Un gol d'Oriol Romeu deixa els tres punts a Montilivi (2-1). Tot i que el Valladolid ha merescut més i ha estat més lúcid en l'elaboració, la pissarra de Míchel ha acabat decantant un partit que penjava d'un fil.
Monchu neutralitza l'1-0 de Reinier i emmudeix la seva ex afició
Els primers minuts han estat d'allò més entrebancats. Al 4' es lesionaria Sergi Guardiola després d'una trompada amb Bernardo. Fins al quart d'hora, tot serien interrupcions en forma de falta que no donarien peu a què fluís el joc, però tampoc ho faria amb posterioritat. La batalla tàctica se l'estava enduent Pacheta. Pressió alta emparellant els seus laterals amb els carrilers del Girona i fent saltar un migcampista cap al central posseïdor de la possessió. L'intent de sortida de pilota gironina estava del tot controlada pels visitants, però el perill no arribaria a través del joc combinatiu, sinó per la via ràpida.
Primerament, seria Oriol Romeu qui avisaria amb un cop de cap propiciat per un servei de banda enviat directament a l'àrea. Amb tot, seria des d'una recuperació a camp rival que el Girona trobaria el camí més curt cap al gol. Seria Aleix Garcia qui robaria i s'endinsaria a l'àrea pel flanc esquerre, sense oposició. Servei enrere per Reinier Jesús, i el brasiler, amb molta sang freda, superaria Sergio Asenjo per establir l'1-0 al marcador.
El gol despertaria la festa a Montilivi, apujaria els ànims del conjunt català i introvertiria al val·lisoletà. No obstant això, els blanc-i-violetes revifarien de les seves cendres i acabarien la primera part millor plantats sobre la gespa. Un gran xut des de la llarga distància de Monchu provocaria l'emmudiment de la qui durant la temporada 2020/21 va ser la seva afició. L'ex del Girona, engaltaria un xut sec amb folha seca inclosa que només podria veure passar Juan Carlos. Pal i gol, per restablir la igualada, tant en l'electrònic, com en el factor mental, ja que el gol ha arribat al minut 38' i ambdós equips començarien un nou partit a la segona part.
El partit s'ha tintat de violeta, però la pissarra de Míchel ha marcat les diferències
En la represa, la dinàmica in crescendo del Valladolid seguiria el seu transcurs. El triangle de la medul·lar visitant format per Roque Mesa, Kike Pérez i Monchu guanyaria la partida a un mig del camp del Girona que en cap moment aconseguiria amassar la possessió. Els de Pacheta ajuntarien molt la seva gent de dins i el Girona es quedaria sense recursos amb pilota, per la qual cosa, el partit aniria tintant-se de violeta.
Taty Castellanos no ha entrat en cap moment en joc per combinar, tractant de buscar-se la vida a banda dels seus companys i fent que Míchel trobés a faltar de valent la figura d'un Stuani fora de combat. L'argentí ha tingut poc èxit tot i que ha pogut caçar dues rematades de cap que han posat l'ai al cor a la defensa. Una d'elles manifesta, sol i en posició habilitada, però no ha aconseguit dirigir la pilota entre els tres pals.
Amb l'esfèrica en joc, el Valladolid ha merescut més, però com en la primera part, el Girona tornaria a trobar allò que el camí més curt, de vegades és el millor. Pilota aturada, i com ja ha passat en alguna jornada, Aleix buscaria Santi Bueno al segon pal. La pissarra de Míchel tornaria a marcar la diferència, i si Aleix ha connectat amb el central de Montevideo, Bueno cediria de cap perquè Oriol Romeu rematés a plaer, també amb la testa. 2-1 definitiu per començar a establir Montilivi com el fortí que el Girona necessita per assolir l'objectiu prioritari de la permanència. A partir d'aquí, a seguir somiant.