El globus de Víctor Font s'està desinflant? I és que cada dia que passa són més les veus que es pregunten si el seu projecte està tan treballat com s'intuïa i si la seva entrada significarà realment el foc nou del que tant presumeix.

De fet, la seva popularitat a les xarxes socials està baixant, així com la seva quota com favorit a les cases d'apostes, on en només una setmana la quota que el dona com a vencedor s'ha escurçat respecte a Joan  Laporta gairebé un euro, mostra que ja no és tan favorit com semblava.

L'últim en posar el dit a la nafra ha estat el comunicador Jair Domínguez, amb una piulada que ha encès les xarxes. "No sé si Victor Font està muntant un equip directiu o un museu de cera", ha escrit Jair Domínguez en el seu Twitter.

El promès 'foc nou' no ho sembla tant amb el pas dels dies

La interpretació més generalitzada és que el comunicador fa referència a l'intent de retorn de certs poders o persones al Barça en una candidatura que des de fa temps porta prometent el contrari.

D'una banda, és clar, apareix la figura de Jordi Majó, un il·lustre ja dels processos electorals blaugrana que Font va fulminar quatre hores després d'haver-lo presentat, demostrant, d'una banda, falta de planificació i, d'una altra, falta de foc nou a mesura que passen els dies.

També va anunciar el nom de Maria Teresa Andreu, que al seu dia va ser portaveu de la junta de Joan Gaspart. I ahir també va generar bastanta polèmica el nomenament d'Annamari Basora, vinculada al Grup Godó, el que molts barcelonistes han interpretat com un acostament de Font a Sandro Rosell.

 

Victor Font, líder de la candidatura 'Sí al futur' / Sergi Alcàzar

Les incongruències de Víctor Font

Un altre dels fets que molts socis no entenen és el canvi constant de Font en algunes opinions, depenent de qui és el seu interlocutor, la qual cosa no deixa clara la seva veritable opinió. La més sonada va ser quan en una entrevista a la Cadena COPE va afirmar que volia que Espanya guanyés l'Eurocopa i es va preguntar perquè no podia jugar la roja en el Camp Nou. Hores després, i veient com li queien les crítiques, Font va rectificar declarant-se independentista.

I abans ja havia hagut de fer altres rectificacions, com en els casos de Griezmann, quan va afirmar que el seu fitxatge havia estat innecesari, i el de Koeman, al qual va sentenciar "guanyi el que guanyi" per després fer marxa enrere.

Només li va faltar el cas de Jordi Majó per rematar una creixent falta de credibilitat.

 

Imatge principal: Víctor Font, precandidat a les eleccions del FC Barcelona / Sergi Alcázar