El president del FC Barcelona, Joan Laporta, i la directiva del club blaugrana del juny del 2003 al juny del 2010 han quedat definitivament exonerats del cas Negreira. L’Audiència de Barcelona ha tombat la resolució del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, de l’octubre passat, en la qual -de forma excepcional- comptava enrere la prescripció delictiva i va imputar Laporta, segons la resolució comunicada aquest divendres pel gabinet de premsa del TSJC. El jutge Joaquín Aguirre imputava Laporta pels pagaments que va fer en el seu primer mandat al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill (Javier Enríquez) en aplicar-li el delicte de suborn i remuntar els fets delictius al 17 de juliol de 2008. Laporta va acabar el seu primer mandat el juny de 2010. La secció 21 de l’Audiència ja va anul·lar la primera resolució del magistrat que va imputar Laporta per un delicte de suborn, i en considerar-lo un delicte continuat el jutge va comptar la prescripció deu anys enrere, en lloc d’endavant, com és habitual.
La Fiscalia Anticorrupció i les defenses del Barça, Laporta i dos expresidents del club van presentar un recurs contra aquest còmput, i van assegurar que els fets atribuïts a Laporta i la seva junta estan prescrits, i el tribunal els ha donat la raó. És el tercer revés al jutge del cas Negreira per part de l'Audiència de Barcelona. En la primera resolució, va arxivar el delicte de blanqueig de capitals en considerar que no hi ha indicis. Ara, el jutge del cas Negreira només pot citar a declarar Laporta com a testimoni, figura amb la qual no es pot mentir com si ho permet la d'investigat.
Ara, la investigació continua per als investigats inicials, els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i dos exdirectius del club, a més de Negreira i el seu fill pels delictes d'administració deslleial, corrupció esportiva i falsedat documental per haver pagat 7,6 milions d'euros a l'exnúmero 2 dels àrbitres entre els anys 2011 al 2018, tal com fixa la querella inicial de la Fiscalia.
Prescripció de 5 anys
En la resolució, el tribunal raona que la prescripció es fixa a partir de l’últim fet considerat delictiu. Laporta va exercir de president del Barça fins al 30 de juny de 2010, que és la data amb la qual s’ha d’iniciar el còmput del termini de prescripció de la seva responsabilitat penal. Hi afegeix que el delicte de suborn té una prescripció de 10 anys, però que aquest delicte va ser descartat pel mateix tribunal perquè considera que l’exnúmero 2 dels àrbitres no tenia un càrrec públic per aplicar aquest delicte, com volia el jutge instructor. Així, de la resta de delictes imputables, s’escull el de més gravetat i en aquest cas el termini de prescripció és de 5 anys, i en el cas de Laporta la seva responsabilitat penal es podria haver perseguit fins al 2015; és a dir, està prescrit. Anticorrupció ja va exposar que fins i tot si s’acusés Laporta de suborn, els fets estarien prescrits els 2020 perquè la Fiscalia no va presentar la denúncia fins al 2023, moment que s’atura la prescripció.
Cap acord entre presidents del Barça
La secció 21 de l’Audiència de Barcelona tampoc avala l’anomenada teoria de la intervenció adhesiva que el jutge del cas Negreira aplica a tots els presidents i investigats del Barça, dels quals sosté que haurien fet un pacte per fer i mantenir els pagaments al llavors vicepresident de la CTA i se'ls podria fer responsables de les accions del seu mandat, però també del que haguessin fet altres presidents del club, abans i després. La defensa de Sandro Rosell va ser molt contundent en contra aquesta hipòtesi, com novament la Fiscalia, que va assegurar que “no havia plantejat l’existència de cap forma d’acord, connivència, o conveni entre els successius dirigents del Barça". Per al tribunal, no hi ha el supòsit que es requereix i és que hi hagi “la identitat de subjectes actius” i el repartiment de funcions. Aquesta actuació s’indica que s’aplica en casos de robatoris o grups que actuen junts en algunes accions.
El tribunal conclou que, davant la falta d’elements fàctics en la resolució impugnada, “cada president del FCB ha de respondre pels pagaments indegudament fets durant el període en el qual van exercir els seus càrrecs”, sent la finalització d’aquest el que determinaria els dies a partir del qual hauria de començar a computar-se el termini de prescripció. I, per tant, tanca la porta, definitivament, a una imputació del Laporta en el cas Negreira.