El Girona segueix sense trobar-se fora de casa i es deixa tres punts més a Getafe (1-0). Tot i proposar i inclús merèixer més, el conjunt gironí encadena el seu quart partit seguit perdent lluny de Montilivi i, si el Barça guanya aquest diumenge, perdrà la segona plaça de LaLiga EA Sports.
Bordalás imposa la seva llei
Visitar el Coliseum mai és plat de bon gust, però si ets un Girona amb aspiracions Champions i vens de tres partits seguits perdent fora de casa, menys encara. L'equip de José Bordalás té una consigna clara: si no encaixa, té com a mínim un punt assegurat.
En aquest sentit, sabedor de la capacitat ofensiva que té el Girona i, sobretot, de la dependència que el seu cabal ofensiu té dels carrils interiors, el Getafe sortiria amb la clara idea de transitar-los al màxim i, a poder ser, d'ajuntar molt les seves línies per fer l'equip el més curt possible. Durant els primers minuts, la pressió del Getafe ha buscat recuperacions altes, però quan ha arribat una pentinada de Dovbyk que projectava Portu al contracop, el Getafe ha canviat d'idea. El cas és que, amb la posició guanyada, el murcià ha arrencat i ha estat Alderete qui l'ha aturat agafant-lo per la samarreta. La jugada era molt prometedora i semblava que Portu podia quedar-se sol en l'u contra u, però tot i acudir al VAR per revisar la possible targeta vermella sobre el central paraguaià, Munuera Montero ho ha deixat en la groga que inicialment ha mostrat.
La interpretació de l'àrbitre de camp després de l'avís de Díaz de Mera des de la sala VOR ha estat un dels moments clau del partit i ni tan sols s'havia complert el quart d'hora de partit. I és que, si el Girona hagués començat a gaudir de superioritat numèrica, lògicament, la pel·lícula hauria estat diferent. Bordalás ha començat a imposar la seva llei, desesperant el Girona amb molta gent per dins i esgarrapant segons al rellotge cada cop que la pilota deixava de rodar. I quan el Getafe ha fet una passa endavant i ha començat a jugar de tu a tu contra el conjunt blanc-i-vermell, Yellu.
Yellu colpeja quan millor estava el Getafe
L'ex del València, després d'una recuperació alta dels seus que ha caigut a peus d'Ilaix Moriba, ha rebut en una posició molt favorable dins de l'àrea per superar Gazzaniga amb un xut creuat amb cama dreta. A partir d'aquí, ja al 34', si el Getafe havia buscat interrompre al màxim el partit que Míchel tenia al seu cap, amb avantatge en el marcador, el conjunt azulón mostraria més ímpetu per defensar el seu plantejament.
Sigui com sigui, lluny d'abaixar els braços i de mostrar-se desconcertat com en ocasions passades, el Girona recuperaria el seu ritme de vol i, sobretot, tornarien a endollar-se els de fora. Amb un Getafe més cansat, Savinho i Yan Couto començarien a fer de les seves i, si la cobertura local no arribava a temps, ambdós brasilers no deixarien de superar els seus defensors en l'u contra u.
En aquest context, però, el combinat local, quan més urgències ha tingut, menys ha volgut la pilota per recuperar energies en el bloc baix. A més a més, aquest Getafe té una variable que fins ara no tenia, i és que Mason Greenwood ha estat un autèntic brot d'aire fresc cada cop que la pilota ha passat per les seves botes. Entre una cosa i altra, el Getafe ha pogut sortir-se amb la seva, conservant el seu preciat avantatge i, finalment, adjudicant-se el botí dels tres punts.