Les polèmiques arbitrals ja són un clàssic de Clàssics. Cada cop que Barça i Reial Madrid es veuen les cares, sigui al Santiago Bernabéu o a Barcelona, l'àrbitre adquireix un rol de protagonista. I no per firmar un partit tranquil, sense cap jugada controvertida, sinó que tot el contrari. A cada Clàssic hi ha diverses jugades que acaben amb queixes de part dels dos equips. Però en aquest darrer enfrontament de Lliga, qui se sent clarament perjudicat és el conjunt blaugrana, que demana com a gol una rematada d'esperó de Lamine Yamal que Lunin ha aturat a la línia de gol, que ha generat molts dubtes a l'hora de saber si ha entrat completament o no.
L'absència del 'goal-line technology' genera una gran polèmica al Bernabéu
La polèmica s'ha generat al voltant del minut 30, quan el partit estava igualat a un gol. Raphinha ha executat un córner al primer pal que Lamine Yamal, sorprenent tothom de taló, ha intentat colar pel primer pal. I ha estat a punt de superar Lunin, però l'ucraïnès, que esperava la pilota al segon pal, ha reaccionat a temps per aturar la pilota sota la línia de la seva porteria. Els jugadors del Barça han demanat gol de manera insistent, però César Soto Grado, que estava arbitrant el seu primer Clàssic, ha optat per la decisió prudent: no donar la diana.
I davant aquesta decisió, tota la responsabilitat requeia en el VAR, que havia de decidir si la pilota havia entrat sencera o no. Cal recordar que, a diferència del que succeeix a la Champions League i altres grans lligues europees com la Premier League o la Serie A, la Lliga no té la tecnologia del goal-line technology, que serveix per detectar de manera instantània si aquesta classe de jugades són gol o no. Els plànols de les que ha gaudit el videoarbitratge no eren prou clares per prendre una decisió sense dubtar i el Barça s'ha sentit de nou perjudicat.
Per què no hi ha ull de falcó a la Lliga?
Més enllà del criteri que ha tingut l'àrbitre principal i els seus assistents del VAR, el que evidencia aquesta jugada és que la Lliga es troba una passa enrere respecte a les lligues amb les quals ha de competir. De fet, per a jugadors nouvinguts a la Lliga, com Ilkay Gündogan, que ha jugat diverses temporades a la Premier League és estrany que no estigui implantada aquesta tecnologia. Prova d'això és que en el moment del gol fantasma, el jugador germànic s'ha apropat a César Soto Grado per preguntar-li que deia el rellotge. El que no sabia Gündogan és que la LaLiga prefereix no abonar els tres milions d'euros anuals que suposa poder detectar aquestes jugades sense polèmica.
Per què no tenir el goal-line-tecnology és una decisió purament econòmica. L'estament presidit per Javier Tebas ho ha explicat en diverses ocasions: per poder homologar l'ull de falcó a través de l'empresa Hawk-Eye, l'encarregada de proveir el VAR a Espanya, caldria pagar tres milions extres per tenir-ho a Primera Divisió i un milió més per portar-ho també a Segona. Una xifra que LaLiga no considera rendible, sobretot tenint en compte també que tots els camps s'haurien d'adaptar perquè funcioni correctament.
Javier Tebas treu pit a través d'una piulada polèmica
Després d'aquesta polèmica, totes les mirades s'han centrat en Javier Tebas i la Lliga, acusada de falta de professionalisme amb aquesta decisió. Tanmateix, Tebas, lluny de donar explicacions, ha tret pit, publicant una piulada a la seva xarxa social personal on recollia diversos articles en els quals es criticava el sistema que tenen les altres lligues.
"Sense comentaris", comenta el president de la Lliga, acompanyant aquestes paraules de quatre articles que assenyalen errors de l'ull de falcó a les altres quatre grans lligues europees: Serie A, Budesliga, Premier League i Ligue 1. Així doncs, sembla que la intenció de Tebas és continuar sense la goal-line-tecnology i a la Primera Divisió continuaran podent existir aquestes polèmiques. Esperem que succeeixi el menor nombre de cops possible, pel bé dels aficionats, dels àrbitres i dels clubs perjudicats. Mai sabrem a ciència certa si el gol de Lamine Yamal ha entrat o no.