Quants nens i nenes somien amb arribar a ser futbolistes professionals algun dia? Com va dir el cineasta Walt Disney, "els somnis poden fer-se realitat si tens el coratge de perseguir-los" i encara que el final pugui no ser el desitjat, el més important en la vida és intentar-ho. Tot i això, el treball no et garanteix l'èxit i la realitat és que només uns quants privilegiats aconsegueixen viure del futbol. És el cas de Jairo Torné Fernández, actual jugador dels SD Raiders i que després de molts anys d'esforç i sacrifici, pot dir amb orgull que és futbolista professional a Austràlia.
Jairo Torné o el clar exemple de deixar-ho tot per lluitar per un somni
Jairo Torné (Dosrius, 02/09/1999) ha passat per grans equips de Catalunya com el CF Badalona, la UE Cornellà, la UE Sant Andreu, la UE Vic o el Palamós CF. Però el 2022, sense gaires vincles a Espanya i amb l'ànim de viure una nova experiència, va prendre la decisió de mudar-se a Sydney per emprendre una nova aventura a Austràlia i buscar nous reptes, tant personals com futbolístics.
"Va ser una decisió fàcil" ens comenta Jairo, la qual va prendre després de parlar amb el seu amic Samu i Nefta González, un excompany del seu pare en la Morera que feia 11 anys que vivia a Sydney. Samu li va explicar la seva experiència a Austràlia i li va recomanar anar al "País dels Miracles" en el que "tot passa, encara que no sàpigues com", mentre que Nefta li va comentar les oportunitats futbolístiques que ofereix 'La Gran Terra del Sud'. Com a curiositat, la xerrada amb aquest últim va ser una videotrucada de més d'una hora que va fer des de casa de Ferrán Jutglà, actual jugador del Brujas que va coincidir amb Jairo a la UE Sant Andreu.
"Les primeres setmanes van ser les més dures de la meva vida"
No tot va ser tan fàcil i bonic com sembla. El començament de la seva nova vida a Austràlia va ser molt dur. Allotjat en un hostel en el centre de Sydney, Jairo vivia en una ansietat constant: "Em sentia molt sol, no tenia feina, m'estava quedant sense diners... Van ser dos/tres setmanes de les més dures de la meva vida". A la desesperada, va decidir moure's a Bondi Beach, suburbi situat a uns 10 quilòmetres a l'est de Sydney. Una decisió que li va canviar la vida i li va permetre conèixer a Kevin Astur i a Tassilo Keller ('Tass'), un argentí i un alemany que van passar de ser dos desconeguts a convertir-se en els seus grans amics després d'anar-se'n a viure junts a una casa a Newtown, barri bohemi i de contrastos de la capital de Nova Gal·les del Sud.
Instal·lat a Newtown amb Kevin i Tass, Jairo començava a ser feliç a Austràlia, però seguia sense tenir feina i sobretot, sense equip, ja que quan es va mudar a 17.147 km de casa, ho va fer sense tenir res acordat amb ningú. La seva única referència respecte al futbol a Austràlia era Nefta, l'amic del seu pare, i que als dies d'arribar al país li va oferir la possibilitat d'anar a entrenar amb el seu equip, el sub 20 / reserva de Marconi (equip de la 2a Divisió d'Austràlia), però només va ser això, un simple entrenament.
De comprar una nevera a firmar el seu primer contracte com a professional
La història futbolística de Jairo a Austràlia comença a escriure's un dia que va anar, juntament amb Tass, a comprar una nevera de segona mà per a la seva casa a Newtown. Gràcies al venedor de l'esmentada nevera, Jairo va descobrir les acadèmies de futbol a Sydney. Després d'aplicar algunes d'elles, 'Soccer de Brazil' va contactar amb ell perquè hi treballés. Precisament allà, es va trobar amb gent meravellosa que es va acabar convertint en la seva família a Austràlia i a la qual, gràcies a ells, va aconseguir la seva primera prova en un equip de futbol: Dunbar Rovers FC.
Jairo va arribar a Dunbar per competir per un lloc a l'equip amb un japonès, que va ser qui acabaria firmant. Un cop dur, sobretot mentalment per com es va donar, ja que ningú li va comunicar res, però com diu la dita, quan es tanca una porta, s'obre una finestra. El mateix dia que se li va tancar la porta de Dunbar Rovers, a Jairo se li va obrir la finestra de Canterbury Bankstown FC. Una possibilitat que va sorgir gràcies a Theo Vassilikopoulos, un dels caps de l'acadèmia 'Soccer de Brazil'. "Al principi pensava que era un equip de 4a Divisió, però després d'informar-me, vaig veure que era un equip que havia quedat 4t en 3a Divisió. En aquell moment em vaig il·lusionar molt" ens explica Jairo, que va anar a provar amb Canterbury i després de diverses setmanes entrenant, el van acabar fitxant.
De Canterbury als Raiders, amb Goran Ljuboja com Àngel de la Guarda
És en el moment quan firma el contracte amb Canterbury Bankstown FC, en el qual Jairo s'adona que ha complert el seu somni: "M'adono que soc futbolista professional quan, firmant el contracte amb Canterbury Bankstown, miro Theo i veig que posa: "Jo, Jairo Torné Fernández com a futbolista professional...". Sens dubte, un moment que mai no oblidarà. El moment en què, després de més de 20 anys de treball, esforç i sacrifici, va fer realitat el seu somni, encara que no va ser ni de bon tros de la forma en què s'imaginava o somiava de petit. Amb la samarreta dels 'Berries', Jairo completa una temporada espectacular, amb 13 gols i 6 assistències en 28 partits, que el posa en el focus del futbol australià.
Després de la seva primera i gran temporada a Austràlia amb Canterbury Bankstown FC, Theo, el seu agent en aquell temps, li aconsegueix dues proves amb equips de 2a Divisió: Sydney Olympic FC i St George City FA. Les proves no van sortir com hagués desitjat i Jairo no va poder firmar per un equip de categoria superior. Després de les negatives d'Olympic i Sant George, va provar sort en els Preston Lions FC (3a Divisió de Melbourne), però el resultat va ser el mateix. La vida li va posar tres obstacles més que no l'anaven a aturar, i va ser llavors quan al seu camí es va creuar Goran Ljuboja, el seu "Àngel de la Guarda".
El serbi va ser clau perquè Jairo acabés firmant pel seu actual club, els SD Raiders de la National Premier Leagues NSW 2 (3a Divisió d'Austràlia), mostrant-li la seva confiança i admiració des del primer moment. Goran va ser més que un entrenador per a ell, permetent-li fins i tot dormir a casa seva quan no tenia on viure. Ara, amb la màxima il·lusió i ganes possibles, tant Jairo com Ljuboja i els Raiders, afronten una nova temporada que arrenca el 2025 i promet ser apassionant.