Bona part dels jugadors de la selecció francesa que aspiren a revalidar el títol alçat fa quatre anys i mig a Rússia són fills o nets d'immigrants que van arribar a França fugint d'una guerra o d'una situació econòmica i social difícil d'afrontar. En aquest sentit, són especialment coneguts els casos de Mbappé, amb pare nascut al Camerun, Ousmane Dembélé, de pare malià i mare d'ascendència senegalesa i mauritana o Camavinga, que amb només 1 any va haver de marxar d'Angola amb els seus pares a causa d'una guerra que estava arrasant el seu país. 

No obstant això, el que no coneix molta gent és la història de la família d'Hugo Lloris, que va haver de viure una situació semblant a la de Camavinga. I és que els avis paterns de l'actual porter del Tottenham Hotspur eren catalans i van haver d'emigrar al sud de França per fugir de la Guerra Civil Espanyola i del franquisme. Els 'Lloris' es van instal·lar a Niça i allà van començar a fer fortuna. Cal destacar que l'actual capità de la selecció francesa, a diferència del que succeeix amb molts dels seus companys de selecció que han hagut de créixer en barris més modestos, prové d'una família burgesa, amb un pare banquer especialista en inversions i una mare advocada en un bufet anglès. 

XI Francia contra Inglaterra / Foto: @equipedefrance
XI de França contra Anglaterra / Foto: @equipedefrance

Un porter que a Qatar quedarà com uns dels més emblemàtics dels Mundials  

Ara bé, aquest darrer fet no ha desviat mai a Lloris del seu objectiu principal: triomfar al món del futbol. Malgrat que també tenia grans dots per jugar al tennis i que els seus pares li havien recalcat en diverses ocasions durant la seva etapa formativa que la prioritat sempre havien de ser els estudis, el porter francès va insistir molt fins a poder arribar a un pacte amb els seus pares per acceptar l'oferta que tenia del Niça a canvi de continuar estudiant. 

Hugo Lloris capitán portero Francia / Foto: EFE - Noushad Thekkayil
Hugo Lloris en un partit amb França / Foto: EFE - Noushad Thekkayil

Acompanyat sempre dels consells financers i personals dels seus pares, el capità del combinat francès es convertirà en la final contra l'Argentina en el porter amb més presències a les 22 edicions de la Copa del Món. I no només això, perquè si França acaba derrotant l'albiceleste, l'arquer gal també serà el primer capità de la història que alça dues vegades el trofeu. Només Itàlia (1934-38) i el Brasil (1958-62) han estat capaces de revalidar el títol mundialista de manera consecutiva, però en aquelles ocasions va haver-hi canvi de braçalet entre edició i edició en les seleccions campiones.   

Està dibuixant una trajectòria de llegenda a la selecció

Però els rècords que està batent Lloris en aquests partits que està disputant en la vigent Copa del Món van més enllà de registres mundialistes. El capità de la selecció dirigida per Didier Deschamps ja és història viva de la selecció francesa. Considerat pel gran públic com el millor porter gal que han tingut Les Blue, després del partit contra els anglesos de quarts de final ja ha passat per davant de Lilian Thuram per encapçalar la llista de jugadors amb més partits oficials de la selecció francesa, amb 143. Uns números aconseguits gràcies a la disciplina que li ha donat la seva descendència, diferent de la dels seus companys de selecció, però també amb una història amagada darrere.