Xavi Hernández ho va tenir clar durant tot el serial i així li ho va transmetre Joan Laporta als emissaris del Manchester United. El conjunt Red Devil, en el primer mercat de fitxatges amb Erik ten Hag com a entrenador, tenia clar que havia d'invertir de valent per fer-li la feina més fàcil al tècnic neerlandès.

En aquest sentit, Ten Hag va imposar la seva manera de pensar i va fer seu l'equip amb el fitxatge de diversos futbolistes que coneixia personalment. Va fitxar Christian Eriksen, ex de l'Ajax, com a desig personal, va fer el mateix amb el seu paisà Tyrell Malacia i va culminar l'estiu amb els multimilionaris fitxatges dels brasilers Carlos Casemiro i Antony Santos. Aquest últim va ser un dels seus pupils més talentosos a l'Amsterdam Arena i, en aquest cas, va aconseguir tornar a tenir-lo a la seva plantilla a canvi de 101 milions d'euros.

Xavi Hernández i Erik Ten Hag, sobre la gespa del Camp Nou durant el Barça - Manchester United de la darrera temporada / Foto: Europa Press

Erik ten Hag no va poder fitxar Frenkie de Jong

El United li va fer una plantilla a mesura a Ten Hag, però no va aconseguir tancar un dels fitxatges que el tècnic considerava claus per al projecte: el de Frenkie de Jong. Després de moltes setmanes de negociació, Barça i Manchester United no van tancar el traspàs, sobretot, perquè el mateix De Jong es negava a canviar d'aires.

De fet, va arribar a transcendir que ambdós clubs havien assolit un acord pel traspàs del jugador en la xifra, però hauria estat Frenkie qui hauria rebutjat qualsevol possibilitat de canviar d'aires. Sigui com sigui, el mateix Laporta va reconèixer davant les càmeres de TV3 que el Barça va rebutjar una oferta de l'entitat britànica de 100 milions d'euros, una xifra que hauria fet ascendir la sortida del migcampista neerlandès a la segona venda més cara de la història del club culer, només per darrere de l'adeu de Neymar cap al PSG.

Frenkie de Jong, durant un partit entre el Barça i la Reial Societat / Foto: Europa Press

Un encert en tota regla

En un context en què el Barça no necessitava ingressos perquè tenia controlat el seu marge de maniobra gràcies a les diverses palanques econòmiques activades, el club va acabar decidint no traspassar el seu dorsal '21' perquè Xavi considerava que era una peça clau de la plantilla.

I amb la instauració del sistema del 4-3-3 amb Gavi més de migcampista que d'extrem, Frenkie de Jong ha demostrat ser un futbolista de vàlua incalculable. Gairebé a l'altura del pivot, però amb Busquets cobrint-li les esquenes, Frenkie de Jong podia fer lluir la seva poderosa conducció de pilota, oblidant-se de les seves responsabilitats defensives gràcies a l'equilibri que generava el de Badia.