Isidre Esteve (Oliana, 1972) ja és una llegenda del Dakar. El pilot afronta la seva 19a participació en el ral·li més dur del món, i aquesta vegada espera continuar millorant amb el seu Toyota Hilux T1+, amb el qual apunta molt alt. La seva discapacitat mai no l'ha aturat i novament farà ús de la seva experiència per aconseguir un bon resultat a la cursa que es disputarà a l'Aràbia Saudita entre el 5 i el 19 de gener del 2024. Poc abans de marxar cap a territori saudita, Esteve va atendre ElNacional.cat per parlar sobre aquesta edició del Dakar.
Cada vegada queden menys dies per a l’inici del Dakar. Hi ha els mateixos nervis cada any?
No, no hi ha nervis. Coneixem perfectament aquesta cursa, serà la 19a edició que hi anem: deu amb moto i la resta amb cotxe. Hem tingut una bona pretemporada corrent la Baja Aragón i el Ral·li del Marroc, hem tingut temps per preparar el cotxe, que ja està llest per passar les verificacions aquí a Barcelona aquest any, que és una cosa completament nova. Tenim temps per gestionar cada cosa. Estem tranquils.
És el 5è any que es corre a l'Aràbia Saudita, també has anat al Dakar de l'Àfrica i al de Sud-amèrica. Com és córrer el Dakar a l'Aràbia Saudita?
Naturalment, el Dakar ha evolucionat molt tots aquests anys. Penso que el Dakar és una cursa molt viva, que s'ha anat adaptant a com anava evolucionant tot a nivell mecànic, com anava evolucionant tecnològicament i als diferents continents als quals hem estat. Aquesta edició del 2024 a l'Aràbia Saudita és potser l'edició una mica més radical, amb la presentació de recorregut, amb moltes novetats, amb aquesta especial de 48 hores a l'Empty Quarter, que és una etapa marató. Llavors la mitja marató, on hi haurà només dues hores per poder treballar amb el cotxe... És un Dakar on hi ha etapes molt llargues, amb molta varietat de terrenys, 60% completament nou. Bé, penso que no està malament.
Com serà aquesta etapa marató i com l'afronteu?
Sí que és veritat que aquesta és la gran novetat d'aquest any. És l'etapa marató que vam fer l'any passat, però que —en lloc de cinc-cents i escaig quilòmetres que farem aquest any— només en vàrem fer la meitat, i vàrem dir que eren molt pocs quilòmetres per a nosaltres. Que estava molt bé anar a l'Empty Quarter, però si s'havien de fer tan pocs quilòmetres, no sabíem si tenia gaire sentit.
I això, què vol dir?
És un lloc inaccessible. I llavors el que s'ha plantejat és dividir aquesta etapa marató en quatre parts i amb sis controls. Són llocs puntuals, controls de pas a la meitat, és a dir, la meitat de la primera part i la meitat de la segona, i que més tard de les quatre de la tarda no es podrà continuar. Llavors t'hauràs de parar allà, hi haurà un control de quilometratge, hi haurà alguna cosa per a menjar, un sac de dormir i prou. És una manera de poder fer etapes completes a nivell de quilometratge en un lloc molt difícil. Serà exigent, naturalment que ho serà. Els quilòmetres que fem en aquesta part a les dunes seran quilòmetres amb molta dificultat. Però bé, ja és el que ens agrada, és el que volem.
I tu tindràs dificultats extres per la teva discapacitat?
Si les coses van normal, hem de poder arribar bé al 50% d'aquestes 48 hores, i allà, en el meu cas, tindria el camió. Però no per tindre més assistència mecànica ni res, sinó per cobrir les necessitats que tinc, que degut la meva discapacitat la resta no tenen, però no m'aporta cap avantatge, sinó que m'aportaria un gran desavantatge si no pogués disposar del camió en aquest punt.
En què ha evolucionat el cotxe d’aquest any?
El cotxe, tal com el veus, és el mateix de l'any passat. Simplement, hi hem pogut treballar més, adaptar moltes més coses a les meves necessitats i que jo sigui capaç de treure-li més rendiment al cotxe. Hem canviat la meva posició dins del cotxe, ara hi vaig més estirat; tinc la part més oberta a la zona més alta, per tant, em permet més mobilitat amb el casc, si no l'any passat donava cops tota l'estona als costats i feia que em trobés molt malament. Hem treballat molt amb els frens, tinc un fre que és molt més sensible, que m'ajuda més a conduir el cotxe... que està molt i molt bé; i hem treballat molt amb les suspensions i ara tenim un cotxe més confortable, que tinc més tracció; i tot en conjunt em fa guanyar segons a cada giravolt, que és l'important.
Què suposa la figura del Txema Villalobos (el copilot)?
Del copilot moltes vegades no se'n parla gaire i crec que se n'hauria de parlar més. Al final, és ell qui decideix a on anem i cap a on anem. Si el copilot comet moltes errades en navegació no serveix de res córrer molt, perquè perds tot el temps. Doncs ara imagina't a sobre amb mi, és a dir, quan nosaltres tenim un problema, jo no baixo del cotxe. Si punxem, si els altres equips baixen els dos... jo em quedo a dalt, ho fa tot ell. Si el cotxe s'enganxa a la sorra, el treu ell.
Una figura indispensable...
En el meu cas és molt important. Som conscients que perdem més temps que la resta en aquestes situacions, però no ens hem parat a plantejar-nos res en aquest sentit.
Quin objectiu et marques en aquest Dakar?
Tenim nivell mecànic i experiència per estar dels 20 primers. Hem de pensar que en aquesta nova categoria Ultimate, que es denomina així aquest any, són 72 cotxes amb una mecànica molt similar, i penso que tenim experiència per poder estar dins dels 20 primers. Ens agradaria estar més a prop del 10 que no pas del 20, és clar que sí, però s'ha de córrer. Sabem que al principi de cursa tothom correrà molt, però són 15 dies que s'ha de puntuar cada dia, que s'ha de ser cada dia a final d'etapa... I per primera vegada, hi haurà dues parts de cursa: una, fins a l'etapa de descans; i l'altra, després. Tenim una primera part de la cursa molt difícil. Veurem si arribem en condicions a aquesta etapa de descans.
Ets un referent per a les persones amb mobilitat reduïda per la teva capacitat de superar-te i posar-te nous reptes. Ho sents així?
Jo, al final, faig el que m'agrada i tinc la sort i el privilegi de poder-ho fer. Naturalment, lluitem cada dia per continuar vivint d'aquesta manera, per continuar normalitzant al màxim la meva vida encara que vagi amb una cadira de rodes per culpa de l'accident que vaig tenir el 2007. Jo no pretenc ser un referent per a ningú, perquè això és molt difícil i tothom té les seves dificultats. Sobreposar-se a temes com aquests costa moltíssim. Però si la nostra normalitat sobre això, si la nostra manera de fer-ho, si la nostra manera d'afrontar-ho suposa un punt d'on partir, o un punt de com veure les coses per a molta altra gent, genial. Si els podem ajudar en aquest sentit, genial.