Joan Laporta (Barcelona, 1962) es torna a presentar a unes eleccions del Barça per tornar a ser president. L'advocat, amb ganes de tornar a portar l'entitat blaugrana a ser un club referent i admirat arreu, vol passar pàgina i mirar cap al futur. Encara sense donar els noms de les persones que l'acompanyaran en el projecte, afirma que el seu objectiu és fer un pas més amb la Masia, rescatar el club de la crítica situació econòmica i seguir comptant amb Leo Messi, i amb les idees ben clares, també a nivell polític.
El Barça va perdre contra la Juventus deixant una mala imatge i té la Lliga mig perduda. Com el veu esportivament?
El Barça està en procés de consolidar un sistema, amb dificultats per aconseguir els objectius que vol el seu entrenador i l’staff. En aquest sentit, la Lliga no està perduda, però s’haurà de treballar molt, i confiem que els altres equips punxin. A la Champions, tot està obert, però al quedar segons de grup ens tocarà jugar contra equips molt forts. El Barça és el Barça, però, i sempre s’ha d’anar amb el cap dret i amb moral de victòria.
Per què creu que s’ha arribat fins aquí?
Perquè el club s’ha gestionat malament. Tot és conseqüència d’una mala gestió del club, en general. En alguns àmbits és cert que ha afectat la Covid-19. En l’econòmic, hi ha una part de mala gestió i una altra de Covid; però en l’àmbit social i esportiu, s’han fet unes inversions desmesurades que han afectat l’àmbit econòmic i unes altres en què encara no s’ha vist el rendiment ni el sentit. S’han acumulat inversions en temes que ja estaven coberts.
(...)
Tenim el que tenim i el que hem de fer és mirar endavant. Hem de motivar al màxim els jugadors i els responsables esportius, perquè ens hi juguem molt, seguir a la Champions, competir a la Lliga per, com a mínim, jugar la propera Champions, perquè la temporada que ve, fent els ajustos necessaris, puguem tornar a ser competitius. Som el Barça i la samarreta pesa, i pesa perquè nosaltres ens vam preocupar que fos així. Va començar en la meva època de president i va continuar, però al final s’ha estirat massa. Potser s’haurien d’haver pres un seguit de decisions per tenir un equip renovat amb un determinat esperit.
Com valora el mandat de Josep Maria Bartomeu?
No vull mirar enrere, però els resultats canten. Ha estat un mandat dolent. Si guanyo, hi haurà màxima transparència. Diré com ha estat el mandat de Bartomeu quan tingui dades certes i objectives, però d’entrada, amb el que ja sabem, podem dir que ha estat un mandat molt dolent. Ha dut el club a una situació molt complicada, i no només en l’àmbit econòmic. També en l’esportiu i el social, malauradament.
Creu que la comissió gestora s’està excedint en les seves funcions?
En algunes decisions o, millor dit, comentaris, s’està extralimitant de les seves funcions, se’ls podria haver evitat. Té la funció d’organitzar bé les eleccions, amb la màxima transparència i la màxima fiabilitat, un exercici democràtic, el que és el FC Barcelona.
L’acord per l’adequació salarial dels jugadors és un dard enverinat per a la propera junta directiva?
Entenc que totes aquestes decisions són propostes que el president que guanyi tindrà damunt de la taula per ratificar-les o no. Jo vaig amb la voluntat de tenir la màxima comprensió amb aquestes decisions, que han estat per unes necessitats urgents i amb la màxima bona fe possible pel bé del Barça. Això, però, s’haurà de comprovar. La meva màxima serà la transparència, fer una gestió transparent, i per això quan arribi aplicaré la màxima transparència amb els resultats de la gestió que em trobaré. Sense esperit de revenja ni de mirar enrere, sense voler remenar el passat, però sí actuant amb la contundència necessària si es requereix. Una cosa és no governar amb el retrovisor posat i una altra no ser transparent.
Creu que vostè i Víctor Font són els màxims favorits per guanyar les eleccions?
Respecto a tots els precandidats, és molt lícit que es vulguin presentar i no és la meva feina dir quin destaca més o menys. Si parlés només d’un, semblaria que estigués menystenint als altres.
