per minimitzar els catalans i treure els tres punts amb un solitari gol de José Copete (32'). El Mallorca, després de la 'festa' copera, ha complert els seus deures, i és que com deien els nostres pares: "Si estàs bé per sortir, estàs bé per treballar".
Un Girona irreconeixible en la primera part...
Ha sortit molt millor el conjunt dirigit per Javier Aguirre, com aquell que s'aixeca alegre el diumenge posterior a una festa, amb la confiança del que ha triomfat la nit anterior. El Mallorca sembla haver-se aixecat sense aquesta molesta ressaca copera que impedeix de treure el millor de cada un, perquè ha sortit a menjar-se el Girona.
El primer temps se l'han emportat els insulars, amb una pressió avançada que ha posat en seriosos problemes a Gazzaniga. Al cap de cinc minuts, el porter argentí, ha posat en dues ocasions el cor a un puny amb dos driblatges en l'àrea que han estat a prop de suposar el primer. Aixecats per la pilota aturada, els mallorquinistes continuaven tenallant la tremolosa defensa gironina, i és que els catalans en cap moment no han estat ells mateixos, situació propiciada per la intensa pressió local.
El guió preparat pel basc Aguirre seguia el seu curs, i tret d'alguna aparició esporàdica del Girona en atac, amb poc perill, ha estat el Mallorca qui ha tingut les més clares. Primer amb un Muriqi, que ha guanyat l'esquena a Eric García i ha volgut sorprendre amb una vaselina davant de la sortida de Gazzaniga, però no ha vist porteria. Abans del quart d'hora, Dani Rodríguez, estavellava una pilota al pal, després d'un centre tancat, que ha aconseguit tocar amb els tous dels dits l'arquer argentí.
I a la mitja hora de partit, en una acció a pilota aturada, ha arribat el primer gol del Mallorca. En un rebuig, que provenia d'un xut de Mascarell i que ha tocat a Larin, la pilota li ha caigut a José Copete dins de l'àrea, que no ha tingut inconvenient a rebentar la pilota per estavellar-la a les xarxes de la porteria gironina. Amb aquest resultat, el Girona se n'ha anat al descans, esperant que 'l'efecte de la nit anterior' comencés a minvar els mallorquinistes.
... no pot amb un Mallorca que arriba amb les forces justes
Ha volgut sortir mossegant el Girona, que s'ha apropat en el primer minut de la segona part, amb una acció avortada per la defensa del Mallorca, i sense excessiu perill. De fet, els locals no han tardat a contestar amb un intent de Larin que ha acabat en un córner que ha tornat a inquietar els gironins, però que ha acabat a les mans de Gazzaniga.
El ritme del partit ha baixat, amb un Mallorca que semblava començar a acusar el cansament i l'arribada d'aquesta 'davallada' que et dona a mig matí, que és quan realment t'adones de la magnitud de la nit anterior. S'ha anat animant en atac el Girona, aprofitant que l'energia dels vermellons ha anat decreixent tal com passaven els minuts, però amb una falta d'encert preocupant. Portu ha desaprofitat un mà a mà dins de l'àrea, per tardar massa, i en el rebuig, Savinho, s'ha vist amb la intervenció d'un Copete que ha quallat un partit excels.
Ha arribat molt just de forces al final del partit, el Mallorca, com aquell que va a treballar de ressaca i treu forces de flaquesa mentre no para de mirar al rellotge perquè acabi abans la seva jornada laboral, i el Girona s'ha intentat abocar sobre l'àrea local, però amb molt poc encert. Al final, el Girona torna a sortir derrotat de Son Moix i perd força a La Liga, mentre que el Mallorca tanca una setmana perfecta, amb la felicitat d'haver triomfat durant dues nits consecutives.