Moltes dures paraules les d'Ikay Gündogan després del seu primer Clàssic com a futbolista del FC Barcelona. El migcampista turcalemany va quallar un autèntic partidàs, sent l'home que va obrir el marcador i, juntament amb Gavi, l'MVP de la primera meitat. No obstant això, l'ex del Manchester City va sortir de la cruel derrota al 92' com un dels homes més tocats anímicament.
Pràcticament no fa ni 3 mesos que defensa la samarreta del Barça, però el seu orgull com a líder i com a futbolista guanyador el va dur a fer unes dures declaracions d'autocrítica, però també d'impotència: "No vaig venir aquí per perdre aquest tipus de partits o permetre que s'obrin aquest tipus d'escletxes", va anunciar. En tot moment, va reconèixer que la seva era una responsabilitat gran com a exemple de futbolista veterà, però va deixar clar que "no vull dir una cosa que no hauria de fer. Vinc del vestidor i òbviament la gent està decebuda, però després d'un partit tan important i un resultat tan innecessari m'agradaria veure més enuig i decepció".
Sospitosos culpables de l'enuig de Gündogan
Evidentment, ràpidament un pensa en el vestidor del Barça en sentir unes paraules que, per molt que no ho busquessin, sonen a recriminació. En aquest sentit, s'assenyalen 4 sospitosos culpables després de veure com es va desenvolupar el partit. El primer d'ells podria ser Ferran Torres, futbolista que va fer un partit correcte, però que va ser clau a l'hora de retenir les possibles aventures ofensives d'un Ferland Mendy que es va retirar lesionat.
Ferran no va estar especialment inspirat amb pilota, però la seva aportació defensiva es va notar, sobretot, quan Xavi Hernández el va treure del camp per donar entrada a Robert Lewandowski. Qui va ocupar l'ala dreta va ser Raphinha, que malauradament, va evidenciar que el valencià s'implica molt més defensivament que ell. No va aportar res. El mateix cas que amb Ferran Torres i la seva feina va passar amb Joao Félix. El portuguès no va tenir tampoc el seu millor partit, però va veure-se'l molt implicat en tasques defensives i, evidentment, se'l considera molta més amenaça ofensiva pel seu talent innegable.
I l'últim dels jugadors dels quals es dubta per la seva possible actitud és Joao Cancelo. El portuguès també va ser una de les claus de la defallida del Barça. Va buscar l'u contra u contra Camavinga en repetides ocasions, marxant en pràcticament totes, però Xavi el va treure del camp com a dos dels tres futbolistes esmentats. Molt probablement, va despertar l'enuig i el possible rancor de 3 jugadors que sabien que estaven fent una gran labor per a l'equip.
Xavi Hernández, un 10 a la primera meitat, un 0 a la segona
El partit, a la primera meitat, el va guanyar Xavi. Va decidir alinear 3 centrals per tenir superioritat en sortida de pilota, deixant Cancelo integrar-se a la línia de mitjos per aconseguir, no només superioritat per dins amb Joao Félix també jugant entre línies, sinó que també amb Alejandro Balde i el propi Cancelo per fora. Tanmateix, cal dir que a la segona part va ser Xavi qui va moure els titelles al revés, fent un nus entre els fils que tan bé havia mogut durant la primera meitat per acabar perdent un partit que no es podia perdre.