L'Eurocopa 2020 acabarà aquest diumenge amb la disputa de la gran final. Serà, com anhelava la UEFA, un partit entre dues seleccions històriques, Itàlia i Anglaterra, i en un estadi emblemàtic, Wembley, amb molts espectadors, 60.000, malgrat el repunt de casos per la variant Delta del coronavirus.

Serà el colofó a una Eurocopa que quedarà en el record pel gran futbol que s'ha pogut veure, amb partits plens d'emoció, gols i moments històrics, encara que amb 3 taques lamentablement inesborrables: l'escandalós penal xiulat a favor d'Anglaterra en la pròrroga de les semifinals contra Dinamarca, la prohibició de la UEFA a què l'Allianz Arena s'il·luminés amb els colors de l'arc de Sant Martí durant l'Alemanya-Hongria i les pressions de la UEFA a Dinamarca perquè jugués com més aviat millor la segona part del partit contra Finlàndia després del defalliment d'Eriksen.

Harry Kane està firmant unes eliminatòries espectaculars / EFE

Anglaterra, davant d'una ombra infinita que el persegueix

Encara que sembli mentida, Anglaterra disputarà aquest diumenge (21h, Telecinco) la seva primera final d'una Eurocopa, un partit en el qual parteix com a favorita en jugar a casa, Wembley, i en un estadi en el qual pràcticament tota l'afició serà anglesa, per la prohibició del govern a l'entrada d'italians sense passar una quarantena prèvia. Els Three Lions, de fet, hauran disputat amb aquest 6 partits a Wembley, per un a Roma, un fet bastant curiós si es té en compte que aquesta era una Eurocopa de seu coral, sense amfitrió, per celebrar el 60è aniversari de la competició.

A més, Anglaterra es presenta amb una plantilla d'ensomni, amb figures en totes les línies i amb Sterling i Harry Kane en plena forma. Els de Southgate, que només han encaixat un gol en tota la competició, de falta directa contra Dinamarca, basen la seva estratègia en la fortalesa defensiva, amb Maguire i Stones a l'eix defensiu i Phillips t Rice per davant, i donant llibertat als seus 4 jugadors avançats, amb Kane i Sterling com a fixos i Mount, Foden, Grealish, Sancho i Saka disputant-se les altres dues posicions.

Els jugadors d'Itàlia, celebrant el passi a la final / EFE

Itàlia, a assaltar Wembley després d'una gran Eurocopa

Davant de la favorita hi haurà la Bella Italia de Roberto Mancini, un equip que ha sorprès els escèptics amb un futbol molt allunyat de l'històric catenaccio que els acompanya en l'imaginari col·lectiu. I és que els Barella, Chiesa, Verratti o Insigne lideren un equip de futbol intens i dinàmic capaç de penjar-se del travesser davant de les adversitats, com va fer davant d'Espanya, amb Bonucci i Chiellini com a líders, i de dominar el joc i atacar sense parar, com han demostrat pràcticament en la resta de la competició.

La gran nota negativa per als azzurri és la baixa de llarga durada d'Spinazzola, que fins a la seva lesió estava sent un dels jugadors més destacats.

Itàlia accepta que Anglaterra és la favorita, però és precisament en aquestes condicions quan l'Azurra acostuma a mostrar la seva millor versió. Esperem que la final sigui digna d'una Eurocopa en la qual s'ha vist un futbol de molts quirats i, sobretot, que no es decideixi per cap decisió arbitral que revisqui uns fantasmes que semblaven enterrats amb el VAR.

 

Imatge principal: moment en què Sterling aconsegueix marcar l'1-0 a l'Anglaterra-Alemanya disputat a Wembley / Europa Press