L’altre dia Víctor Font el va comparar amb Jesús Gil, en el sentit que ell considera que el Barça és un club massa presidencialista i que s’ha de ser més assembleari...
No ho he vist, primera notícia [riu]. Reitero que el club en aquests moments ha de ser presidencialista, en el sentit que la junta directiva, amb el president al capdavant, ha d’intervenir, marcar les línies d’actuació en aquests moments en què la situació és crítica. Ens hem d’arremangar, intervenir, no es pot deixar el club en mans dels executius. La responsabilitat l’ha d’assumir el president i la seva junta. Treballar, treballar i treballar, com vam fer el 2003, quan vam dedicar els millors anys de la nostra vida al Barça, perquè en aquells moments el club també ho requeria.
(...)
El que cal ara és un lideratge fort del president, conjuntament amb els professionals que incorporarem, que molts són de prestigi en el món del futbol. Quan tot estigui equilibrat i estabilitzat, llavors que siguin els executius els que executin les decisions de la junta directiva, que serà menys intervencionista. Ara, però, el que requereix el club, que està en una situació crítica, és una intervenció del president i de la seva junta, un lideratge fort. És una manera d’assumir responsabilitats. Actuar en aquests moments de manera assembleària seria com defugir de les responsabilitats que ha de tenir un president.
S’estan sentint moltes veus que diuen que el projecte de Víctor Font fa anys que s’està construint i que el seu no està tan preparat. Vostè creu que és així?
Jo porto treballant pel Barça des del 1997. Vaig estar el 2000, el 2003, set anys de president, al 2015... i al 2015 vaig tenir clar que m’havia d’anar preparant per poder ser candidat de nou. No vull fer una competició per veure qui treballa més pel club, però em sembla que és evident. Els altres candidats han treballat per ells, com és normal, jo he fet feina al Barça i el que cal fer ara ja ho vaig fer jo el 2003. L’experiència que porto acumulada al Barça servirà per prendre les decisions correctes per revertir la situació actual, retornar el Barça a la primera línia esportiva, mediàtica, econòmica i de compromís social. Aquesta experiència em servirà perquè ja ho he fet.
També es diu que el Joan Laporta actual és menys combatiu que el de fa uns anys, que no entra a les polèmiques com feia abans.
La situació és tan crítica que el que vull és la unió de tot el barcelonisme per sortir d’aquesta situació i retornar el Barça al camí de les victòries, a aconseguir de nou la glòria. La confrontació no és necessària. Els altres precandidats no són rivals, són culers que es presenten amb la il·lusió de presidir el Barça. Jo ho he estat, vull retornar l’alegria al barcelonisme i tinc l’experiència perquè ja ho he fet. Això em dona una perspectiva diferent de la dels altres precandidats. Jo soc el mateix de sempre, però amb més experiència i preparació. Tinc la mateixa determinació de sempre per fer el canvi que el Barça necessita. Tinc uns anys més, això sí, però em sento amb molta joventut acumulada, més fort que mai.
Per les informacions que té, en quina situació es pot trobar el club?
Em puc trobar un deute astronòmic, unes despeses insostenibles i uns ingressos insuficients.
I què en pensa que el club pugui convertir-se en una societat anònima esportiva?
El que defenso és que el club sigui propietat dels seus socis i sòcies. Una de les motivacions que tinc per presentar-me és mantenir el club com una associació sense ànim de lucre propietat dels seus socis i sòcies.
El club es pot veure abocat a passar a ser una SAD?
El club està en una situació crítica. Hem de prendre les decisions correctes per mantenir la mateixa forma jurídica que ara per ara té el club i per revertir aquesta situació. Insisteixo, nosaltres ho hem fet en el passat. En els meus anys de president vam prendre unes decisions que ens van portar a ser una referència a nivell esportiu a tot el món, a ser una referència com a club ben gestionat i sòlid econòmicament, i a ser una referència d'un club socialment compromès i pioner en moltes de les iniciatives que van ser lloades i compartides per gran part del món.
Qui serà el seu directiu econòmic?
Permeti'm que mantingui una mica l’expectativa i la màgia de les notícies genuïnes. Voldré presentar els directius un per un i cadascun als seus àmbits. Tenim propostes esportives, tenim propostes socials i tenim propostes, per descomptat, econòmiques per revertir la situació.
