Fa menys de 20 anys, el Girona militava a la Tercera Divisió. Alternava ascensos a la Segunda B amb descensos, mentre que la situació econòmica de l'entitat era cada vegada pitjor, un mal que perseguia moltíssims clubs de l'època, que en estar fora del professionalisme no podien fer front a les enormes despeses que suposava militar en una categoria, la Segunda B, de la que era molt difícil sortir. Tot va canviar la temporada 2006/07, amb l'enèsim retorn del Girona a la categoria de bronze. Josep Gusó, el president de l'entitat, va decidir jugar-se-la i dur a terme una forta inversió per aconseguir, una vegada per sempre, el salt a la Segona A. Jugadors com Jordi Xumetra, Miki Albert, Jordi Matamala, Albert Dorca, Albert Serra o Miguel Ramos van liderar un equip que va aconseguir disputar l'anhelada fase d'ascens.
Tota la temporada, i per a molts el futur de l'entitat, es va decidir contra la Ceuta. Si l'equip guanyava, ascendia a la Segona Divisió, entrava en el futbol professional, la qual cosa suposava un augment d'ingressos considerable. Si perdia, seguiria en la Segunda B, encara que el projecte hauria de patir una enorme retallada econòmica, per la qual cosa el futur seria més que incert. És per això que en Girona sempre s'ha equiparat l'històric gol de Migue, el que va donar l'ascens, al de Koeman en Wembley, per la importància històrica que acabaria tenint.
Del malson dels play-offs a Primera
El Girona va aterrar a la Segona Divisió amb l'objectiu de quedar-se, d'assentar-se en la plata, encara que en aquells moments sense aspiracions de pujar a Primera. En les 4 següents temporades, l'equip de Montilivi va aconseguir la permanència, fins que va començar a somiar fer un pas més en la temporada 2012/13, amb Rubi a la banqueta. L'equip va quedar quart i va arribar a la final del play-off d'ascens, en la qual va perdre contra l'Almeria. Començava aquí un seguit d'intents d'ascens que sempre acabaven igual, en moments tràgics que deixaven a l'equip en Segona Divisió.
Tot va canviar la temporada 2016/17, amb Pablo Machín a la banqueta, en la que el Girona va evitar els play-offs fatídics aconseguint l'ascens directe, un equip ja amb cares molt reconeixibles, com a Bono, Juanpe, Pablo Maffeo, Alex Granell, Portu, Rubén Alcaraz o Cristian Herrera.
El City Group i la històrica classificació per a la Champions
Com va succeir el 2007, una vegada arribats a la Primera Divisió, l'objectiu no era cap altre que el d'assentar-se a la Lliga, per a la qual cosa va ser clau la compra del club per part del City Group. Amb Ferran Soriano i Pere Guardiola als comandaments, Delfi Geli en la presidència i Quique Cárcel en la secretària tècnica, el Girona va anar treballant sense parar i en la seva primera temporada en l'elit va aconseguir una espectacular 10a posició. Després arribaria el descens i uns altres 3 anys a l'infern, per tornar a la Primera Divisió el 2022.
Com el seu primer any de retorn, l'equip va tancar el curs 2022/23 en la 10a posició. A diferència de la primera vegada, en la seva següent temporada el Girona no només es va salvar, sinó que va firmar una de les llegendes més impressionants del futbol modern, lluitant per la Lliga fins al final i tancant la temporada amb una classificació per a la Champions League. Menys de 20 anys després, el Girona viu el millor moment de la seva història, ha passat de ser a les portes de la desaparició a ser un club sanejat que aquest dimecres disputarà el seu primer partit de la Champions League al seu estadi, Montilivi, el mateix que va veure el gol de Migue.