Menys de 24 hores després de l'anunci de la creació de la Superlliga europea, sembla que només estan a favor 12 clubs de futbol de tot el panorama europeu, els 12 fundadors de la competició, i una part de les aficions. La resta, des de la FIFA o la UEFA fins a la LFP i un bon grapat de clubs que ja han opinat obertament sobre el tema, estan en contra.
Arribats a aquest punt, la pregunta és evident. Per què aquests 12 clubs, els més poderosos d'Europa, han decidit plantar cara a l'stablishment? Per què les Lligues estan en contra d'una Superlliga que aparentment només afectarà les competicions europees com la Champions o l'Europa League? La resposta sembla evident: els diners.
���� Aparecen pancartes en Anfield en contra de la SuperLiga Europea
— El Golàs de Gol (@ElGolazoDeGol) April 19, 2021
���� RIP LIVERPOOL 1892-2021
���� #Golazo
���� @RadioCityNews pic.twitter.com/H3oRscAfbr
Els clubs, descontents amb el repartiment i les condicions de la UEFA
Fa ja molts anys que els grans clubs europeus, abans units en el denominat G-14 i després a l'ECA, demanen que la UEFA reparteixi millor el sucós pastís que suposa la Champions League. Per exemple, cada vegada que es disputa un partit de la màxima competició continental, l'equip local ha d'eliminar els seus patrocinadors i fins i tot canviar el nom comercial dels seus estadis, per ordre i comandament de la UEFA.
Les constants demandes dels grans clubs europeus i les amenaces d'escissió van portar la UEFA a canviar el repartiment dels premis, fins a arribar als topalls actuals. Per participar, cada club s'emporta 15,25 milions d'euros, un premi que ascendeix fins als 100 milions per al guanyador.
En total, la UEFA reparteix anualment 1.950 milions d'euros. A aquests beneficis cal afegir aquells relacions amb el market pool, un sistema que reparteix diners per als equips de cada país en funció del valor de mercat dels drets televisius.
La UEFA, contra els 12 clubs 'rebels' / EFE
400 milions per al campió de la Superlliga
La comparativa amb la Superlliga, doncs, és espectacular, ja que la nova competició assegura el repartiment de 3.525 milions d'euros. El sistema de repartiment, acceptat per tots els membres, serà de 350 milions per a 6 clubs, 225 per a 4, 112,5 per a 2 i 100 per a 3. Aquests diners es fixaran depenent de la classificació aconseguida per cada club temporada rere temporada.
D'altra banda, els drets televisius s'estimen en 4.000 milions, dels quals 264 anirien a parar a la devolució del finançament aportat pels inversors inicials. En total, doncs, la Superlliga parteix amb un muntant de més de 7.000 milions d'euros, pels 2.000 de la UEFA, al que cal afegir que els 12 clubs participants són fixos.
La Champions League podria canviar moltíssim els pròxims mesos / EFE
En resum: mentre que en aquests moments el campió de la Champions aconsegueix un premi de 100 milions d'euros, el guanyador de la Superlliga se n'aniria fins als 400, a banda que la resta de participants també rebrien més diners i més llibertat per gestionar la seva relació amb els patrocinadors individuals.
Segons inforna El País, a més, hi haurà un exhaustiu control intern de les despeses dels clubs participants. "Els clubs no podrien superar el 55% del seu pressupost entre salaris de jugadors i cos tècnic, transferències i comissions als agents i, a més, els integrants hauran d'acumular almenys tres anys de guanys abans d'impostos".
Les Lligues temen el descens del valor de les seves competicions
Amb la UEFA d'ungles per motius obvis, l'altra qüestió a resoldre és per què les diferents lligues s'han mostrat tan crítiques amb la nova Superlliga. A més de per la seva vinculació estructural amb la UEFA, s'estima que els ingressos per patrocinadors, drets audiovisuals o venda d'entrades es reduiran notablement, afectant molt negativament les competicions.
En aquest sentit, la Superlliga ja ha anunciat que crearà un fons de solidaritat per pal·liar aquestes previsibles pèrdues, estimades pels organitzadors en 10.000 milions d'euros en el període de compromís fixat, per sobre del "sistema europeu de competició actual".
Javier Tebas, president de LaLiga, ha criticat amb duresa la Superlliga / EFE
JP Morgan finança la Superlliga
Era un rumor que aquest dilluns s'ha acabat confirmant. JP Morgan és l'entitat financera que està darrere de la Superlliga, tal com han afirmat la pròpia entitat a l'agència EFE. "Puc confirmar que nosaltres financem l'operació, però no tenim més comentaris sobre això de moment", ha confirmat un portaveu de JP Morgan per correu electrònic.
JP Morgan, amb seu a Nova York, és la principal institució bancària dels Estats Units, amb actius financers de més de 2,4 bilions de dòlars
Les accions del United, en alça després de l'anunci de la Superlliga / EFE
Les accions de la Juventus i del United es disparen
Dels 12 equips fundadors de la Superlliga europea només 2, la Juventus i el Manchester United, cotitzen a la borsa, i ambdós han viscut una gran jornada, ja que la pujada de les seves accions després de l'anunci oficial ha estat notable. Les accions del club italià s'han disparat un 17,85% a la Borsa de Milà, en la que és la jornada més alcista dels últims vuit anys.
El Manchester United, per la seva part puja un 9,4% a les 19 h d'aquest dilluns a la Borsa de Nova York.
Imatge principal: els diners i el futbol, una vinculació necessària / Pixabay