Té l'equip tancat?
Tenim overbooking. Estic molt satisfet i molt agraït que hi hagi molts culers que volen participar en la candidatura. Tinc un grup de candidats fet, però m'he reservat uns llocs per si hi ha alguna persona d'un determinat perfil que pugui ser interessant per la nostra proposta.
Li agradaria comptar amb Xavier Sala-i-Martin?
Amb el Xavier som amics i ja hi compto amb ell. Ja ho hem parlat i m'ajudarà en tot el que pugui.
I Sala-i-Martin podria entrar a la seva directiva?
A la directiva no està contemplat. Ell té unes responsabilitats, però pot haver alguna implicació més estreta en el cas que fos necessari. Tinc la tranquil·litat i la sort de tenir-lo aconsellant-me, que per a mi els seus consells són molt valuosos.
I Jaume Giró l’acompanyarà?
Si de cas, ja anirem parlant amb noms. Has dit el Xavier perque és conegut, públic i notori que som amics i hi ha altres persones que són molt vàlides que ja aniré anunciant i que tindré també la satisfacció d'anunciar-los perquè són persones, que vaja, que ho farem junts i que això li donarem la volta.
Vostè és l’únic que ja ha estat president. Del seu anterior mandat què faria igual i que no repetiria?
Ho farem amb optimisme, amb actitud positiva i fugint del catastrofisme. Sempre ho hem fet així. Amb vocació de servei, amb generositat i amb valentia, ho vaig fer així també. Esclar que vaig cometre errades, però jo crec que els encerts van ser superiors a les errades. Al mirar enrere trobo coses que podria millorar, però tinc l’experiència (...) La balança és molt favorable. Vam deixar el millor llegat que es pot deixar en un club de futbol en tots els àmbits: esportiu, econòmic i social.
Què pensa del nou Camp Nou?
Nosaltres ho vam treballar molt, vam deixar-lo preparat perquè es fes, era el projecte Foster, era un estadi espectacular, molt nostrat perquè era molt gaudinià, va ser fruit d'un concurs mundial d'arquitectura, de 85 despatxos d'arquitectura que després van quedar 10, dels 10 es van seleccionar 3, i dels 3, entre l'alcalde de Barcelona i jo, que presidíem una comissió cívica, juntament amb la comissió tècnica, vam acabar decidint-nos pel Foster.
I que li sembla l'actual projecte de l’Espai Barça?
Crec que està molt vinculat a un préstec d'una consultoria nord-americana, i això s'ha d'estudiar en profunditat. Tinc informació exhaustiva i fidedigna, però soc advocat, i fins que no veig les clàusules d'escapament, els requisits perquè es compleixi el contracte, els condicionants quant a la gestió del club... Ho vull veure abans. Conceptualment, el projecte era d'una manera i ara tenim menys metres. Tenim l'edifici corporatiu, el que serà un hotel i un edifici per llogar-lo a tercers, l'estadi reformat, el desenvolupament immobiliari, el nou Palau... s'ha de veure. Porten molts anys gastant molts diners, i com qui diu encara no s'ha fet res. L'únic, l'estadi Johan Cruyff, però el Palau no està fet, l'estadi ni l’han començat... i això que van presumir que en dos anys tindrien un conveni amb l'Ajuntament i que aniria com un coet. El coet ha fet figa. Han passat 10 anys i no hi ha res. S'han pagat molts consultors, molts assessors...
(...)
Pagar-lo, en aquests moments, no es pot pagar. Acudir al crèdit de Goldman Sachs... s'ha de veure. No dic que no pugui ser una bona operació, però s'ha d'estudiar a fons. Està pendent de ser ratificat per l'assemblea, però ja s'han fet d’altres coses, com donar uns mandats a Goldman Sachs perquè vengui el Barça Corporate, que pot estar condicionat, perquè Goldman Sachs va avançar uns diners, i no estem parlant d'una quantitat petita. Potser si no ho ratifiques, et poden venir a reclamar aquests diners. És evident que s'ha de reformar el Camp Nou. Han passat 10 anys i encara té més sentit.
Entrevista completa a Joan Laporta: