La selecció espanyola fa anys que genera eterns debats pel simple fet dels clubs en els quals juguen els futbolistes. Tot va començar amb l'Espanya de Vicente del Bosque, un equip la columna vertebral del qual la formaven els jugadors del Barça de Guardiola i l'estil del qual va canviar de la "fúria" i la "raça" pel joc de combinació amb què el Barça estava regnant a Europa. A Madrid, mentre reivindicaven les figures de Casillas, Sergio Ramos i Xabi Alonso, van ser incapaços de fer el to blaugrana de l'equip, i això que Espanya va guanyar el Mundial de Sud-àfrica, amb gol d'Iniesta, i l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, amb un equip ple de jugadors del Barça.

Tot va semblar tornar a la normalitat amb l'arribada de Julen Lopetegui. Mentre Piqué era vilipendiat per l'afició i els mitjans més atrinxerats, la selecció tornar a guanyar un to blanc, amb jugadors com Isco, Carvajal o Marco Asensio, a més d'un Sergio Ramos convertit en capità general. El projecte va ser un fracàs, en gran part perquè el Reial Madrid va fitxar Lopetegui. I llavors va arribar Luis Enrique, un dels personatges amb pitjor premsa a Madrid i amb diversos periodistes importants en contra seu.

Luis Enrique amistós Jordània / Foto: Europa Press
Luis Enrique, en un partit de la selecció espanyola / Foto: Europa Press

Odi a l'Espanya de Luis Enrique

Luis Enrique, un entrenador combatiu a les sales de premsa i amb una forta personalitat, no va dubtar a imposar un nou estil a Espanya. Sense estrelles importants, l'entrenador s'ha convertit en el líder espiritual amb un col·lectiu que es va quedar a les portes de disputar la final de l'Eurocopa 2020. Sense pràcticament opcions en el Reial Madrid, que no té jugadors titulars espanyols més enllà de Carvajal i Asensio, a Luis Enrique se li va criticar per no convocar a un Sergio Ramos lesionat, a la qual cosa es va afegir la no-convocatòria de Nacho Fernández.

Per acabar de rematar-lo, per al Mundial, Luis Enrique ha continuat confiant en Busquets i Jordi Alba, a la qual cosa s'afegeix que els dos nous líders de l'equip són els blaugrana Pedri i Gavi. Només va faltar que el tècnic escollís Alejandro Balde al lloc de Nacho per substituir Gayá. Al final, fa la sensació que alguns prefereixen que Espanya perdi els seus partits simplement per la seva animadversió cap a Luis Enrique i el Barça.

Les xarxes es burlen d'Iniesta

I una nova mostra d'això es va viure dimecres passat, durant i després de l'Espanya-Costa Rica. El partit, emès entre altres cadenes per RTVE, amb Andrés Iniesta com a analista de luxe. Aparentment, el manxec és un jugador volgut per tots, l'autor del gol del Mundial de Sud-àfrica. Amb tot i això, Iniesta va haver de patir a les seves carns l'odi d'alguns, que van carregar en contra seu pel simple fet de ser una exllegenda del Barça. "Modric jugant el Mundial com una de les estrelles més importants de la competició i Andrés Iniesta de comentarista en l'1 de RTVE", va escriure un usuari a twitter. "Alguns com Modric amb 37 anys estan guanyant Champions (no és cap continent), altres com Iniesta amb 37 anys juguen a la lliga més exigent del món, la japonesa. Diferències", n'afegeix un altre, a la qual cosa se sumen diversos muntatges fotogràfics burlant-se d'Iniesta.

Les crítiques han rebut diverses respostes, la qual cosa ha augmentat el debat. "No hi ha cosa que em faci més vergonya aliena que els mateixos espanyols anant amb Argentina-Portugal abans que amb la seva selecció i els que critiquen Iniesta comparant-ho amb Modric. És que no l'entendré mai", replica un usuari. "Andrés Iniesta comentant en l'1 de RTVE com Modric ha de jugar fins als 80 anys per intentar guanyar un Mundial (que ni guanyarà) quan ell va ser heroi d'un amb 25 anys", afirma altre. "Andrés Iniesta li ha donat un mundial al seu país marcant el gol de la victòria a la final, Modric, doncs té salut"