La derrota contra l'Alabès va certificar aquest dissabte que el Girona és equip de Segona Divisió. A Vitòria, els d'Eusebio Sacristán ni tan sols van intentar guanyar el partit. Necessitaven un miracle, sí, però com a mínim calia sumar els tres punts i esperar que el resultat de Vigo acompanyés.
A la categoria de plata el Girona serà un equip completament diferent. Entrenador nou, jugadors de molta menys nivell i, probablement, una afició menys entregada. Per poder-se reinventar amb èxit, primer cal entendre com s'ha pogut caure al pou sense retorn. Aquestes són algunes de les causes que han allunyat el Girona de l'elit del futbol espanyol.
Un entrenador inoperant
A vegades, quan les coses van malament, es critica la figura de l'entrenador de manera injusta. No és el cas del Girona, i és que la responsabilitat d'Eusebio Sacristán sobre el descens de l'equip és majúscula. L'ex de la Reial Societat va arribar a Montilivi amb la intenció de crear un projecte de llarga durada i, de fet, ell mateix va reconèixer que pretenia establir-se diversos anys a la ciutat. L'experiència, però, ha estat nefasta.
EFE
Eusebio volia convertir el Girona en un conjunt que apostés pel domini de la pilota, per buscar sempre la porteria contraria i per, en definitiva, regalar un futbol alegre als seus seguidors. A principis de temporada, el val·lisoletà va deixar enrere el clàssic 5-2-3 de Pablo Machín i va apostar per un 4-3-3 de manual, però ben aviat es va fer palès que les coses no serien tan fàcils. Durant tot el curs, el Girona ha estat incapaç de mantenir un esquema fix, fet que ha generat incertesa en els jugadors, en l'afició i en el propi cos tècnic. Homes com Aleix García o Douglas Luiz han gaudit de molts més minuts que el curs passat, però el seu rendiment no ha ajudat ha justificar l'aposta del tècnic -o del club- pel futbol de toc.
Per si la seva inoperància a la pissarra no fos suficient, Eusebio també ha tret de polleguera per la seva desídia a la banqueta i a la sala de premsa. En els millors i pitjors moments, el de Valladolid ha mantingut un to passota exasperant amb el qual no ha aconseguit transmetre cap mena d'optimisme. No acceptar preguntes en la prèvia del transcendental Girona-Sevilla o situar Juanpe de lateral esquerre a Getafe van ser les gotes que van fer vessar el got.
La mala planificació esportiva
Criticar Eusebio i no apuntar cap a la secretaria tècnica, però, seria injust. L'estiu del Girona va estar marcat per un fet clau: el traspàs frustrat de Portu al Sevilla. El director esportiu del club, Quique Cárcel, es va mantenir ferm i va impedir que el davanter murcià marxés al Nervión perquè la xifra que oferien els andalusos no era prou alta.
Aquest fet es va celebrar a Montilivi, però paral·lelament va provocar que l'entitat no disposés de múscul econòmic per reforçar-se. Futbolistes cedits com Pablo Maffeo o Michael Olunga van abandonar Girona i David Timor i Rubén Alcaraz van ser traspassats per poc més d'1 milió d'euros respectivament.
EFE
Així, el club va comprar Johan Mojica i Marc Muniesa -cedits pel Rayo i l'Stoke el curs anterior- va adquirir Seydou Doumbia a cost zero i va aconseguir les cessions de Douglas, Aleix i Patrick Roberts, del City. La realitat, però, és que les altes han estat insuficients. Sense un lateral dret pur, Pedro Porro i Valery -amb edat de juvenil- han hagut de treure les castanyes del foc.
Cárcel, a més, no es va atrevir a acomiadar Eusebio en el moment indicat. Després de la derrota a Valladolid (1-0), i en plena crisi de resultats, calia actuar i buscar una sacsejada, però el director esportiu va preferir no fer-ho. El motiu: Cárcel sabia que no havia pogut dotar dels recursos necessaris al tècnic a l'estiu i, per tant, s'atribuïa un percentatge de culpa tan o més gran que el de l'entrenador.
Lesions molt doloroses
A banda de les lesions recurrents que succeïxen en tots els equips del món, el Girona ha acusat dos baixes clau al carril esquerre. Marc Muniesa, Carles Planas, Raúl García, Valery i fins i tot Àlex Granell han hagut de jugar de lateral perquè Aday Benítez i Johan Mojica s'han perdut pràcticament tota la temporada.
Girona FC
Aday, un dels capitans, va ser operat del genoll el mes de novembre; mentre que Mojica es va trencar els lligaments de la mateixa articulació i no va debutar fins la setmana passada contra el Llevant. El colombià era clau amb Machín i, després de fer un gran Mundial, havia de ser un titular indiscutible.
Feblesa a casa
3 victòries, 6 empats i 10 derrotes. Els números del Girona a Montilivi han estat pèssims. Tant, que els d'Eusebio s'han convertit en el pitjor local de la Lliga. Ni tan sols els registres golejadors de Stuani, que ha marcat 19 gols al campionat domèstic, han pogut capgirar una dinàmica letal.
EFE
L'afició de l'estadi blanc-i-vermell s'ha passat 6 mesos sense gaudir d'un triomf del seu equip per culpa d'una ratxa esperpèntica: el Girona va guanyar el Rayo el 27 d'octubre (2-1) i no va tornar a vèncer fins el 28 d'abril contra el Sevilla (1-0).
Una aventura sense premi
L'ambició sempre és lloable, però el cert és que l'aventura del Girona a la Copa del Rei ha estat un dels elements que també ha influït en el seu descens.
EFE
Sense fer gaire soroll, els d'Eusebio van eliminar l'Alabès als setzens de final i després, als quarts, es van desfer de l'Atlètic de Madrid empatant al Wanda (3-3). La gesta va animar el públic però va desgastar l'equip en un moment clau de la temporada. La classificació, a més, no va servir per res. A quarts, el Reial Madrid de Solari no va tenir pietat dels gironins guanyant al Bernabéu (4-2) i a Montilivi (1-3).