Són molts els jugadors que han passat per dos equips de la mateixa competició i el Barça i l'Atlètic de Madrid ho saben bé, dos clubs que comparteixen una llarga llista de jugadors. I aquest és el cas d'Antoine Griezmann, el mitjapunta que va jugar a l'equip madrileny i al català. Aquest dissabte a les 21 hores es veurà les cares davant del seu exequip, del qual, tot i no triomfar, continua entrant en la seva història.
El jugador té un llarg recorregut a l'equip de la capital, mentre que a l'equip català tan sols va arribar a estar dues temporades en les quals no es va arribar a adaptar. Els números parlen per si sols, ja que on més diferències es veuen és en l'aportació golejadora en ambues experiències.
L'inici d'una estrella
Antoine Griezmann, provinent de la Reial Societat, ja apuntava nivell en aquest club i és allà quan va aparèixer l'Atlètic de Madrid en la temporada de la 2014/2015 i va fitxar el francès per al seu equip. Des d'aquell moment, el jugador no parava de destacar a l'equip, i no era una cosa fàcil, i és que en aquell moment noms com el de Fernando Torres eren els més sonats.
El Principito, com l'anomenaven per la seva llarga cabellera rossa, tenia màgia als peus, va aconseguir fer 25 gols en la seva primera temporada amb la samarreta blanc-i-vermella. El francès va aconseguir cridar l'atenció en aquell Vicente Calderón que s'omplia amb el pas del temps de samarretes amb el seu nom.
Un coet que només començava a engegar
Aquells van ser els inicis d'un francès que va robar el cor de gairebé tota la Lliga espanyola, i és que no es pot negar el gran talent i desimboltura que tenia en el camp en els seus primers anys com a matalasser.
Un jugador que el 2018 va arribar al seu moment més top, arribant-li una convocatòria al Mundial de 2018, que li canviaria la vida, obrint-li noves portes i atorgant-li un reconeixement mundial. Aquell any podria titular-se com "l'any de Griezmann", un Mundial va arribar a la seva vitrina i amb ell els diferents guardons que van reconèixer el gran treball que havia estat fent fins al moment. Malgrat viure moments difícils amb el club, com la derrota a les dues finals de Champions, el Principito ha sabut mantenir aquestes idees lluny i juntament amb el Cholo Simeone van aconseguir posicionar l'equip a dalt de tot.
Un meteorit desintegrant-se
Però, com sol passar, les estrelles es van apagant i és que en aquest cas no va tornar a ser el mateix després del Mundial. Va arribar a demanar de sortir del club que tants moments li havia donat i és que diversos equips estaven disposats a pagar la clàusula milionària en la qual es trobava atrapat el jugador, i allà entrava el FC Barcelona, convertint el jugador en el tercer fitxatge més car del club.
No tot va poder sortir bé per a l'equip català, ja que Griezmann no es va acabar d'adaptar a la nova situació d'haver de compartir vestidor amb grans estrelles mundials com Leo Messi o Luis Suárez. Els seus números van començar a baixar com l'escuma. Pot ser que el jugador no se sentís còmode en aquesta nova ciutat o que la forma diferent de jugar del Barça respecte a la de l'Atlètic no fos amb ell, però el que sí que es pot assegurar és que el fitxatge no va ser un encert per a l'equip blaugrana.
Per a Griezmann aquesta decisió no va ser un error del tot, amb l'equip va aconseguir coronar-se com a campió de la Copa del Rei, encara que si tancava els ulls podia veure com el seu exequip celebrava des de la capital ser guanyadors de LaLiga. En les seves tres temporades tan sols va arribar a marcar 43 gols, on 8 d'aquests van ser en l'última, situació que va portar el club a posar el jugador al mercat de cessions. Encara que ell mateix en una entrevista per a Telefoot, mitja francès, va declarar el 2021: "El meu pas pel Barça no va ser un desastre". El Barça haurà après d'aquesta perduda econòmica que va patir que a vegades les coses que més resplendeixen en altres costats no tenen per què fer-ho allà.
Pols d'estrella que comença a brillar
Estiu de 2021 i Griezmann torna en qualitat de cedit a l'equip del qual va marxar. Poc afecte li quedava de l'afició, les esbroncades i xiulets eren constants, no només això, sinó que el seu propi entrenador va decidir deixar-lo a la banqueta, no se sap si com a reprimenda, o com forma per no pagar la clàusula al Barça pels partits a disputar.
Una placa tacada al terra del Metropolitano, però que amb el temps va brillant. Poc temps li ha costat al francès tornar a guanyar-se el cor d'una afició a la qual, com diu Alejandro Sanz, va deixar amb el "Corazón Partío". I és que ha recuperat l'essència, aquells xuts de qualitat que recorden al Griezmann de fa 10 anys. En la temporada passada va aconseguir superar el gran Luis Aragonés, llegenda matalassera, i jugador que fins i tot a aquell moment era el màxim golejador de l'equip, però va arribar el Principito a robar-li aquest gran reconeixement.
Griezmann ha tornat al seu nivell igual que la màgia als seus peus i això és una cosa que des de fora es pot apreciar. Si alguna cosa es pot dir és que el futur en LaLiga EA Sports del jugador és temporal, ja hi ha molts rumors sobre que aquesta podria ser la seva última temporada vestit amb aquests colors. Aquest dissabte, doncs, podria ser el seu darrer partit al camp del seu exequip, aquell en el qual no va aconseguir triomfar.