Jesús Navas, capità i llegenda del Sevilla, s'acomiadava del Sánchez-Pizjuán entre llàgrimes. Encara que el jugador de Los Palacios ha disputat el seu últim partit a casa seva, encara li queda un últim ball en el Santiago Bernabéu davant del Reial Madrid el diumenge 22. Aquest sí que serà el seu últim partit en la seva dilatada trajectòria esportiva.
Jesús Navas, 21 anys de pura història
Navas va disputar el seu primer partit l'any 2003 amb el Sevilla Atlètic i des d'aleshores que va començar una història plena de moments creada entre el jugador i l'afició. 8 títols ha aconseguit amb el club, quatre Europa League, dues Copes del Rei, una Supercopa d'Espanya i una altra d'Europa. Una llarga vitrina de trofeus que no han estat fàcils d'aconseguir per al jugador que tants problemes de maluc ha patit.
Minuts de descompte per a una gran ovació
El capità del Sevilla sortia com a titular a la gespa mentre una afició que esperava que aquest dia no arribés l'aplaudia com a símbol de rendició al més gran. García Pimienta deixava al jugador en el camp 70 minuts, quan va arribar el seu canvi. Navas no volia sortir, s'acomiadava de l'estadi, col·locant els seus genolls a terra i fent un petó a la gespa que tants bons moments li ha donat. A la banqueta, el de Los Palacios es fonia en un mar de llàgrimes, desitjant haver parat el temps i tornar als seus inicis.
8 títols ha aconseguit amb el club: quatre Europa League, dues Copes del Rei, una Supercopa d'Espanya i una altra d'Europa
"Això és la meva vida, el Sevilla. Ho he donat tot fins al final. Aquests sis mesos han estat una bogeria, m'he sorprès a mi mateix. He guanyat l'Eurocopa amb aquests dolors i he tornat aquí, a donar-ho tot. Estimo aquesta gent. Els hem donat títols, amor i passió. Això és el que jo volia, ensenyar el que és el Sevilla i aquest escut. Ja heu vist els joves, com han sortit," explicava Jesús Navas als mitjans després del partit.
Un futur a prop del club
El partit va finalitzar amb un gol de Manu Bueno, del planter com ho va ser al seu dia Navas. El Sánchez-Pizjuán i Jesús Navas s'acomiaden de la millor manera. Un 'fins després', però no un 'adeu', d'una llegenda que s'acomiadava amb un mosaic on s'entreveia la frase, "l'orgull de Nervión". García Pimienta el vol a prop d'ell a l'equip, en una posició on ell se senti còmode, així que això no és un comiat. "Aquest era el meu somni de nen. Tot el que he aconseguit ha estat pel treball, coratge, les ganes... La meva família sap els moments tan complicats que he tingut, i el coratge que li he posat i les ganes. Han estat quatre o cinc anys els que m'he aixecat sense poder caminar. M'és igual no poder caminar demà. Cal donar-ho tot per aquest escut, l'estimo", expressava el jugador. Entre llàgrimes, el final d'una llegenda, però també un exemple a seguir per a molts jugadors.