Els dies d’Andrés Iniesta al Barça estan comptats. Només queden dues setmanes perquè es tregui la samarreta blaugrana i no se la torni a posar mai més. 22 anys al club. 16 al primer equip.
Iniesta deixa l’equip per voluntat pròpia, renunciant a un contracte vitalici per ser “honest”. I ho fa sense un substitut al vestidor. L'exhibició en l’últim partit contra el Vila-real al Camp Nou evidencia que la seva absència serà un obstacle durant la pròxima temporada.
“Iniesta és insubstituïble. Pots jugar amb un altre, però per les seves característiques és difícil pensar en algú que faci quelcom semblant”. Les paraules d’Ernesto Valverde evidencien una realitat. El Barça haurà de reinventar-se per seguir guanyant sense el seu capità. Valverde té diferents opcions per superar la seva absència, però cap d’elles oferirà un rendiment similar sense desequilibrar l’equip.
Coutinho
L’etiqueta de jugador més car de la història del club l’obliga a fer un pas endavant. L’adeu d’Iniesta empeny Philippe Coutinho perquè assumeixi un protagonisme que ha sortejat en els seus primers mesos a Barcelona. L’adaptació ja no serà excusa per justificar les discretes actuacions d’un futbolista que no ha aconseguit ser regular. Ha fet gols i ha repartit assistències, però és difícil recordar un partit on hagi brillat des del primer minut fins l’últim.
El Barça va desgastar-se en una negociació pública amb el Liverpool perquè entenia que fitxar Coutinho era fitxar futur. La secretaria tècnica veia en el menut brasiler l’hereu d’Iniesta a llarg termini. Vist amb perspectiva, sis mesos sota la seva tutela potser són pocs. El ‘14’ necessita interioritzar molt més el joc de posició blaugrana. El seu joc, accentuat en els cinc anys que ha passat a Liverpool, és més vertical que horitzontal. Al Camp Nou haurà de seguir aprenent a madurar les jugades sense pressa ni voluntat de fer en cada atac la passada que obrirà els telenotícies.
FC Barcelona
Valverde confia cegament en ell. És una aposta de club i ja s’ha consolidat en l’onze titular si fem cas de les últimes alineacions. Tot apunta que haurà d’abandonar la banda, fer un esforç per reciclar-se i comprometre’s en defensa, la seva gran assignatura pendent.
Messi
No hauria d’aparèixer en aquesta llista, però la seva influència s’estén per tots els racons d’un camp de futbol . Els seus infinits recursos tècnics el converteixen en una alternativa real, però improvisada. La marxa d’Iniesta li entregarà el braçalet de capità d’una plantilla que seguirà liderant des del camp mentre esquiva convertir-se en portaveu.
La lògica del pas del temps diu que Messi anirà endarrerint la seva posició. Quan el físic no l’acompanyi, el Barça perdrà un davanter i guanyarà un migcampista. La qualitat perdura i Messi, des la posició que ha ocupat Iniesta en els últims anys, podria allargar la seva prolífica carrera.
EFE
A dia d’avui, allunyar Messi de l’àrea suposaria un sacrilegi. El Barça no està en condicions de desaprofitar els gols d’un davanter que guanyarà la seva cinquena Bota d’Or. El club s’ha de centrar en esprémer fins l’última gota del seu talent. Un talent especialment diferencial quan explota a prop de la porteria rival.
Arthur o el filial
“És un gran jugador que el club segueix des de fa temps i sabem que té un perfil que es pot adaptar al nostre estil”. Valverde és un dels principals valedors d’Arthur Melo, migcampista brasiler de 21 anys per qui el Barça té una opció de compra. Arthur, actualment al Gremio, podria reforçar el club de cara al pròxim mercat d’hivern.
La seva incorporació és un meló per obrir. Arthur va ser elegit entre els tres millors jugadors de l’any a Sud-Amèrica i el seu joc casa amb la idea del Barça, però és normal que el seu fitxatge generi dubtes. Al Camp Nou encara recorden els precedents de Keirrison i Henrique, dos brasilers inèdits.
Gremio
El filial, immers en una lluita pràcticament utòpica per evitar el descens a Segona Divisió B, hauria de brillar en moments com aquest. El club ha desvirtuat el Barça B amb fitxatges que frenen la progressió d’uns juvenils que ja són campions d’Europa. El pretext de la secretaria tècnica per omplir el filial de cares noves era mantenir la categoria, però això ja ha caducat.
Una de les promeses més fermes de La Masia, el migcampista Carles Aleñá, ha vist estancada la seva progressió amb els últims mesos carregats de despropòsits. La temporada vinent hauria de convertir-se en membre del primer equip, però és una incògnita el rol que li reserven des dels despatxos.
Canvi de sistema
El més coherent per sobreviure sense Iniesta és modificar el dibuix. “Estem obligats a buscar equilibris diferents dins l’equip, sabent que l’estil del Barça està marcat”, diu un Valverde que ja sap què és refer un sistema a correcuita després del precipitat adeu de Neymar.
La plantilla blaugrana té eines per seguir dibuixant un 4-4-2 o canviar al 4-2-3-1. Reforçar el mig del camp, amb dos jugadors del perfil d’Ivan Rakitic i Sergio Busquets, podria servir per alliberar l’atac. I més si el Barça acaba pagant la clàusula d’Antoine Griezmann. Un altre davanter per complicar, una mica més, el trencaclosques de Valverde.
La pilota, a la teulada i al cap de l’entrenador.